Page 19 - 6 MORTITX-COVE DE SES BRUIXES

19. Cal baixar lentament el senderó, amb els ulls plens de la solemne majestat i grandesa del mateix amb nosaltres, veu passar. Segur que si en la seva sempiterna immovilitat i silenci po­
paisatge. La pedra, muda i quieta, rica de mil: nis, sembla animar-se i crèixer orgullosa al nostre guessin sentir, tendrien enveja d'aquesta fugaç espurna animada, o repetirien tal volta els
pas, com si aixecàs la nua testa per veure'ns millor. Del fons de cada escletxa sembla espiar­ versos del poeta:
nos el temps, estranyat i encuriosit de l'efímera guspira de vida que de tard en tard, com ara

Aquí l'obra de segles les roques transfigura,
i sens dolor ni obstacle, tranquila prosegueix
polint aquests abismes la mà de la natura ...

Per un batec de l'ànsia amb que ton cor expira
daríem les centúries de calma que tenim.
(M. COSTA I LLOBERA. La deixa del genl grec).