Page 26 - 6  MORTITX-COVE DE SES BRUIXES
        P. 26
     32.  Passat el  cap  de núvol i aclarit
             el  temps,  la  marxa  segueix barranc
             avall, pel  llit  ja unificat del  torrent
             de
                Mortitx, que  és el de la dreta.
             Nosaltres hem arribat  pel  de  l'esque
             rre. Entre els dos, l'elevat  penyalar
             que  els  separa, l'altura del  qual  no
             pot  abastar la  fotografia,  i  en la  part
             baixa del  qual,  a  esquerre,  es  veu el
             petit  relleix  que  suara  ens ha  soplu
             jat  durant la  tempestat.
                                                                                                                                                       33.  El sol ha  tornat  a lluir, cald e
                                                                                                                                                       jant  el matí hivernal. El llit del to
                                                                                                                                                       rrent  es fita amb  tot de  gorgs  de
                                                                                                                                                       lluminoses  aigües transparents.  La ca
                                                                                                                                                       minada,  encara  que  no massa  pesada
                                                                                                                                                       fins  ara  o la  temptació  d'una  aigua
                                                                                                                                                       tan clara, ha  despertat  la  set de la
                                                                                                                                                                     s'aboca       en te
                                                                                                                                                       gent jove, que       genolls
                                                                                                                                                       rra al bassiot amb l'avidesa del beduí
                                                                                                                                                                    amb            fonti
                                                                                                                                                       que ensopega      l'inesperat
                                                                                                                                                       nyol  d'un oasi.





