Page 2 - AP 16 TORRENT DE PAREIS-DOS
P. 2
CROQUIS DEL TORRENT DE PAREI
ESCALA
Km. aproximado.
300
NUS DE SA COR.BATA
��OR'O �
ques i voreres per la pressió lateral d'encontrades forces genèsiques),
I La alta de la bretxa de L'Entreforc, comprensives de gran part de l'Europa Sud i Occidental. En les Balears
una extensíssima àrea de
terres
quedà fora de les aigües d'aquest
Coberta:
mar
seves
formarien
part
les illes
com també Còrcega i Sardenya. D'aquesta
en l'inici del Torrent de Pareis, vista des ribes s'integra .. en les que un dia llunyà manera la futura Ma
així
llorca quedà unida i sense solució de continuïtat a la que seria des
del mirador de la carretera a La Calobra. d'un extensÍssim continent
prés península ibèrica, com a vorera sud
nòrdic. Al Sud d'aquest con.inent seguí. reduïnt-se en unes époqucs
i extenguent-se en altres. l'antic mar de Thetis, nil sempre molt pre
(Ve de lanteriur fascicle n." 1.5)
gon, deixant al descobert o tapant- les succesi ament en aquest joc de
ERA SECUNDARIA. (o mesozéica). vai ..é -possiblement encara no acabat-, els turons i plataformes sub-
.
Començà fa uns 230 milions d'anyades i en durà aproximadament marines més superficials.
180 milions. AI final d'aquesta era (Cretaci superior) es prepara i Damunt les terres emergides poc elevades. es formaren n-m
comença paulatinament l'emersió de les zones balears de Mallorca broses conques lacustres. els llacs i aiguamolls de les quals eren ali
i Eivi-a, El mar que les rodeja és en ocasions poc profund, alternant mentats per corrents d'aigües dolces. El clima. era tropical i amb un
amb periodes de major i més considerable profunditat. En aquest mar ric règim de pluges. En les zones d'aiguamoll cresqué una exuberan:
predominen els ammonites, cefalópods, els fòssils dels quals els troben vegetació, al mateix temps que en els seus boscs puHulava una fauna
actualment en profusió en algunes altures de la Serra Nord i zones rica, igual que en les tèbies aigües dels llacs i pantans. Les aigües
properes. Aquest mar té successius a anços i retrocessos, adés desco torrencials arrossega en cap al seus llits quantitats ingents de matèria
brint, adés submergint terres. vegetal que, disposades en capes successi .es i cobertes a la vegada
Durant aquesta época, en el fons del mar que cobreix el que per altres de llims, al descompondre's i fossilitzar-se, formaren els
seran les futures Balears. es van sedimentant ingents quantitats de ca dipòsits de lignits.
lisses dolomítiques i de calisses fines, disposades en grans bancals
d'un espessor de gairebé 300 metres. Es tracta de detritus provinents ERA TERCIARIA. (o cenozóica).
de les costes del mateix mar i dels massissos emergits en el que Començà fa uns 70 milions d'anys i durà aproximadament fins fa
després seran zones catalano-llevantines. Detall curiós: Aquestes se dos milions d'anys.
dimentacions calisses estan mancades en absolut de fòssils. No així En el començament d'aquesta era, durant el seu periode Eocen
les sedimentacions argiloses, que alternen amb les calisses en èpoques l'inestable mar de Theis, que al final de l'era anterior havia deixat
de major profunditat marina, i abunden d'ammonites i moluscs diver- al descobert les extenses terres abans esmentades, a on estaba la
sos. futura plataforma balear, avançà novament al seu damunt amb po
Finalment, després de milions d'anys transcorreguts en aquest joc derosa empenta, cobrint amb les seves aigües grans extensions de
d'emersió-immersió (lent però constant tira i afluixa en la forma i pro terra de la futura Europa Sud i Occidental. Aquestes invasions ma
funditat d'un mar inestable, degut a la modificació de les seves con- rines es produïren durant el periode Oligocèn. Naturalment, sota
Segueix
I en la contracoberta posterior )
