Page 69 - 14 CASTELL D'ALARO
P. 69

l'Infant Alfons (Rei d'Aragó aquell  mateix  any  per la  sobtada  mort del  entre assetjadors i assetjats,  o  a qualsevol altra causa, ei cert és que la fan­
             seu pare)  li posà setge  en  1285.                           tasia popular  els  va  considerar  «màrtirs»  i  els  va  «canonitzar».  El  culte
                Comminats  a  retre  la  fortalesa  al  d'Aragó,  hauria  demanat  Cabrit  de «Sant  Cabrit  i  Sant  Bassa»  fou  inclòs  en  el  missal mallorquí  i s'hi
             des de dalt dels  murs encinglerats del castell,  que ¿quin rei  era aquest?  mantingué fins  a 1635.
             El rei n'Anfós -li contestaren'.                                 La  crênica segueix diguent  que alguns  ossos  i  costelles  dels  màrtirs
                La llegenda  posa  en  boca  de Cabrit  una aguda  resposta:  que quedaren  sense  consumir pel foc,  foren piadosament  recollits  d'entre
                -El  nostre  Rei llegítim  és  Jaume  Il  de  Mallorca  i  no  coneixem  les cendres i  enterrats solemnement  a la Seu;  que el Papa excomunicà  a
             cap Anfós. Aquí els' anfosos  els menjam aguïats  amb  salsa.  Alfons III  per la  seva  inhumana venjança.  excomunió  que  li  fou després
                Enfurit Alfons amb  la irrespetuosa  resposta,  demanà al  seu  torn qui  aixecada  a  canv i  de  la  restitució  del  regne  de  Mallorca  al  seu  oncle
             havía tingut  tal gosadia.  l  contestà  el propi  Cabrit, diguent  que  havia  Jaume n.
             estat ell, Guillem Cabrit,  i  que el castell  no  es retria.    El  culte religiós  a  Cabrit  i  Bassa apareix  en  el  Breviari mallorquí
                -Doncs jo  te jur, Cabrit, contestà Alfons,  que t'he de fer rostir  com  a partir de 1488, amb festa pròpia  a la diòcesi, la primera dominica des­
             un cabrit.                                                    prés  de Tots Sants, festa  que  es seguí celebrant  encara després  de 1572,
                El castell s'hagué de  retre  per  fam  al  cap de  poc -1286- i  diuen  quan el Breviari Romà desplaçà  a Mallorca el Breviari propi.
             que  Alfons  n complí  la  seva  terrible  amenaça,  fent  rostir  a  Cabrit  i  En  1630  el  Gran  i  General  Consell  declarà  els  «màrtirs»  Cabrit  i
             Bassa  a foc lent enmig de la plaça del Lladoner d'Alaró. La iconografia  Bassa patrons del Regne. l el culte seguí,  en ocasions esplendorós. amb el
             d'aquests  «sants»  els  representa  estesos  i  nus  damunt  unes  graelles,  consentiment tàcit dels bisbes de Mallorca, malgrat la nebulosa de la Ile-"
             retorcent-se  de  dolor al  foc  de les  brases.              genda original, fins  que  en  1635. obeint  a disposicions de caràcter general
                Si aquest  o  un altre suplici  es dugué  o  no  a  terme  en les  persones  del  papa  Urbà VnI,  fou prohibit pel  bisbe Fr. Joan  de Santander,  que
             de  Cabrit  i Bassa,  i si,  en  tal  cas,  fou  o  no degut  al diàleg  transcrit  l'havia tolerat abans,  manant retirar gairebé  totes les imatges i simulacres
                                                                           de Cabrit  i Bassa,  que  eren moltes,  de les esglésies  i  de  tot  arreu. Tal
                                                                           prohibició  i  extinció  de  la  iconografia  no  va  passar  sense  protesta  i
                1
                  El  català  d'Alfonso  és  Alfons,  que  deformat  vulgarment  en  la  descontentament  de les  autoritats civils  i  del poble,  fins  que  poc  a  poc
             dicció popular  dóna Anfós,  per  transposicio  de  la  a  substituint  a  la  l.  es  varen  asserenar els ànims, i Cabrit i Bassa, desposseïts de l'auriola de
             Anfós és  per altra banda la forma  catalana  del castellà  mero, peix  molt  martiri  i santedat, caigueren  en l'oblit  i quedaren relegats  a la categoria
             conegut i apreciat  en els nostres  mars.                     d'herois legendaris.








                                                                RUTES PUBLICADES
                                          l.-Pollença  . Castell del Rei. (Edició  en mallorquí exhaurida).
                                          2.-Port de Sóller· Bàlitx d'Amunt· Sóller (Pel Pas de S'Heura).
                                          3.-Lluc pel camí vell de Selva.
                                          4.-Valldemossa  . Sa Gubia. (Per Pastoritx i Muntanya).
                                          5.-Lluc  .  Torrent dels Boverons  .  Lluc. (Pel Pas de Sa Mata).
                                          6.-Mortitx  .  Cova de Ses Bruixes  .  Mortitx.
                                          7.-La Carretera  a la Calobra. (Per Selva i Caimari).
                                          S.-Sant Jordi· Puig de Galdent  .  Sant Jordi. (Per la Vall de Punxuat).
                                          9.-Solleric  .  Puig d'Amós  .  Solleric. (Per Comasema).
                                         10.-Establiments  .  Pouet de Sobremunt· Establiments. (Per Sarrià i Bunyolí).
                                         H.-Pollença  .  Puig de Ca  .  Pollença. (Per Es pujol i Fartàritx des Racó).
                                         12.-Santa Maria del Camí· Avenc de Coanegra. (Pel Torrent del Freu).
                                         13.-Mortitx  .  La Malé. (Per  Pedruixella  i Ariant).
                                         14.-Castell d' Alaró.


                                                   EN PREPARACIO: algunes altres.





            Depòsit Legal P. M. 1544·1966.                                 Fotografies  i  text;  revelat, ampliació,  unió  de  les fotografies  direcció
            Es propietat de l'autor.                                          de la edició:  Jesús  García Pastor.
            Prohibida la reproducció.                                      Gràfic de l'itinerari: Melcior Rosselló Simonet,
             ©  Jesús García Pastor.                                       Traducció  del castella: Joan Pons  i Marqués.
                                                                           Imprès  per Miquel  Ferrer  Sureda.
                                                                           Grabats: Grabograf, S. A. (Madrid).
                                                                           Cuché  extra fabricat  per Sarrió  C.A.P.


















             I·  Preu de venda:  I

             I   100  pts.  J





             RUTES   AMAGADES      DE   MALLORCA         VIVER° ,   61     PALMA     DE  MALLORCA          Teléfons  15239     21847

                                            Impremta  Politècnica  -  Troncoso, 9  -  Palma  de  Mallorca  -  J966
   64   65   66   67   68   69