Page 60 - AC 3 LLUCH PEL CAMI VELL DE SELVA_Neat
P. 60
El dissabte que vengué després, monjo i pastor ja es vegada s'estimbaren bèsties i persones. Aquest pas, conegut
troben a l'horabaixa en el mateix lloc, esperant el prodigi, després amb el nom de Salt de la Bella Dona, està ara tallat
resant a la Senyora. Tot d'un plegat; allà baix, en el mateix per la bretxa de la carretera moderna. Nosaltres encara hem
lloc, vetaquí la mateixa resplendor i la mateixa música celes pogut descobrir i recorre fins a la dita bretxa alguns dels vells
tial. Ells que se n'hi van depressa i troben la imatge de la bocins empedrats, i altres se'n poden veure prop de la costa
Verge Morena. Tot gojós, el monjo la se'n du a la capella que fa la carretera, passada la bretxa, vora el mur de contenció.
d'Escorca, a on la vetlla tota aquella nit. A la matinada la Per tal de facilitar l'accés als pelegrins i evitar els perills
imatge ha descomparegut. Cerca qui cerca, consternats, arriba del Pas del Grau i altres indrets difícils, es va tractar primer
que la troben al mateix indret de l'aparició i comprenen que és de millorar, sense substituir-lo, el traçat del camí. Les obres
allà que la Verge vol esser venerada: el lloc que avui ocupa, començaren a mitjan segle XVI i encara seguien, interrompudes
poc més o manco, l'esglèsia actual del Santuari. El pujolet sovint per manca de cabals, que proveïen inacabables captes
des d'on varen veure el prodigi és l'actual del Rosari, conegut populars, quasi cent anys després. Més tard, entre 1704 i 1719,
també per Pujol de la Trobada. La imatge és una talla del fou molt millorat i modificat.
segle XIV o començaments del xv. La carretera actual, que va fer oblidar el camí que hem
La nova de l'aparició s'estengué aviat per tota Mallorca recorregut i facilità la pujada de carros, es va fer entre 1884
i el paratge, arraconat i agrest, començà a esser visitat de i 1891, sota la direcció dels engiyers Emili Pou i Eusebi
pelegrins. Estada.
De totduna fou bastida una modesta ermita guardada El camí vell estava senyalat desde Caimari a Lluc per set
per un donat, ermita que fou el germen de l'actual monestir. esteles, consistents en uns relleus de pedra sobre colum
Posteriorment, essent cada vagada més gran l'afluència de nes, amb representacions dels set Goigs de la Mare de
pelegrins, es va fer càrrec de l'esglèsia una junta de dues o Déu. Cada una d'aquestes esteles anava rematada per una
tres persones amb el nom d'obrers, mena de clavaris o ma creu, cosa que va fer conegut el camí per Camí de Ses Creus.
jordoms que anaren ampliant i millorant el temple primitiu Els relleus foren s obrats l'any 1399 i cada un d'ells repre
i la posada dels pelegrins. sentava dos dels Goigs de la Verge, un en cada cara, en sentit
En 1456 fou suprimida la parròquia de Sant Pere d'Es invers. Així, per exemple, el primer pujant des de Caimari
corca passant-la a l'esglèsia de Santa Maria de Lluc, erigida duia de front el primer goig i darrera el setè. D'igual manera,
esglèsia parroquial, al mateix temps que s'hi fundava una a la baixada des de Lluc (setè de pujada), amb lo que es
CoHegiata regida per un prior i constituïda per tres o quatre tractava de conseguir que els pelegrins, d'anada i de tornada,
coHegials, sacerdots seculars, que hi vivien en comunitat i tenguéssin sempre presents davant els ulls i anéssin conside
cuidaven del culte i de la cada vegada més concorreguda rant els set Goigs de la Verge.
posada. Els goigs representats de dos en dos eren: lr. l'Anun
Gairebé al mateix temps que la CoHegiata o poc després ciació; 2n. el Naixement de Jesús; 3r. l'Adoració dels Reis; 4t.
s'instituí una escolania de sis minyons o nins de bona pre Ja Ressurrecció; 5t l'Ascenció; 6è la Venguda de l'Esperit
sència i bona veu, per cantar davant la Senyora. Amb el temps Sant; 7è la Mort i Assumpció de Nostra Dona.
es va augmentar el nombre d'escolans, coneguts, pel color D'aquestes esteles no en queda mes que una dreta i en
blau-cel de la lloba amb el nom de blauets. el seu lloc d'origen: la de la plaça de Lluc. Altres dues, des
Des de finals del segle XVIII i durant quasi tot el XIX, muntades, n'hi ha en el museu del santuari. Les demés s'han
el monestir de Lluc, la Collegiata i l'Escolania passaren per perdudes.
dies atzarosos i de trista decadència. Per fi un tal
posar a *
**
estat de coses, el bisbe Cervera, valencià zelós i actiu, enca
rregà en 1891 de la regència de Lluc a la Congregació de Mis
sioners dels Sagrats Cors, que acabava de fundar a Sant Ho Es aquesta una excursió apta per tothom, pel seu reco
norat del puig de Randa el Pare Joaquim Rosselló i Ferrà. rregut curt i sense dificultats. Una mica rost en alguns indrets,
però sense arribar a fatigar excessivament.
* Com a cosa no cal mes un bon
** especial que calçat i uns
peus sense tara, car el pis és a trets molt accidentat i
El camí vell de Lluc no era exactament en tot el seu pedregós, ple de rocs punxaguts, de l'antic empedrat, descar
recorregut el mateix que aquí descrivim, car havia estat pos nat per les pluges, que al saragallar, l'han convertit a bocins
teriorment modificat en alguns trossos. Es conegut avui amb en torrent.
el nom de Camí de Na Moltó, segons notícies recollides en les L'horari es pot distribuir a voluntat, sense més indica
cases del trajecte. cions especials. En resum, es tracta d'una suggestiva passet
Aquest camí era, sortint de Caimari, un camí de ferra jada, rememoradora de temps passats i de sorprenents belle
dura, empedrat, al caire d'un esglaiós precipici, que sorte ses, no menys sorprenents per més conegudes i fàcilment
java mitjançant escalons penjats en rost, des d'on més d'una assequibles.
Fotografies i text: Jesús García Pastor
Número Registre P. M. 3 -1965
Gràfic de l'itinerari: Melcior Rosselló Simonet.
Depòsit Legal P. M. 39 - 1965
Traducció del castellà: Joan Pons i
Es propietat de l'autor Marquès.
Prohibida la reproducció Imprès per Miquel Ferrer Sureda.
Impremta Politècnica - Troncoso, 9 - Palma de Mallorca - 1965
