Page 61 - DB 78 EL TEIX PER EL CAMI DEL ARXIDUC

personatge genial origiuul, gl'nnó� l'rudigali­ n-m ell .u!lll'sla
u n i molt Iins la HlIta. i molts altres. l'ral'l;r:alllcnl avui no son
tal, moll humà, capritxós se nsc tiranies U), i molt l'0I' pro to­ \'unq.�uLs, o. al ma nro. visitats habill,aln;l'nl, més que dos
colari, rnaldamcn t I�I SCII all lli l1alw'. Així mateix, 11101 L mal lar­ el 'a(!llI'sl' miradors. \'1 '1"1' hi ('S vora Ini cases de So'n Ma­
dat en ci vestir -no solament qllall ja l'ra V\'II- i lïl1� aiuh l'roig damunt Sa Foradada, i el dit d." Ses Pites, ambdós molt
un aire tan ordinari 'i descurat, scmhluva lllC�S ts pel turisme maSS1U Ui' es [ra nsportat per aquella
'111\' un bohcmi , ('OIH'Ofl'l:gU LJ
que no un príncep de nis ·aga. carretera.
AI costat de Miramar acondicionà una meua dI' posada, 011 Així mateix l'S l'l'l'ocupà de rel' o acoudicionar camins per
s'hi d?nava gratuïtament per uns dies hostatge i menjar a lol a l 'ac,l' és a lo ls els punts de les seves terres. Algu ns per a
el li ui hi arrivava. Encarregà la' cura daquesta posada a u na simple delectació panoràmica, com el que voreja la cornisa del
pagesa qllC nomia Madò l'illa, topònim i lloc: (Ca Madó I>illa) Caragolí, a les altures d'al!lIl'.lIes serres, camí que ell recorria
que encara hi són ViIlS, per rucs que I,edilïr:i ha lenguL total colcant damunt una mula, i amb el seu inseparable para-sol.
modificació. Camí que ara nosaltres rcc orrerem en aquest circuit, gaudint
La vinculació de l'Arxiduc ell con idcrava Illés Iacilm cn t a l'Arxiduc- UI' les meravelloses pers­
a
que -grà\'ies
Mallorca ,
com la seua segona -i qu i sap si primordial- l'àLria, va rel' pec ti ves 4 uc s 'assolei xen a tola la lla rgària del seu traçat.
411(' Ics autoritats provincials o locals li rendissin els merescuts Camí que en honor seu, amb tota mena de mereixements
honors. Així, ['Ajuntarn cnt dc Palma el proclamà en 1877 !<'ili acció de gràcies, digut'lIl, i és, el Camí de S'Arxiduc.
Adoptiu dc Ciutat. Per la part seua, la Diputació Provincial de
Ics Balears, el proclamà igualment l'iU Adoptiu de la Província L'ERMITA DI� TRINITAT DE VALLDEMOSSA.-AI coster
en 1883. I més tard, en 19J 1, el proclamà l.'ilI Il.Iuslre de mart trrn de Sa Talaia Vella i Pllig des Refugi a Ini 1]<1
Mallorca. altura aproximadamenl entre els cims i I la vorera de la mar,
Palma, a mes d'aixó, li té dedicaL un dels seus mes no lluny del lul.lià Miramar, s'hi troba l'I':nnita de Trinitat.
amples carrers. Poc més enll,l, lot seguint aquell coster vers al Nord i gairebé
AI mateix temps que dels seus treballs intcl.lcctuals, l'Arxi­ sense perdre altura, s'hi troben així mateix III�es pobres ru ines,
duc Lluís Salvador s'ocupà de millorar l'esta; i productivitat ['existència de les quals és poc visible, que pertanyen a Ics
de ses amples possessions a l'illa, i de promoure el seu conreu . erinites velles, segurament antecessores de l'actual de Trinitat. '-
explotació. Amb certes peculiaritats, és cert, i genialitats Amb el present circuit no hi passam per unes ni per
danécdota, pròpies do la particular visió que Lcnia de les co­ altra -per més qlle l'actual de Trinitat s'hi veu, allà baix,
ses, I, més directament, per gestió dels seus administradors, des del Mirador de Ses Puntes-, i quedaven reservades per a
com és natural. una altra Ruta d'aquesta eol.lecció, que, 'dissortadament, ja no
Conscient i enamorat dels bellíssims aspectes que tenien els es publicarà. Per a aquesta ocasió teniern projectada l'inclusió
seus terrenys, construí gran nombre de miradors a punts emi­ de l'evocadora COIl1 pOS1CIO poetica sobre l'Ennita de Trinitat,
nents o estratègics, triats personalment per ell, des dels 'quals deguda a l'inspiració del delicat poeta mallorquí En Miquel
pogués atalaiar aquells panorames encisadors. Un d'aquesLs, pot­ Ferrà .I uan. Per no deixaria defini tivamenl de banda, la
ser el més panoràmic, és el Mirador de Ses l'untes, qur- toca- incluim a continuació. Es aquesta:

L'ERMITA SOBRE EL MAR

L'ermita seu a mig camí del cim, I qllan la campaneta tota sola Per tot la creu, l'amable defensiu,
i amb la creu de sa rònega espadanya diu l'oració del vespre, a l'entrellllm, la pobra creu de fusta ressecada,
beneeix a l'entorn bosc i muntanya Sor Caterina hi pas�a ell el perl'um guarda la cel.la, ci corredor, l'entrada;
i el mar que es perd en l'horitzó sublim: notant dins una càndida auriola. en la paret de l'horta qui somriu;

sobre el llindar del Iossaret que espera
Sa porta, closa al mundanal desfici, Un hàlit de senzilla santedat
de la carn macerada el pobre feix;
a tots en nom de Déu s'obri amatent; damunt les pedres i les herbes sura.
"entre la vinya 1"1 fonollar" mateix;
ses parets ran una ombra penitent; D'aqllell silenci extàtic de l'altura
la volten romeguers, com un cilici. s'impregna lespcrit asserenat. qui perfumà l'ascètica drecera.
-:<.*.'/..
Mes, dins, té l'alegria ci 'IIn cor net, L'ona que expira en la llunyana l'aida L 'hurrñl pedrís convida a meditar
i dels cim és aire i vida, alça una remor: sota els ciprers absorts en llur pregària,
aquella pau qlle vaga transparent
i la cisterna d'aiglla beneïda Oh, respirar tranquil de la maror, Omplint la vasta rdulgent amplària, ..
al la set. de Ics riberes desmcralda'e tota la mar!
qui apaga cor afadigal pujant s'estén enfront la mar,
L 'hortet dels erm itans és a la vora VI:US de l'onalge, veus d'el món absent, Sobtat, com una escuma passatgera,
dcsnú de flors, a l'ombra dels xiprês: ressò de nostres vides afanyades, brilla el punt d'una vela, tan mesquí,
vessen llurs copes l'unció d'un rés com arribau aquí purificades qlle es dissol en el pèlag safirí ...
damunt la mar qui resplandeix en l'ora. dins aquest aire ple de pensament! 1�ls cinc xiprers són monjos en linglera
·>:·.¡.:··z·
I�I caire de lalt issim mirador Aqllí, davant la gran naturalesa atalaiant la hlava immensitat.
;,1
loquen volant Ics brisses l'alaglleres; parlant de Déll com un missal oberl, La Illa l', rissada per corrents pregones;
l'aroma recullit d'unes murteres la bona odor de I 'holocaust ofert es una es lesa de petites ones
r-mbaurna I 'l'rem itica eixutor. munta en silenci. Üraci o, pobresa ... qui van passant cap a ['ctcmita t.

FotO¡J;ralÏes i text: revelat, ampliació, unió de les fotografies i
direcció de la edició: Jesús Carcía Pastor.
I)epòsit Legal l'. �1. ,íH2 -11)77 'l'rad ucció del castellà,
Subscriptors, Es propietat de l'autor. Cràfi., de l'itinerari: Melciur Rosselló Simonel.
primer llançament: Prohibida la reproducció. lmprés per �li4ucl Ferrer Sureda.
2] O pts. © jesús Carl'Ía Pastor, Paper: "Print over ". fabricat per Sarrió C. A, P.

RUTI�S AiV1ACi\l)l':;'; m: 1\'IALUlKC'\ - VIVI':I{\), (J'I - 'l'AUlA m: .\IALL()j{CA - Telél'ons 21523<,) i 27;H 9:-3
'Impremta l'olil.:cllka - Truncoso, :1 - Palma de �lallorca - 1')77
------------------------�--------�--------------�------------