Page 61 - 21 SOLLER-PUIG DE L'OFRE

-i així és en realitat- formar un tot físic. Per aIXO en oca­ ruta podria oferir alguna variant suggestiva, i fins estiguérem
sions la trilogia és esmentada per alguns com "Els tres Ofres". temptats d'alterar-la un poc de tornada; més ben pensat, però,
Encara que aquest complex e muntanyenc està en la línia ens semblà quasi una heretgia introduir qualsevol modifica­
de continuïtat de la Serra d'Alfàbia (i en forma part com a ció. L'oferim per tant en aquest fascicle sense variar un àpex
perllongació), l'eix major de la qual s'allarga de Norest a de la forma tradicional, coneguda per tots aquells que a
Sudest, està perfectament delimitat i separat de les altures Mallorca, excursionistes veterans o novicis, han calçat botes
veïnes: els seus dos extrems estan tallats per abruptes barran­ de muntanya i s'han carregat a l'espatlla una motxila.
cades, al Nordest per la del Torrent d'Almadrà, que el separa Hem d'advertir que aquesta ruta ens fou diíicilíssima de
del massís dels Tossals, i al Sudoest per la del Torrent de fotografiar; que fa anys que la teníem començada, i que són
l'Ofre, que es precipita per les cascades i gorges del bellíssim diverses les sortides i pujades fins al cim a que ens ha obligat,
Barranc de Biniaraix; mentre que els seus flancs queden cercant l'ocasió propícia que després quedava repetidament
perfilats per dues oblongues i combades valls com són, al frustrada. La causa de tot era el mal temps que, encara que
Nordoest, l'elevat Pla de Cúber i, al Sudest, la depressió de estirat el cel a la partida s'anava tapant pel camí; i d'altra
Comasema que enllaça, més al Sud, amb la vall d'Orient. banda, la circumstància que en el barranc de Biniaraix no
Malgrat el veïnatge i l'estret parentiu d'aquesta trilogia, hi entra bé la llum, i el sol només en certs moments i encara,
és el Puig de l'Ofre -tot i no essent el germà major- el per l'orientació de la pujada, sempre de cara, obligant a fot­
que ha fet més fortuna i se n'ha duit tota la fama, eclipsant grafiar contrallums difícils de defensar. Provarem de foto­
gairebé del tot els altres dos que passen pràcticament igno­ grafiar-lo en plena canícula, quan el sol està molt alt, quasi
rats inclús pels aficionats a la muntanya. Les raons d'això perpendicular, i entra de plé fins al fons de la barrancada;
són vàries i convincents, puix, entre d'altres ventatges, el Puig però aleshores, apart que la pujada del barranc en aquestes
de l'Ofre assoleix des del seu cim un major domini panoràmic condicions és molt fatigosa, la illuminació, per zenital, deixa
i de millor qualitat de vistes (d'algunes de les quals estan la vista de les coses molt aplanada. En fi, aquí la donam tal
privats els altres), jatsia damunt la vall de Sóller, al fons de com l'hem poguda resoldre, demanant un poc de indulgència
la qual s'arriben a destriar perfectament les agrupacions ur­ per la qualitat de les fotografies, ja que no hem regatejat la
banes i, molt més lluny, la rotonda del port com una boca bona intenció, ni la voluntat ni l'esforç per què sortís millor.
oberta mossegant la mar, jatsia sobre els imponents Cornalons, La combinació per fer aquesta excursió és molt còmoda
quasi allà mateix a l'abast de la mà, i l'espinada de la Serra i assequible, cosa que explica que el Puig de l'Ofre sia tan
d'Alfàbia, que s'allarga interminable en direcció Sudoest fins visitat. S'inicia a Sóller, a on es pot arribar des de Palma
a confondre's amb els cims del Puig del Teix. Des del seu cim en el t�en elèctric, viatge interessant ja per sí sol. Per la tor­
contempla per altra banda allà mateix, als seus peus, la de­ nada es pot prendre el mateix tren, car els horaris permeten
liciosa petita vall del seu nom, circundada dels pendissos de combinar bé els temps. Un nou allicient: l'estada a Sóller
costers i abruptes timbes espadades que determinen la seva mentre un espera la sortida del tren un capvespre de diumen­
forma de profunda conca a on s'extenen, vora les cases, om­
ge, experiència agradable que deixa sempre bon record. Sóller
brívols petits boscatges i escalonades marjades de conradís. té molta personalitat i l'espera a plaça, davant l'original fron­
I si tot això fos poc, el de l'Ofre ofereix l'atrac­
per Puig tis de la parròquia i els carrers de l'entorn de l'estació ofe­
tiu del camí per arribar-hi des de Sóller, seguint la derrota reixen belles i simpàtiques perspectives.
tradicional, costa amunt de l'abrupte barranc de Biniaraix,
Des de Sóller a Biniaraix és una passejada. La pujada
ell tot sol constitueix una ruta de interés i
que per ja gran
del barranc fins a les cases de 1'0fre és pesada i fatigosa, en­
bellesa.
cara que pels avesats a les ascensions de muntanya resulta
Els altres cims relegats i mig oblidats (el Puig de sa
cosa senzilla. Des de les cases fins a dalt del cim del Puig
Franquesa i la Serra de sa Rateta) tenen tanmateix un in­
de l'Ofre la cosa resulta encara més pesada i fatigosa, sobre­
dubtable interés geogràfic i excursionÍstic, incrementat pels
tot en l'empitada final, perquè plou sobre mullat al venir
allicients del camí que hi mena. Per tal de lligar tot aquest des de Sóller. El retorn no deixa de tenir
sector i deixar-lo ben descrit, hem planejat per la nostra part pujant sempre
també algunes complicacions i precisament per tot el contrari,
una altra ruta -ja fotogràficament acabada, la publicació la baixada i estret camí de Biniaraix
de la qual seguirà a la del present fascicle- que, partint d' puix per l'empedrat
Orient, anirà a cercar Comasema, pujarà a la Serra de sa Ra­ obliga a un continuat esforç de contenció i de frenat del cos,
i els músculs de les esmes acusen la fatiga tot baixant i fins
teta, passarà pel Puig de sa Franquesa i, esquivant el Puig No obstant, com hem dit, això
de l'Ofre, tornarà a Orient pel Pas de Na Maria, tancant un després. no compta pels expe­
rimentats, ni es diu tampoc per a ells.
circuït amb perspectives inèdites d'una part de Mallorca in­
Resumint, es tracta d'una excursió bellíssima i excep­
teressant i .escassament coneguda.
cional, però apta només per gent amb el suficient vigor físic
Tornant a l'Ofre, ens plauria de saber el significat i raó
i els bons la contínua pujada.
d'esser d'aquest quasi misteriós topònim, denominatiu de pulmons requerits per
l'antiquíssima possessió amagada en la petita vall on s'origi­ El carni està sempre ben marcat, empedrat en la major
na la torrentera del Barranc de Biniaraix, nom passat a la part, ombrejat en molts sectors i amb bellíssims racons de
cònica elevació que ara ens ocupa: el Puig de 1'0fre. Segons brava i sorprenent naturalesa.
el Diccionari Alcover-Moll, l'Ofre podria derivar de l'aràbig Creim que tothom hauria de intentar al manco arribar
Al-Hofra (=la fondalada), cosa que no semblaria un despro­ des de Sóller a Biniaraix i des d'allà internar-se barranc
pòsit malgrat la seva elevada situació, donada la configuració amunt fins a on bonament pogués, per exemple fins a S'Estret
enclotada de les seves terres, vistes sobretot al arribar-hi des o a Can Sivella, aon es pot fer parada per dinar, empleant
del Pla de Cúber, que és el seu accés natural i més còmode. així agradablement el dia, amb la seguretat que disfrutaran
La pujada tradicional al Puig de 1'0fre, un dels cims de d'un bell paisatge, segurament insospitat, assequible sense
Mallorca més visitats pels excursionistes, fins amb preferència grans dificultats i restaran encantats de l'experiència.
al Puig de Massanella, s'ha vingut fent sempre des de Sóller I no diguem res si s'atreveixen a internar-se en la barran­
pel barranc de Biniaraix i retornant pel mateix camÍ. Aquesta cada de Biniaraix d'hivern, després d'una abundant nevada.