Page 70 - CK 62 PENINSULA D'ARTA 2

damunt Ia nua i llisa esquena de la qual s'alça la torre de Sa La ruta ara descrèta sempre va per camins de carro, carni­
Talaia Marcia. nois suficientment clars, i, fins i tot, per carretera asfaltada,
El terreny que es recorre en aquest circuit, així com el fora de qualque bocí a la pujada (o davallada) de Sa Talaia
s'albira des de les altures assolides al llarg d'ell, apareix
que Moreia, on, encara que hi ha caminoi, aquest es pot perdre en
particularmenJt desprovist d'arbreda -fora d'un petit sector qualque moment. Res greu, peI1 cert, perquè la torre de Sa Ta­
entre �a Fant y Caseta dels Oguers i la d'Es Verger a la laia és allà, gairebé sempre davant la vista.
platja d'aquest mateix nom-, encara que sí uniformement Tampoc aquesta ruta és excessivament llarga o dificil de
cobel1t per un mantell ineerminable de carritxar, que sembla, seguir, tenint la part menys clara al bocí que hi ha entre la
vist des de lluny i en conjunt, corn una epidermis cenyida a coma d'Es hi ha que deixar) i la Font o Caseta
les seves formes arran de terra. Aquestes extenses carritxeres del Oguers, Verger (que
puja-baixa de costers amb travessada de la
en
un
i altres espècies de vegetació raquítica, a més de les clapes de
torrentera que va a desguassar a la caleta de la Font Celada.
terra i roca que no arriben a tapar, fan que aquelles muntanyes
Creim, tanmateix, que amb ,les fotografie" i indicacions que
tenguen un colorit de verd cendrós, que les caracteritza, en­ donam al lloc corresponent, no serà massa difícil donar amb el
no hi fos altra 'Cosa, endemés de la seva quasi
cara que per
camí correcte, si qualcú intenta el ací propuznam.
com la resta de del Nord de la seguir. que
total nuesa, l'orografia penin­
Sí que resultarà una caminada prou llarga i encara cansada
sulla d'Artà. Aquest sector, endemés, apareix particularment
solitari: un amplie i montuós desert, .auster i escuiu, on difi­ si es comença i acaba a Artà. Nosaltres en aquesta ruta hem
cilment es trobaria, més enllà d'Es VerO"P,T. un bocí de terra estalviat el bocí de carretera entre el poble i la bifurcació que
o racó que pogués rebre el més elemental comeu. hi mena cap a l'ermita de Betlem, començant i acabant la marxa
davant S'Alqueria Vella d'Avall, a les proximitats de les cases
Terreny i zona així mateix secs en extrem (fora d'un bocí
de :la quall hem estacionat els cotxes. Des d'allà, primerament,
de la coma d'Es Verger, d'on li ve pI norn l , és molt 'pobre de
ens endinsam pel camí de carro d'E" Verger. camí que mor
fonts i deus, cosa que hi ha que tenir ben present en prozra­
mar les sortides oap aquelles contrades. Passat Es Verger, aue en arribar a aquelles cases; seguim a continuació per un carni,
noi davalla coma, deixant-lo poc desprès
hi té aigua abundant, no hi ha més fonts. que saniguem, que que per aquesta per
a iniciar la ,d'un suau nendís en direcció nord, caminoi
la Font dels OgUeTS (tot just un bassiot din= una mina), la Font pujada
de Sa Vaca (un altre, encara més netit, amagat éI un racó de que, per aquella part, es presenta una mica insegur -com ia
la costa, on hi ha que arribar eXD1ofes�mp,nt), v [a Font Poloni s'ha dit- en direcció a la Fonlt dels Ozers, tot 'pujant i dava­
(no massa fàcil de trobar ni d'ultiqitza,r) a Drap de les ruïnes ([eI llant un parell de costers i travessant un llit de torrentera,
campament. Això pel que respecta a la línia de la nostra rutr.. Dels de la Font dels Oguers i .la seva Caseta ia no hi ha di­
Existeix en el sector, endemés, la Fonrt Celada (amagada, com ficultats: un camí ample davalla fins S'Aren-Iet de Es Verger,
el seu nom indica) a ,la petita calla del seu nom, cala qUE, no des d'on segueix pujant -de fa poc obert i encara en cons­
aquesta ruta; i, finalment, 'la Font dels Ros­
arribam a tocar en trucció->- com � principi delI nue serà una carretera per a en­
sillers, amb 'la que no hem pogut topar encara. Per altre banda. llaçar amb la militar. Amb aixó p" donara un accés més directe
la Font des Verro, gairebé ja a la vorera de la mar: a prop del a la dita platja, i pot esser facilitara l'urhanil'zació d'anuells
Cap d'En Ferrutx, ens han dit que s'hi troba seca. Tanmateix, allunyats indrets, De moment el dit camí s'interromp a l'alltinJà
totes �es coneixem i n'hem norr=n=des, són molt pobres: nom Pla de Ses Bitles o Bitlles. Damunt a-ruest alltiolà s'a­
que que
una exsudació de rra terra, recollida dins un bassiot allà a la nual hi
a penes tura a la vista de la torre de Sa Talaia Moreia ..
mateix. mena un caminoi. La pujada, encara que no s'atini amb ell,
Les més destacades altures d'aquest sector s'aixequen en la no té dificultat, car aquesta eS not fer ner onsevulla, si és cc a
mateixa punta nord, o promontori del Cap d'En Ferrutx, i en la brava», sense més condicions aue les de nosar a 'prova els
la vorera marítima nord-oest o part interior Que dóna a la badia pulmons i ells músculs de les cames, encara que res extraordi­
d'Alcudia: Sa Talaia Moreia (432 m.}. el Puiz de Sa Tudossa nari per a un muntanyer.
(436 m.), Sa Talaia Freda (562 m.l , l'espinada de Ses OSITUes
Més tard, per a Ia davallada, hi ha un c=minoi pel caire
(432 m.) i el Bec d'En Ferrutx (519 m.). Aquest arc orogràfic,
d'uns penya-sezats i al llara d'un coster en direcció sud-oest,
que fistona la vorera nord-oest de la costa, es desoenja, per la que enllaça amb eI bocí final de la carretera militar: i, [a final­
part de lla mar, mitjançant rabents costers, rànids pendissos (] ment, per ella, finis tancar el circuit a S'Alqueria Vella d'Avall,
precinicis penva-sezats; pel contrari. can a la part oposada.
on va començar.
cap a l'oriental, va davallant suaument mitivncant una comnlica­
da trama de turons secundaris i tossals amb disminució paula­ Una disgresió, si es té ternns i humor -o com a obiecte
tina en les cotes, fins morir zairebê lsense alçària damunt la d'una altra soI1tida- seria arribar al cim del Puiv rles Porres­
sar -allà molt proper---c, puntà solitària i particularment cò­
mar. El Puig des Porrassar (486 m.) es troba quasi. al centre
d'arruesta zona, formant 'Part del susdit sistema nord-occidental. nica, que a qualsevol mun+anver mallorcuí 'li recordarà el Puig
de L'Ofre. I una altra dilsgresió, que s'inclou en aquesta ruta,
Es per aixó que, cap aqueixa part, cap a la de la Colònia de
Sant Pere, els comellars, si n'hi ha. són curts, individuals i amb pot esser �a d'arribar fins a damunt del Puig de Sa Tudo=sa,
on s'acabat de construir una estació telefònica a la co­
molta pendent; pel contrari, els de la part oposada, els que s'ori­ per
municació amb Menorca per pantalla parabòlica. Des d'aquest
ginen a la part oriental d'aqueixa recorbada p<;ninada orogràfica,
son principi le múltiples i llarzues torrenteres confluents, aue punt s'assoleixen esplèndides panoràmiques damunt la badia
desaigüen invariablement, fora del rrue s'inicia en S'Alqueria Ve­ d'Alcúdia i la propera zona de la colònia de Sant Pere, que s'hi
troba allà mateix, al dels costers, vlÍstes similars a les
lla de Dalt (que davalla cap Artà al llarg del Torrent des Coconsj, peu que
vers la vorera nord-est del sector d'Albarca, confiaurant amb s'assoleixen des ,de la contígua altura de Sa Talaia Freda.
�es seves ramificacions la divisòria natural del complicat siste­ Es zona aquesta, la que recorre aquesta ruta, molt interes­
ma de turons, pujols i tossals de més o menys extensió, que, sant i digna de comptar en el programa de tots aquells que en
de la mateixa es succeeixen en descens cap aquella la nostra illa practiquen el muntanyisme i el coneixement direc­
manera,
banda. te de la geografia de Mallorca.