Page 66 - CB 53 LA MUNTANYA DE MONTCAIRE

que, en fantàstica successió d'esquerpes serralades amb impo­ des Porxo. Des d'allà davalla fins les cases de la possessió un
nents roquissars, ferestes barrancades y paorosos precipicis, s'es­ antiquíssim camí de muntanya, acondicionat amb pedres en molts
tenen entre els dits vessants septemtrionals del Puig Major, el Coll indrets. Finalment, des de Montcaire a Sóller --o al Mirador
de Sa Costera i Sa Calobra. de Ses Barques- tornam pel mateix camí que a l'anada, natu­
Zona molt accidentada i d'eritzada configuració (no digam ralment a l'inversa. Es per aquesta raó que, a la tornada, acabam
de paisatge lunar, perquè si la superfície de la Lluna a les zones la descripció fotogràfica de la Ruta a la vall de Montcaire, per
d'arribada fos així, poc o res tindrien que fer-hi amb les seves no repetir vistes del mateix oamí, i perquè un major nombre de
limitacions i pessats equipaments els astronautes), és, fora dubtes, fotografies no cabrien en un fascicle corrent.
molt poc coneguda - i encara menys visitada- inclusive pels I, tanmateix, en aquesta Ruta apareixen qualcunes vistes
habituals aficionats a l'excursionisme. Solament ara i suara qual­ similars a d'altres de l'anterior, cosa que no s'ha pogut evitar,
cun petit grup de muntanyers sol endinsar-se per aquells intricats perquè ambdues repeteixen un sector de la mateixa zona. I, en­
paratges; i encara opinam que el punt central del present circuit cara que vistes similars o de similars motius, són amb tota segu­
-la Muntanya de Montcaire- és, segurament, un sector prac­ retat preses distintes, en moments distints .¡ expressament per a
ticament inèdit en l'història del muntanyisme mallorquí. I poc cada una de les Rutes; i sempre afegeixen algún aspecte nou
menys altres sectors d'aquella zona. Es per aixó que creim que, al ja conegut.
amb els fascicles de les Rutes que pensam dedicar-li, suggerirem Per als audaços i amics de més aventures, hem introduït
als aficionats noves possibilitats de coneixer i transitar uns indrets una variant en la davallada de la Muntanya de Montcaire: el
d'allò de lo més brau i solemne entre tanta cosa com en aquest Pas des Pinot.
sentit pot oferir la meravellosa Serra Nord. Cercant-lo des de dalt, aquest pas no és massa fàcil de tro­
Com ja queda dit, el present fascicle' té com a motiu central bar, raó per la qual hi ha que procedir amb cautela, i no inten­
i part culminant la Muntanya de Montcaire, esquiva mole d'hir­ tar-ho, si no se té temps i claror suficients, puix que al sector on
suta configuració i no massa fàcil de penetrar. Pètria i nua, erit­ es troba no hi ha d'altra davallada possible. I la Muntanya de
zada de fantàstics penyalars i fendides calisses, dmmersa dins Montcaire no és lloc apropiat per a transitar-la a les fosques. Per
una perenne soledat, va davallant per uns des seus costers mit­ la nostra part hem de confessar que, quan el cercarem la primera
jançant escalonades escarpes en durissims vessants (part interna vegada, no trobarem aquest pas per la part de dalt, i tinguerem
de Montcaire, de Bini i Torrent de S'AI.lot Mort); en tant que que davallar a Montcaire pel camí normal. Posteriorment, en
pels altres (part del torrent de Montcaire, Bàlitx i la marítima altres sortides, intentarem trobar-lo a l'enrevés, es a dir, per la
de Sa Costera) es despenja perpendicularment les de damunt part de baix, des de Bàlitx; i el trobarem, encara que no sense
d'altissims i inacessibles penya-segats. qualcuna dificultat. Ara creim que, amb les indicacions i les
La Muntanya de Montcaire queda d'aquesta manera per­ fotografies que donam, serà una mica més fàcil de trobar, ja
fectament delimitada i circumscrita: en la seva part nord, per la sigui d'una forma o d'altra.
costa marítima que s'allarga entre Sa Costera i la Cala Tuent; a La Muntanya de Montoaire té pocs accessos. Per tota la seva
l'Oest, per l'escletxa del Torrent de Montcaire, la vall de Bàlitx part nord, que sapiguem, no més el Pas des Marge, no difícil
d'Avall i el Coll de Sa Costera {part on es troba el Pas des Pinot) ; de passar" encara que sí molt mal de localitzar. Per la part oest,
al Sud, per la vall de Montcaire i el seu camí vers els Bini; a igualment no més que el Pas des Pinot. Tota la resta per aques­
l'Est, per l'altiplà dels Bini y la fenedura del Torrent de S'Al.lot tes dues parts, en uns kilómetres de perifèria, està constituïda,
Mort. i Brous paratges aquests i suggestius noms, dignes de la com ja s'ha dit, per un alt muradal de penya-segats inacessibles.
millor afició muntanyera! Per la seva part sud la penetra el camí del Pla des Porxo; i per
Un component del nostre grup ens suggereix la realització l'oriental, dos caminois des d'Es Colls. La resta, tant per La
d'un nou circuit per aquesta mateixa brava Muntanya de Mont­ part oriental com per la meridional, encara que no impossible,
caire, que, començant a Bàlitx i pujant damunt les seves crestes sí que resulta prou difícil, per anar a donar sobre el cèlebre Es­
pel Pas des Pinot, transitàs Ja seva cornisa sobre Sa Costera, per quetxar. I ja s'ha dit com és aquest, i per qualque raó els pagesos
a davallar a Tuent pel Pas des Marge. Sí, indubtablement seria de la possessió mai tiraren per allà camí ni sendera.
un espectacular i brau recorregut, l'estudi previ del qual deixa­ El més curt dels accessos a la Muntanya de Montcaire, i el
rem per més endavant. Mentrestant, n'oferim l'idea d'aquesta més fàcil, és el caminoi que des del Coll de Bini {Es Colls) puja
exploració prèvia a qualque grup que desitgi anas-nos-en davant, fins el Pla de Sa Creu, caminoi que nosaltres utilitzam aquí per
La caminada nostra d'avuí, encara que fotogràficament co­ a la pujada, deixant per a la davallada normal el camí del Pla
menci al Mirador de Ses Barques (per no acumular massa docu­ des Porxo.
mentació deixam llocs més caractarístics de la la de Montcaire
gràfica, que pels Finalment, per part nordoest, la Muntanya
volta), té el seu principi i fi a Sóller, centre de diverses i esplèn­ és igualment molt dura i accidentada. Practicament sense camí
dides excursions, fàcil d'arribar-hi per a tots, gracies al tren ni caminoi de cap classe, va davallant vers la fenedura del To­
elèctric. Des del poble fins el Mirador de Ses Barques, o prop rrent de S'Al1ot Mort mitjançant una ampla successió d'escarpes
d'ell, si se'n va a peu, discorre pel pintoresc camí de Bàlitx. Si se constituídes per ínacabables i esquetjats roquissars, en els quals
tenen mitjans propis de transport, i se desitja acurçar la camina­ l'erosió de milennis ha deixat esculpides capritxoses i fantàsti­
da, pot començar-se aquesta al propi Minador, arribant-hi per ques formes. I resulta fatigós transitar per ells, com saben ben
�
la carretera del Puig Major, com ara feim nosaltres. bé quants han trepitjat aquella zona.
Tant d'una forma con de l'altra, poc més enllà del Mirador En resum, la ruta aquí descrita és: des de Sóller fins Es
de Ses Barques, la caminada es fa per l'antic camí de Montcaire, Colls, cómode camí de oarro, encara que, com de muntanya,
que pren inici en el de Bàlitx i discorre pel coster nord del Puig pendent a trossos i prou llarg. Ja damunt la Muntanya de Mont­
de Sa Comuna de Fornalutx, assolint des de la seva part més caire, caminoi abrupte, o camí de ferradura fins les cases de la
alta impressionants vistes damunt les fondalades de Bàlitx d'Avall possessió. Si es decideix per la davallada del P:as des Pinot, pri­
i del mateix Montcaire, clotades ambdues envoltades a tot l'en­ merament antiquissim camí --O no res- per abrupta muntanya;
torn per esquerps costers de ferestes muntanyes. Des de la vall de després, un pendís coster amb rossegueres sense caminoi, i, fi­
Montcaire puja fins el Coll de Bini (Es Colls) pel mateix camí nalmen, caminoi o camí de ferradura pel fons d'una brava ba­
que varem utilitzar a la Ruta anterior per arribar 'a l'altiplà dels rrancada, tot remuntant el Torrent de Moncaire. Per a la tornada
Bini; i des d'la quest coll puja a la Muntanya de Montcaire per un a Sóller des de Montcaire, de bell nou el cómode, pintoresc llarg
i
caminoi, que travessant el Pla de Sa Creu, continua fins el Pla camí de carro de l'anada.