Page 71 - BZ 51 PUIG DE SANT MIQUEL
P. 71

A UN CLAPER DE GEGANTS
                                                                                    I mir  com puja  a la fatal foguera
                                                                                          lligat  un jovencell,
                      Salut, claper  de :bà!rbara grandesa,                         i  com  un jai de llarga cabellera
                           que  atreus el pensament!                                 branda terrible  son sagrat coltell.  ..
                      Salut,  oh fita  del vell món despresa,
                      q ui dels segles afron tes la  conren t!                       Mes passa la visió, i altres  me vénen
                                                                                         del dubte  en la negror:
                      Cóm és grat  a  mon  cor,  que  el  viure  mida                veig pobles  que lluitant aquí s'estenen,
                           només amb  son batut,                                    i  sent de les passetges la  remor.
                      considerar  ta colossal bastida
                      que el compte de centúries ha perdut!                         l veig guerrers qui, mig desnús, combaten
                                                                                         damunt  ton caramull,
                      Qui  et  féu?  Quin  és  ton  nom?  Quina  ma  forta           rnentres  uns altres  a  ton  peu s'abaten
                           tes  roques aixecà?                                       com les  ones del  mar contra  un escull.
                      Fou dels antics gegants la raça  morta
                      qui  per memória  eterna  te deixà?
                      Fóres d'un déu caigut l'ara feresta,                          Vell claper, vell claper, quí  tes  canteres
                           famélica de mort?
                                                                                         pogués  ara llegir!
                      Cuardaves la memòria d'una gesta,
                                                                                     QUÍ in terrogar pogués  tan tes  osseres
                      o bé la tomba del guerrer més fort?
                                                                                     que el Ilaurador  remou i fa florir!
                      Debades mir ...  no  venç la llum del dia                     Tu  veus  passar les  races fent onades
                           la fosca del passa t ;                                                 en la
                                                                                          del temps    corrent,
                      mes pot volar millor la fantasia
                                                                                     immòbil  corn la  roca  que debades
                      pel buit meravellós de lo ignorat.                            socava l'aigua del febrós  torrent.
                      J a veig, entre la boira llunyedana                           Vell  eres ja quan  sa paret primera
                           dels segles primitius,
                                                                                          alçava aquí el romà,
                      damunt la  terra pel Diluvi blana,                             i ha mil  anys  que  sa  morta polseguera
                      tribus salvatges i guerrers asprius.
                                                                                    a  tos  peus la ventada rossegà  ...
                      l veig coberta de boscatge l'illa,
                                                                                    l així veuràs  passar la  nostra vida,
                           que amb sagrada  remor                                        i d'altres  ne veuràs;
                      respon  a la del mar,  com  una filla                          caurà  nostra Babel ja derruïda,
                      de  sa  mare respon  a la olamor.                              i  tu  encara soberg t'aixecaràs.

                      Guaitar  me sembla  com la nit sagrada,
                                                                                     Per aixó  venc  a veure't algun dia,
                           aquí, sobre  ton  mur,                                        ela per mai derruïr:
                      feia estremir la roja flamarada
                                                                                     aquí,  on sembla  que el temps ja  no  fa via,
                      que foc donava al sacrifici impur.                             pren millor  sa volada l'esperit.





































                                                                              Fotografies  i  text; revelat, ampliació,  unió  de les fotografies
                                                                                 i direcció de la edició: Jesús Carcía Pastor.
                                                                              Traducció del castellà.
             Preu de venda:            Depòsit Legal P. M. 1344  -  1971.     Gràfic  de  l'itinerari:  Melcior Rosselló  Simonet.
                                       Es propietat  de l'autor.              Imprès  per Miquel  Ferrer Sureda.
               110   pts.              Prohibida  la reproducció.             Grabats: Grabograf,  S.  A. (Madrid).
                                       ©  Jesús Carcía Pastor.                Paper:  e Prin tovers ,  fabricat  per  Sarrió C. A. P.


          RUTES   AMAGADES      DE MALLORCA           VIVERO,   61      PALMA    DE   MALLORCA          Teléfons  215239   273193

                                             Imaremta Politècnica  -  Troncoso. 9  -  Palma de Mallorca  -  1971
   66   67   68   69   70   71