Page 18 - Revista científica IESBrugulat 2016/17

Seguint la idea de Darwin, una espècie nova que sigui semblant a les ja
existents tindrà menys possibilitats de desenvolupar poblacions invasores, atès
que la capacitat d'explotar els recursos existents està ben establerta en les
poblacions residents.

En canvi, si hi ha zones de l'espai morfològic més buides -el que significa
nínxols no ocupats i per tant oportunitats noves- l'invasor té possibilitats de
progressar, encara que de forma limitada. Finalment, aquelles espècies que
tinguin una morfologia que les allunyi de totes les morfologies presents en
l'hàbitat receptor, tindrà enormes oportunitats d'expandir. Així ho ha confirmat
aquest estudi.

La introducció d'espècies invasores causa greus prejudicis en el
ecosistema
Les espècies exòtiques són generalment transportades per l'ésser humà des de
llocs fora de la seva àrea natural de distribució. Encara que la majoria
d'aquestes espècies no sobreviuen o romanen innòcues en els llocs
d'introducció, algunes s'adapten a l'ambient de forma més eficient que les
espècies natives, i en el pitjor dels casos arriben a dominar l'ecosistema, el que
comporta greus perjudicis ecològics i econòmics. El musclo zebrat o el cargol
poma són dos exemples de fins a quin punt l'èxit d'un invasor pot destruir i
danyar irreversiblement un hàbitat natural.
En aquest estudi han participat científics de l'Institut de Ciències del Mar del
CSIC, de la Universitat Pompeu Fabra, de l'Istituto Superiore per la Protezione i
la Ricerca Ambientale (Itàlia), de la Universitat de Tennessee i de l'Institut
Santa Fe, als EUA.

Treball de referència:

Ernesto Azzurro, Victor M. Tuset, Antoni Lombarte, Francesc Maynou, Daniel
Simberloff, Ana Rodríguez-Pérez i Ricard V. Solé (2014), "External morphology
explains the success of biological Invasions", EcologyLetters. DOI:
10.1111/ele.12351, 16 de setembre.

4