Page 44 - Revista científica IESBrugulat 2016/17

La majoria dels problemes venen del fet que l’òrgan s’havia de construir amb una
impressora 3D, que evidentment no ho han fet per complicar més la cosa, sinó pel
fet de un cop trobada els esquemes per fer-ne un, se’n podrien crear infinitats. Però
sí que això suposava que:

-Degut a la mida predeterminada, i en aquest cas força reduïda, era una complicació

a l’hora de construir-lo.

-Pel material utilitzat que no ha de ser rebutjat per l’organisme, i ha de suportar
condicions com la temperatura, resistència a substàncies,...

-La necessitat de la transpiració de les cèl·lules, mitjançant uns petits forats o porus
a l’estructura.

Tots aquests problemes es van poder resoldre, ja que aquests problemes eren la
“missió” principal de l’experiment.
Els problemes de la mida, era només un augment de la dificultat de l’experiment,
però no es va poder solucionar, sinó que es van adaptar tots els càlculs i dissenys a
les mides necessaries.

El problema del material, es va intentar solucionar dissenyant l’ovari amb un biogel
aquós. Aquesta substancia va resultar un problema ja que era massa inestable i
produïa problemes surant l’impressió i la creació dels porus de la cèl·lula. Per això
van canviar de material i van utilitzar una especie de gelatina, que al ser derivada

del col·lagen, permetia crear els porus microscòpics desitjats, permetia també que
es degradés i deixar que la cèl·lula es pogués remodelar, però també que tingués
una estructura resistent.
Van dur a terme molta experimentació en les reaccions del material amb diverses
temperatures per poder “imprimir” l’ovari sense danyar-lo al mateix temps, i
comprovar que no es fes malbé amb el temps.