Page 16 - Horizon01
P. 16

és corprenedora i i es troba encara trista- ment a a a les primeres etapes es es es es podria dir fins i i i tot que en som a a a a la infantesa des de de la Il·lustració del segle divuit Si d’una banda les experiències de tota
la la vida influeixen en en la la imaginació artística
i i i i en en l’energia creativa de l’altra les ciutats
es es reclamen com a a a a font especialment única d’imaginació Encara que pugui ser veritat
en en diversos moments de la història princi- palment durant la difusió de l’art religiós cada ciutat ressalta dins un context més gran de ciutats
encara que les mirem aïlladament com passa amb la feina dels artistes Això
és el perquè qu que la ciutat sigui indispensable: continua no no només històricament la trajec- tòria d’una plataforma per a a a a a a a a les arts La ciutat com discernia Emerson “es viu tot recordant” Des de de l’epifania de de Rousseau quan feia
la ruta de de París a a a a a Vincennes per visitar Dide- rot a a a a a la presó al segle XVIII i i el seu assaig Contracte social fins al al segle XX dels Sartre Simone de Beauvoir Camus i i i i i altres i i i i i fins al al nostre moment actual del segle XXI els precedents de de de l’art mouen la força de de de l’intel- lecte i i i i li donaran capacitat de continuar Les ciutats
són un estímul per a a a a a a aquesta activitat Les ciutats
les bones com l’art assumeixen una una vida són una una vibració completament autònoma cada una de les quals revela un un joc de gustos clar i i únic al seu voltant La ciutat com a a a a a a entitat vibrant també és una deu per a a a a a tota
mena d’imaginació “La imaginació no no és és és només un estat és és és l’existència humana mateix ” William Blake
Digue’m: per què no admetem l’auto- nomia intrínseca creativa de l’individu? I digue’m: per què no no ensenyem i i no no respec- tem l’autonomia intrínseca creativa de l’in- dividu? Potser és que bàsicament l’utilitarisme funcional funcional el realisme funcional funcional han subjugat el realisme estètic estètic la la comprensió estètica i i i i i la la sensibilitat estètica Segle rere segle Segle rere segle Segle rere segle Com concedim l’aventura de cada artista? Com podem fer ressaltar millor el moment estètic?
En el camp creatiu hi ha dues energies: l’una el procés de grandiloqüència i i i d’acu- mular fatuïtat que lluita per usurpar el control i ï que massa freqüentment reïx en en en un món tristament utilitari l’altra és una sensibilitat poètica metafòrica que silenciosament
però persistentment floreix És aquesta altra energia el realisme poètic estètic la que ho abarca tot i i és evident en en el bon art Notes sobre l’estètica del moment de de l’experiència
La universalitat només es capta en un un moment moment viscut Aquest moment moment és tan real com com mai tan real com com l’eternitat i i i aquests moments transcendeixen el temps La resta de coses que passen en en en temps lineal en en en comparació són una il·lusió de la conscièn- cia esdeveniments pedestres embolcallats
i i i i i i sotmesos pel consumisme clixés il·lusoris i i i i i i part d’un espectacle distorsionat de de moder- nitat Era o és demanar massa al al capdavall viure vides paral·leles reconeixent tan bé com puguem mons paral·lels de sensibilitat?
Les idees l’art i i i les ciutats
són més grans que qu nosaltres Aspirem a a a entendre què tenen per a a a a a a nosaltres la seva immanència impregna el el nostre ésser com el el primer raig de de llum del matí que travessa les les ales diàfanes d’una d’una libèl·lula després d’una d’una pluja d’estiu Les ciutats
faciliten que la nostra imagi- nació ens traslladi cap cap enrere ó o cap cap endavant “en el temps” a a mesura que ens movem
per l’espai físic Perquè les ciutats
en són la conserva de memòries tenen la capacitat innata innegable de provocar la connexió d’un moment que sembla aturat en en el temps Un presoner del passat no és menys pro- blemàtic que un pres del futur Cal recordar- se’n celebrar i entendre que el el nostre passat és és és només tant el nostre futur com aquest és és és el nostre present Notes sobre el el realliberament del “crescendo” fèrtil d’idees
orelles sordes en alguns dels nostres líders actuals això no no pot i i i i í no no ha de continuar així a a a a a qualsevol preu Per a a a a a aquests líders í i d’al- tres com ells tot gira al voltant del poder la la influència i i i í i i i la la cobdícia i i i í i i i no del lideratge la visió i i i i i i i i i i les iniciatives humanitàries i i i i i i i i i i preses amb coneixement Necessitem coneixement transformaci- onal de de savis proactius de de tot el món Altra- ment continuarem la la la llarga davallada mirant sempre de fora cap endins més que fer la reflexió necessària i i i i i i establir la interconnexió de qualitats que portin solucions tant prag- màtiques com estètiques que que que abracin plena- ment el nostre món Hem de revitalitzar i i i i sostenir la conversa estètica estètica autèntica eterna la vida estètica estètica el moment estètic que tants artistes memo- rables i i i i i escriptors han iniciat per a a a a a nosaltres Digue’m per Digue’m per Digue’m per les potències a tot el món?
què no podem?
què ens equivoquem? què menystenim creatives de la gent
Les ciutats
continuaran sent terra fèrtil per a a a a a l’afirmació i i i i i l’intercanvi de totes les arts que ens informen i i i i determinen qui som com a a consciència i i i i i i individus que s’expressen “ comprendre que totes les arts es es relacionen es es retroalimenten s’amplifiquen i i i i i s’instrueixen les unes a a les altres i i per tant més enllà de quines siguin les arts en en què ens instal·lem és de bojos fer-se tan papista que ja no frisem per nodrir-nos dels altres ” Edward Albee
Les meravelloses qualitats expansives del Renaixement la Il·lustració i i i i d’altres movi- ments posteriors significatius han entrat en en en 16








































































   14   15   16   17   18