Page 27 - Horizon01

Enric Ansesa Art-Vida Vida-Art a a a a la ciutat
La ciutat
ha representat històricament un paper integrador de
la diversitat al mateix temps és un registre sòlid i i i i i visible de
la seva evolució històrica A través de
la ciutat
i i i i i els seus processos podem interpretar la història La ciutat
com a a a a a a espai del príncep ha estat centre de
de
poder les perifèries o o extramurs s’han articulat dependents d’aquest centre Aquesta relació d’un recorregut històric cons- tant tant s’està esgotant o o o o potser ja està està esgo- tada Avui la ciutat
no no és és només un espai local regional o o o o o nacional s’ha transformat en en en un marc continental continental i i i i intercontinental És un immens centre segons la seva densitat demogràfica on tot és possible i i i i canviable Un gran espai comercial on es es es realitzen totes les les activitats possibles és un mercat on la contractació i i i i i la gestió necessiten atraure i i i i i dinamitzar-se permanentment Tot és negoci i com a a a a tal ha d’ésser rentable és és un centre laboral on el treball terciari bàsicament és la la seva essència Ja no és una conjunció de
ciu- tadans i i de
de
quimeres personals El poder en la ciutat
ja no és és és tangible és és és virtual Només és visible la la imatge de
la la seva gestió La ciutat
capaç de
gestionar creix i i i i vol créixer més però aquest creixement no és és un un fenomen d’afinitats i i i i i relacions sinó un un mercat d’interessos i i i i especulacions subordi- nat a a a codis i i i i i ritmes universals S’omple i i i i i es es buida segons horaris espais i i i i i i activitats Una majoria entra i i i surt o o està de
trànsit la seva interactivitat no no és humanístico-social no no conviuen coexisteixen La vida quotidiana la de
les inquietuds els somnis les tertúlies l’intercanviador d’idees opinions o o o sentiments desapareix en en en la la metròpolis on on les relacions generalment són interessos actes socials ó o o o o o o protocol·laris La vida es es es es desplaça a a a a a a les perifèries en urba- nitzacions estructurades en classes socials i i i i econòmiques o ò o o en segones residències més o menys allunyades del centre Tanmateix la perifèria s’omple de
barris bàsicament obrers que amb la immigració s’han transformat en veritables recintes ètnics que cada vegada més s’autoestimulen i i i i adapten les seves tradicions als serveis comuns i i i a a a les tecnologies de
de
la modernitat però indiferents al seu sentit L’espai urbà ja no és l’espai simbòlic i i i i i tradicional de
relació educació i i i i i í i família Ha canviat contràriament al sentit de
la cultura democràtica i i i i i i laica de
de
la la ciutat
materialista Les perifèries s’eclosionen mitjançant siste- mes propis tradicionals jerarquia i i i i i i i i religiositat i i i i qualsevol desviació pot conduir a a a a l’enfronta- ment ment o o o fonamentalisme de
qualsevol signe Europa l’homologada dins l’estat del ben- estar es es troba enfront d’una cruïlla de
difícil solució L’emigració és el el retorn del colonia- lisme lisme i i i i i el seu tradicionalisme és la resposta a a a a a la modernitat L’eclosió i i i els contactes cultu- rals de
la la ciutat
ja no fan la la funció integradora ni ni són un un un punt per a enriquir i i i i i unir Estem davant una nova funció encara avui incerta És necessari trobar un sistema capaç de
relligar conduir les aportacions de
la diferèn- cia en una una voluntat comuna de
superació convivència i i i i i solidaritat Darrera del gran problema que és social s’hi amaga un buit immens el drama cultural on és necessari salvar la distància entre supervivència i i i i i modernitat que és patent en en en el sentit primari de
religiositat i i i i i i i jerarquia tribal malgrat pugui estar tecnificada Tenim la la necessitat de
que el llarg procés de
l’evolució cultural i i l’actual salt al al al al futur siguin assimilats amb promptitud i i i i i i i i immedia- tesa així com idealitzats i í i i i i i socialitzats Al llarg del temps he viscut en la la meva ciutat
una relació amb l’art que podria definir com a a a a a a a a a familiar la la d’aquesta o o aquella part de
la la la família amb la la la que ens relacionem de
tant en tant i d’una manera correcta parlem del passat poc del present i sense concretar xiuxiuegem quelcom del futur Manifesto la gran dedicació i i i i el temps que vaig dedicar a a a a a a a la la ciutat
lluitant per ella per per a a a a a a a a la seva salvació per per a a a a a a a a l’adequació de
de
cara al futur i i i la seva autonomia posant-hi idees defensant-les en en en posicionaments i i i i actituds colze colze a a a colze colze amb diversos sectors defensant la diversitat de
de
cara al futur però també recordant i i i garantint la presència del seu passat La nostra espècie els de
l’Epígraf 861 (Pintors escultors ceramistes artesans gra- vadors i i i i artistes similars) vàrem ser motors de
canvi i i i vam tenir un lloc en en el complex operatiu: cultura ciutat
democràcia potser vam complir no ho sé bé però vàrem ser engolits per la la realitat i i i i i i i la la màquina institucio- nal regenerada Els que no érem dependents els autosuficients varem seguir el el camí que Plató ja va va marcar amb la la seva ideal Repú- blica Alguns ràpids per intuïció vàrem saltar extramurs i i vàrem situar-nos al marge Vàrem sobreviure però conceptualment vàrem ser marginats i i i i continuem sent-ho Per la ciutat
ja no tenim Epígraf Els presocràtics els permanentment dialogants els els els socials els els els curiosos els els els her- meneutes del caos de
de
de
les idees capaços d’elaborar imatges de
la la realitat no no vista i i i i no no descrita pel poder postjacobí de
de
de
la premsa
i i dels seus estatuts socials no formem part de
de
de
l’ideal del futur en la complexitat cultural de
l’espectacle didàctic virtual i i i i i i interactiu
de
de
de
de
l’art dirigit des de
de
de
de
la gestió i i i i i i de
de
de
de
l’estratègic desig d’agradar com a a a a a a espectacle al poder superior La ciutat
creix però la seva complexitat és fa gran És un un marc de
cultures algunes encara esmorteïdes per la necessitat de
de
sobreviure que d’un moment a a l’altre es manifestaran potser conceptualment però també és possible que ho facin com a a a icones d’un món diferent que no vol ser integrat Si és així hem fet tard Potser encara hi som a a à temps i i i podem establir diàlegs des del concepte Caldrà redefinir projectes i i i i actituds i i i acostar-se a a a a a a les diverses realitats no amb voluntat d’agradar sinó amb la necessitat d’entendre i i ser entesos integrant sense renunciar a a a a a la nostra cultura el nostre conei- xement i i i i sobretot al al pluralisme i i i i a a a les lliber- tats La creació és un un camp de
comunicació on els metallenguatges possibiliten interrelaci- ons on on on existeixen afinitats conceptuals que poden relligar i i i i i enriquir la complexitat del coneixement i i i i i la l seva manifestació plàstica El jo el sublim ego de
de
l’artista de
de
vega- des no és és res més que que un llaç solidari que que assumeix tota la la complexitat i i i i i la la diversitat de
paranys que la la la legislació i i i i i i la la la indiferència d’alguns fan de
la diferència un un obstacle que vol excloure Per això és necessari que els caminants del marge restitueixin la realitat i i i i i el centre per obrir vies al diàleg que verita- blement són camins al futur i i i a a a a la supervi- vència Enric Ansesa