Page 42 - Horizon01

would wonder? The people of Scampia do The spontaneous bottom-up development of innovative organisational models such as the Foro set up in 1994 with participation from several associations local health authorities and and public social services and and the Cittadella di Associazioni are great examples That these have also been frustrated by the the limited ability or willingness of local government to listen to and involve its citizens is is is discourag- ing ing but did not put them off continuing to battle against the mainstream fully conscious as they were of of the the strength of of creative con- viction and solidarity The Long Walk
When I go teaching and flane through my ‘traffic relations’ I move from Chiaia to Piazza dei Martiri passing by the Piazza Plebiscito once the biggest historical(!) carpark in Naples By the the Via Toledo passing the the Piazza Dante turning back through the Via S Maria di Constantinopoli and the Piazza di Gesù to arrive in the Santa Chiara District formerly the cultural and political heart of Napoli As a a a a a socio-economist I am aware of having journeyed in in turn through the contemporary bourgeois heart through the ancient Spanish quarters through all the layers of European imperialism and neo-colo- nialism The petty thieves in the Via Santa Croce The University professors and professionals (smart and beautiful) The pizza the the coffee the the religious codes the the Massive banks the the implicit solidarity and openness of this society all witness to the way social relations are embryonically connected within one big people’s move- ment ment a a a a movement that is expectant of a a a a future of greater respect and recognition for their their city and their their being Although still inhabiting a a a a significantly Middle-class city many Neapolitans are immune from ‘middle class danger’ they live exuberantly in a a a a soci- ety that is built as a a a a a a volcano they are Volcano lovers by necessity risk takers and explosion experienced but more complete human beings than many knowledge-based metro- politans of the North If solidarity and creativ- ity are built on poetry politics good food
and openness than Napoli is the place to be El cosmo- politisme de Nàpols
Què Què fa ciutat? Què Què la transforma? I què em porta a a à a a a a Nàpols
quan vull il·lustrar la vida urbana els seus destrets i les seves transfor- macions? Com a a a a científic social (economista social que posa l’accent principal de la seva feina en la la geografia social i i i i i i econòmica i i i i i i la la planificació) miro els diversos tipus de relaci- ons socials que fan fan i i i i desfan la ciutat n’inves- tigo l’abast i i i i l’escala dialèctica tant de l’homo- geneïtzació com de la diversificació socials i i i i com com aquests han comportat riscos i i i i incerte- ses o o o o capital social generador d’una consci- ència i i i i i uns béns per a a a a a ciutadans i i i i i migrants tant tant a a a a a a dins com al voltant de la ciutat Acompanyo Ulf Hannerz en la seva curiosa posició de passavolant Sóc un “rodamón” que que va de PARADA PARADA en PARADA PARADA per aquest vulcano di sapori urbà fent una LLARGA PASSEJADA donant significat al que observo afrontant-ho tot amb la la percepció i i la la interpretació dels natius explotant l’ambigüi- tat de de les “relacions de de trànsit” que s’emmot- llen entre la la intuïció efímera i ï i í i i i la la impressió més endinsada en en l’ànima (PARADA 1) observo avariciosament (PARADA 3) considero l’em- patia o o ó o fins i i i i i i i tot la la implicació activa com la la del taxista a a a a a la PARADA 2 o dels activistes d’Scampia que que provoquen la comunicació enmig de la por (PARADA 4) Tanmateix m’he de de moure més enllà de de l la simple ociositat i i i i fer servir el el meu coneixement sobre relacions socials a a a a espai obert per posar el visor micros- còpic de l’antropòleg social sobre la vida en un context més ampli Les relacions socials a a a a mesura que les anava coneixent vaig descobrir que són més complexes del que que semblen ja que que es es tapen amb una xarxa metafòrica El debat sobre geografia relacional provoca una “visió relaci- onal de la vida” que es refereix com a a a a mínim tres o o ó potser quatre tipus de relació espacial Els presento breument sense postular cap jerarquia epistemològica a a a a priori entre ells El primer tipus es dóna entre individus que es traslladen per la la ciutat aferrant-se breument a à esdeveniments circumstàncies codis socials etc Sovint es tracta d’interac- cions accidentals moltes de de les quals es es es pro- dueixen en en rutes tanmateix previsibles El segon tipus de relació està més instituciona- litzat i i i i per això no necessàriament és “com- pleta” o o o “completada”: relacions entre agents (gent amb uns rols i unes agendes) que ope- ren dins una dinàmica institucional com en en sistemes d’innovació direcció d’empreses autoritats locals La literatura de sistemes d’innovació sectors creatius urbans etc abasta aquest tipus de relació explícitament
i i i i i suggereix la proliferació de “novetat i i i i i esperança” en forma de nova tecnologia i i d’organització culturitzada eficaç Els codis conductuals les les regles de comunicació la identitat i i i i la llengua compartides etc juguen
un paper El tercer tipus és el el de la la relació social inherent a a a les teories d’economia política o o o o o o sociologia estructural: relacions de (re)producció que inclouen classes socials i i i i forces focalitzant en processos i i i i dinàmiques transformadores més que no pas en els “nusos” o o “agents” de les xarxes Aquí incloem les les bones i i i i i velles relacions capitalis- tes tes de producció com aquestes han utilitzat els espais situant-se i i i i malcriant-se generosa- ment en en diversos llocs per extreure’n alts retorns financers i i abandonar-los una vegada n’han xuclat tot el suc Les categories clau de referència urbana aquí són la la ciutat ciutat fragmentada í i i i la la ciutat ciutat polaritzada el barri negligit però també la la ciutat calidoscòpica Nàpols
és vista com la plataforma de de destrucció creativa per excel- lència El quart tipus doncs introdueix aque- lles relacions entre escales espacials diverses en en en què les places queden enganxades a a a a veï- nats i i i i rutes de viatge els barris a a a a a comunitats les les les xarxes d’infraestructura a a a a a les les les parcel·les regionals de cada lloc i i i i els barris a a a a a les ciu- tats Preses en conjunt aquestes relacions irradien una llum complexa sobre la interac- ció entre perill urbà i i i i risc per per una banda i i i i i i creativitat i i i i i i diversitat per l’altra Reclamen la imatge d’una jerarquia de cels urbans i i i Nàpols
és la ciutat per excel·lència que té tot un un univers de cels Nàpols
la meva ciutat europea preferida és considerada un dels territoris de de de perill i i i i i risc més explícits d’Europa Aquesta és és la paradoxa napolitana: malgrat la presència efervescent de riscos existencials no existeix una societat urbana més cosmopolita diver- sificada ni agosarada a a a a a a a a a tota l’Europa occiden- tal Per explicar el meu argument m’aturaré en en quatre llocs diferents de Nàpols
PARADA 1: Montedidio Un noi aprenent de de sabater sabater d’un sabater sabater marginat en un un dels barris més afectats de de pobresa de de Nàpols
en en plena era de de la la construcció de de la la nació italiana Montedidio és el el títol d’una novel·la d’Erri De Luca en la la qual replanteja l’ànima napolitana en en termes poètics perduda entre una una identitat pròpia i i i i i el creixement d’una identitat nacional italiana (El sabater explica com ara els napolitans han d’aprendre italià “com a a a a à a llengua estrangera” ) Nàpols
ha estat una ciutat de de de migracions des del seu mateix començament: com com una de les capitals de de l’Imperi Grec Occidental com la capital bessona amb Palerm del Regne de de les Dues Sicílies aproximadament dos mil anys després i i i i fins a a a a convertir-se en la ciutat portuària de segona fila que és avui A Nàpols
el procés de construcció nacional encara s’està fent ¿Això explica per què és una ciutat tolerant on es barregen la gent Frank Moulaert
Professor of of European Planning and Development
Born in in Brugge and currently living in Kortrijk (B)
42