Page 43 - Horizon01

i i i les les races i i i on els captaires de totes les les nacionalitats comparteixen la vorera per fer la seva feina? No hi ha perill només cal vèn- cer els riscos que implica trobar menjar i i i i refugi enmig d’una crisi econòmica sense fi brodada amb els detallets d’una combinació urbana delirant esperonada per per una genero- sitat humana col·lectiva PARADA 2: Estació Napoli Centrale
Mitjanit d’un dia de de novembre de de 2006 El meu amfitrió em deixa a a a a a l’estació central de de ferrocarril Vull agafar un taxi per anar a a a a a a a a a Via Tasso vaig amunt i i avall de Vomero Durant una estona no apareix cap cap taxista i i i al cap cap d’un moment entenc per què: un un grup de migrants albanesos començaven a a a a a discutir entre ells Un taxista un nadiu de Nàpols
segons vaig saber més tard intentava raonar- hi i i i i i i aconsegueix tranquil·litzar-los Al taxi m’explica la la història sencera (excepte la la raó per la qual discutien que deu trobar insignifi- cant) “Per què es es es barallaven aquests pobres dats-pel-cul?” No tenen res per què no ali- menten l’única cosa que posseeixen: “la seva dignitat humana”? Llavors els compara amb el el napolitans la majoria dels quals no tenen gran cosa però s’aguanten i i comparteixen el que hi ha disponible Després d’una altra fre- nada —n’hi ha moltes pel camí com en l’ànima de Nàpols— comença à a à a a a a a atacar violen- tament
el el el món polític local els suborns el el el clientalisme Em fa entendre sense paraules que la camorra comparada amb el món polí- tic tic com a a a a mínim té ètica encara que sigui una ètica discutible ¿Com pot el món polític —es pregunta el el meu àngel de la guarda— culpar la camorra pel que està passant si els grups d’interès enverinats de política estran- gulen tota possibilitat de les les empreses i i i i les les organitzacions de fer les seves coses? Durant una cursa amb taxi surten moltes de les relacions socials implicades en la la la ciutat: la la la col·lusió entre la la política i í i i i el crim —o no?— la la camorra com a a a a a a a a xarxa empresarial local i i els grups de captaires improvisats que segueixen codis conductuals clars Nàpols
és una ciutat perillosa? Sí però no com suggeriria el clixé El perill real a a à a a a a a Nàpols
és la part de fatalitat econòmica i i i de futur econòmic econòmic opac “Aquesta ciutat i i i la seva gent no es es mereix això amic meu” argumenta el taxista PARADA 3: Italsider Però l’economia napolitana s’havia quedat de de debò en el feu- dalisme? Estava condemnada a a a a a a sostenir per sempre una economia POLÍTICA dominada per senyors i i sobirans? No estava exclosa naturalment del procés d’industrialització italià però possiblement havia romàs massa feudal a a a a a a a l’hora d’integrar-se a a a a a a a la societat “moderna” Nàpols
era una de de les principals ciutats capital de la pasta d’Itàlia però és més convincent que a a à Bagnoli (Nàpols) hi hagués la seu d’Italsider una de de les fàbriques d’acer més grans que hi ha ha hagut mai en aquell país La siderúrgica original Ilva va va obrir el 1910 era era la bandera de de l’extensió al sud del sistema industrial italià amb la incor- poració de de tecnologia moderna etc Era un dels llocs on es va fer visible la (tardana) Revolució Industrial a a à a a a a Itàlia Quan Italsider va tancar les portes el 1992 nou mil treballa- dors directes van anar al carrer (molts més ja havien perdut la la feina durant la la “reducció” ) Avui en en en aquell lloc s’hi han assentat centres d’innovació —Città della Scienza centres de de formació professional etc — però des d’un punt de de vista de de l’estratègia econòmica glo- bal no s’hi fan grans negocis El tancament d’Italsider i i i la reestructuració de de de l’àrea de de de Bagnoli expliquen una una vegada més una una histò- ria de de fracàs esperança i i i redempció ¿és per per això exactament que les cançons napolitanes sonen tan malenconioses però sense ser fatalistes? Els napolitans canten sobre ones d’esperança amb el el llibret de les relacions de producció capitalistes segueixen les pet- jades que qu els deixa l’economia global perquè es mantinguin Bagnoli participa a a a a a a a la Copa Amèrica però algú es pot mai imaginar que els centres turístics hi clavin l’àncora? Està sorgint una relació nova amb la la badia i i i i el el mar? ¿Fins a a a a à a quin punt és viva la nostàlgia pel període de de de glòria dels Borbons el el el temps de de les Dues Sicílies quan els vaixells de de tres arbres realment feien parada sobre les ones de la badia el temps pretèrit d’un globalisme eclesiàstic o ò o simbòlic? Aquests i i i i i altres som- nis més valerosos viuen en en en moltes ments napolitanes juntament a a a a a a a la passió pel mar i i i tot el que pot oferir PARADA 4: Scampia La capital europea de de cocaïna? Pasquale de de Muro Lucia Cavola i i i i Paola Di Martino escriuen: “El malestar social profund que hi ha a a a a a Scampia és el resultat d’uns processos socials una planifi- cació urbanística i í i i i i una evolució demogràfica que van afectar Nàpols
en en el el període entre els anys 1960 i i i els 1990 Primer va ser el el creixe- ment ràpid de la la la població à a a a a a la la la ciutat les dues primeres dècades Aquest procés l’Ajunta- ment no el va saber portar ni ni amb eficàcia ni ni de de manera adequada la qual cosa va generar un eixamplament urbà que s’anava fent de manera desordenada des des d’un punt de de de de vista territorial especulatiu des d’un punt de de vista econòmic i i i i i insostenible des d’un punt de de vista mediambiental L’eixamplament urbà va con- duir a a a a a à a a la creació d’una nova àrea dormitori a a a a a à a a la rodalia i i i i a a a a a l’expulsió de certs grups socials de de de la la la la zona residencial cap a a a a a a a a a la la la la part vella de de de la la la la ciutat Al seu torn aquesta expulsió va des- truir enllaços socials existents i i i i i i va debilitar o o o esborrar la identitat local d’algunes comuni-
tats veïnals Finalment però no per per això és menys important l’absència d’un desenvolu- pament econòmic local cohesionador ha dei- xat no solament grups sencers de la la la població en condicions econòmiques precàries sinó que també ha reforçat i desenvolupat xarxes il·legals i/o criminals ” Qui vol continuar vivint en en un ambient així? S’ho plantejaria el típic nordeuropeu? La gent d’Scampia ho fa Hi ha bons exem- ples d’un desenvolupament ascendent espontani amb models organitzatius innova- dors com el el Foro que es va constituir el el 1994 amb la participació d’unes quantes associacions autoritats de salut locals i i i i serveis socials públics i i i i i i la la Cittadella di Asso- ciazioni Que casos com aquests també es es frustrin per la la capacitat limitada o o la la poca disposició del govern municipal per escoltar i i i i i i implicar els seus ciutadans és descoratjador però això no els fa cedir de continuar lluitant contra el sistema establert plenament cons- cients com són de la força que té convèncer amb la la creativitat i i i i i la la solidaritat La llarga passejada
Per ensenyar i i traçar les meves “relacions de trànsit” em moc de de Chiaia à a a a a a a a la Piazza dei Mar- tiri passant per la Piazza Plebiscito que havia estat el pàrquing històric (!) més gran de Nàpols
Via Toledo travesso la Piazza Dante torno enrere per la Via S Maria di Constanti- nopoli i i i i i i la Piazza di di Gesù per arribar al dis- tricte de Santa Chiara que anteriorment havia estat el cor cultural i í i polític de Nàpols
Com a a socioeconomista sóc conscient que no no he estat passant pel cor burgès contemporani sinó a a a a a a través dels antics barris espanyols a a a a a a través de totes les capes d’imperialisme euro- peu i i i neocolonialisme per entre els lladres insignificants de Via Santa Croce els profes- sors universitaris i i i i i els professionals (elegants
i i i i ben plantats) la la pizza el el el cafè els codis reli- giosos gran quantitat de bancs la solidaritat implícita i í i i i l’obertura d’aquesta societat tot de de testimonis de de les relacions socials que es es es van trobant pel camí í i que estan connectats de manera embrionària dins d’un moviment més gran de la gent un moviment que està a a à a l’espera d’un futur de més respecte i i reconei- xement per a a a a a a la la ciutat i i i i la la seva existència I encara que visquin en en una ciutat significati- vament de classe mitjana molts napolitans són immunes al “el perill de la la classe mitjana” viuen amb exuberància en en una societat que es construeix com un volcà són amants del Volcà són usuaris del risc per necessitat i i i i tenen experiència en en en explosions però són éssers humans més complets que molts metropolitans del nord que tenen per base el el coneixement Si la la solidaritat i i i i i i i la la creativitat es es construeixen com a a a poesia política bon menjar i obertura Nàpols
és el lloc on cal ser Frank Moulaert