Page 49 - Horizon01

La ciutat
The City
Com un vast abscés en l’afligit cos del paisatge com una una pústula que crea una una coïssor eterna un creixement insalubre enmig de de la la verda plana de de pell on les carreteres s’encreuen com una reunió de vasos sanguinis com un conglomerat
de virus-persones amenaça la CIUTAT Xucla la la sang des del del cos del del paisatge per alimentar el seu bategant creixement xucla i i i s’emporta els els sucs de de vida dels seus voltants alimentant la seva essència vital enverina
el seu espai deixant podrida polpa!
Com sang putrefacta la massa microbiana de la la població es transmet incansablement per les artèries bategants del METRO A la panxa d’aquest cos com una horda de carronyaires pul·lula el MERCAT La gent s’atrafeguen com cucs per tallar un tros de de la carronya: peces de de carcasses animals vestides s’estenen per a a a inspecció peix mort verdura marcida Les restes momificades de de carn sense vida assecada en botifarres i i i sèu els embrions assecats de llavors nous i i i i i i i fruita producció inidentificable i i i i i dubtosa mig mig animal i i i i i – mig mig verdura que s’ennegreix al sol i i i fa pudor dels llavis canibalistes de fongs Menjadors de carcasses – crancs llagostes i í lamprees semblen aquí delicadeses Els hermafrodites —cargols i i mol·luscs— passen per delícies culinàries Muntanyes de caviar —matat per la sal del peix que les portava— atreuen esguards avariciosos mentre els els cossos dels seus desafortunats pares —cossos d’esturió i i salmó— s’esquarteren amb destrals davant els ulls cobejosos de la multitud que s’afanya per per devorar la seva polpa tremolosa per per només després d’haver-la ingerit llençar-ne les restes com l’agraïment burleta de la MULTITUD I de de de totes les direccions des dels camps verds els boscos silenciosos sorgint de les clares aigües del del mar i i i dels jardins en flor ve el corrent inacabable de sacrificis a a a a a a a aquesta panxa sense fons que anhela carcasses de carn peix ocells fruita! I com si fos un vampir insaciable els seus sucs s’aspiren per l’organisme monstruós de la CIUTAT I tot allò empassat absorbit digerit descomposat flueix enfora com com contaminació intoxicant més enllà dels seus límits i i í i i enverina
els els els camps els els els rius els els els boscos el mar l’aire!
L’abscés s’estén augmenta i i no s’hi pot posar límit I fora del centre cap al cel com una ungla enorme i i i afilada envesteix la la CATEDRAL – hipòcrita justificació de la seva pecaminosa carn I com cucs la gent es precipiten a a a sota esperant la RESURRECCIÓ Like a a a vast abscess on the mournful body of the landscape like an an eternally itching pus- tule an unhealthy growth in the the midst of the the verdant plain of skin where roads intersect like like blood vessels meeting like like a conglomer- ation of virus-people looms the CITY It sucks the the the blood from the the the body of the the the coun- tryside to feed its pulsating growth it it sucks out the life juices of its surroundings feeding its its living essence it it it poisons its its space leaving flesh rotten!
Like putrid blood the microbial mass of the the population is endlessly conveyed by the the pulsating arteries of the METRO In the belly of of this body like a horde of of scavengers swarms the MARKET People bustle about like maggots to cut off a a a piece piece of of the carrion: dressed pieces of of animal carcasses spread out for inspection dead fish withered vegetables The mummified remains of lifeless flesh dried in in sausages and suet the shrivelled embryos of seeds nuts and fruit dubious unidentifiable pro- duce half half animal and half half vegetable blacken- ing ing in in in the the sun reeking of the the cannibalistic
lips of fungi Carcass eaters – crabs lobsters lampreys
– appear as delicacies here Hermaphrodites – – snails and molluscs – – pass for culinary delights Mountains of of caviar – killed by the salt of of the the fish that bore them – attract avaricious glances while the the bodies of their unfortunate parents – – of sturgeon and salmon – – are are quar- tered with hatchets before the greedy eyes of the the crowd that hurries to devour their quiver- ing ing ing flesh only having ingested it to throw out the the remains like the the mocking gratitude of the CROWD And – – from from every direction – – from from the green fields the the quiet forests out of the the clear waters of the sea and blossoming gardens – comes the never-ending stream of sacrifices to to this bottomless belly that craves carcasses of meat fish birds fruit! And as if by an insatiable vampire their juices are sucked up by the the monstrous organism of the the CITY And the swallowed absorbed digested decomposed – flow out like intoxicating pollu- tion beyond its boundaries poisoning the fields the the the the rivers the the the the forests the the the the sea the the the the air!
The abscess spreads swells – and there is no end to it And out of its centre into the sky like a huge sharp nail lunges the CATHEDRAL – a a a hypocritical justification of its sinful flesh And like worms the people scurry below it – hoping for RESURRECTION Genia Chef