Page 64 - Horizon01

Lluis Peñaranda
Runa
Entre els meus ulls i la punta del nas s’obre un horitzó de franges blavoses sobreposa- des des difuminades que delimiten per dalt l’atmosfera i i per baix un mantell vegetal Contornejant la visió veig un un sortint un un pro- montori que emergeix contrastant amb el fons La seva silueta sura embolcallada de broma suau i i i enigmàtica Per un moment la visió es manté fixa en en el el mateix pla com si es tractés d’una tela la la puc puc apamar la la puc puc palpar El “sense res” aparent es es fa distant i i profund desvetllant la la il·lusió superficial del pla Mentre m’apropo la la distància va va evidenciant la la seva enverga- dura es es es es despleguen les perspectives refe- rents i des des d’aquests és des des d’on es es es es fona- menten els meus passos El trànsit de la llum va desvelant el el el moviment les ombres els tons del que que és aparentment estable El que que és tangible dóna senyals visions dels seus canvis i i i i dels meus Es torna dúctil s’eixam- pla es es contrau es es transforma lentament adoptant diferents variacions en en la superfí- cie en en els els racons en en els els sortints com miralls sensitius A mesura que m’acosto al turó els límits llisquen El que que abans era distant es va con- cretant es es torna al mateix temps estrany i i familiar La metamorfosi de de la broma va des- plegant i i í determinant el que és vegetal Aquí i i allà apareixen arbres fent-se presents com guardians que preserven la diversitat de l’en- torn Els angles d’observació del meu propi moviment fan que el turó em vagi mostrant diferents interpretacions Més cap enllà percebo altres línies horit- zontals muntanyes arrugades i retallades per la la la banya de la la la lluna A punt d’arribar a a a a a a a a a a la la la seva alçada la la cúpula celeste és perforada tra- vessada lentament per punts de llum Es fa vespre Ja en el turó l’aire dansa i i es es produ- eixen ritmes sonors a a a l’espai L’espessa vege- tació fosca verda i i i i i brillant dibuixa un bell jardí de roques í i pedres: les les puc olorar les les puc palpar El crepuscle dóna la llum sufici- ent per adonar-me que hi ha trossos de cerà- mica i i pedres tallades treballades en formes geomètriques Algunes són apilonades altres escampades i i desordenades Encara hi ha restes de de murs feréstecs blocs de de roques encaixades unes amb les altres resisteixen el repte de de la força vegetal que s’expandeix arrancant-les i i tornant-les a a a a a a a la terra i i es es es mos- tra pedregam runes enmig dels esbarzers No descric res res nou sobre les tres dimensi- ons: alt baix i i i profund El que ho fa diferent és és en el que és és personal: com un ho percep ho viu sent la la seva presència en en la la mateixa experiència Entre el que és lo abordable
i i el que és lo inabordable aprenc a a a a a a acceptar a a a a a a a compartir el que m’associa i i i i agrupa i i i i al mateix temps em em separa Equilibrant la meva pròpia mesura amb amb amb el dit amb amb amb la mà amb amb amb els els braços amb amb el el el peu amb amb els els passos que em donen la la proporció la la referència de l’entorn misteriós Seria un malson si no sabéssim pair el fenomen: la pròpia realitat Establerts en aquests ordre no és sufici- ent només amb la raó mesurar i valorar els fenòmens sense la perspicàcia de saber atendre’s regular el nostre cos sensitiu Obrir-se a a a a a la la sorpresa la la certesa indefinible de nosaltres mateixos Encara que tinguem la la capacitat per transgredir i i i i manipular l’en- torn podem fer-ho intervenint el que és just amb la proporció que dóna el el bombeig del cor la fragilitat el el contrapès del que és propi i i i i el que és aliè La inèrcia heretada ens porta a a a a a les presses i passar de puntetes en la la rela- ció del nostre hàbitat natural la nostra pròpia incubadora Això ens fa tornar sers estranys cobdiciosos egoistes i i i i i i inquiets Ens afanyem a a a a a a a a tallar el vol de la la papallona com si aquest vol ens ens pertanyés sense esperar contemplar el ”fer fent-se” com com com es posa com com com és com com com ressona amb el seu terrabastall El promontori m’ha servit per reflexionar com la disposició de de les pedres poden fer que les les veiem simplement com les les coneixem o o o com murs cases o o o edificis Des de les ruï- nes tinc el pressentiment de la presència dels homes els els quals amb les seves mans varen construir i i i i i canviar l’entorn i i i i i de quina manera utilitzaran l’alçada per observar el perifèric moviment del pla Això em va portar a a a a a a rememorar la topografia del pensament Des de de dalt com una
au vaig poder entre- veure als meus peus el el rastre del meu meu camí els diferents espais i i i estances en en què qu que vaig viure Vaig fer memòria de les cases els pisos les habitacions l l l espai preferent propici per retrobar-me amb el meu lloc Les ciutats estenen el seu laberíntic mantell cobrint de ciment els camps rieres i i i i turons perdent els seus ancestrals referents naturals (torrents fonts boscos camins creus) i i i construint-ne al mateix temps de nous De jove sense saber com traçava plans: emigrar volar de l’urbs expansiva Les ciutats i i i els pobles no deixen de de ser fenòmens complexos entramats culturals
i i i i socials que van construint-se i i i i desfent-se alhora sobre plans d’ il·lusionistes urbanís- tics Evidentment els nostres hàbitats es es cons- trueixen amb els elements naturals en en en con- junció A priori no hi ha cap substància que no hagi estat extreta del que és profund La matèria prima és treballada transformada en nous mitjans que armats i i i i encaixats configu- ren el el fenomen d’empori o o o ò o metròpolis Pel procés químic de transformació í i i i i elaboració hi poden poden haver matèries que ens poden poden fer mal enrunar Podríem enfocar les causes
per minimitzar el paradigma d’un sistema que emfatitza els seus efectes: la depredació
contraposada a a a a a a a a la prevenció La contrarietat dels “politictècnics” és la la seva fixació per la la tecnologia per per per superar els obstacles però aquesta “tecnicidea” paradoxalment va apu- rant i i esgotant els recursos El canvi cap a a a a a una
moderació de de de la usurpació de de de les matè- ries pot ser tan accelerat que tornar a a a a a a la pro- porció equilibrada podrà esdevenir un mal- son La desolació de de les runes amb els seus “edificants” edificis ens revelarà com una
radiografia l’origen del desordre: el el pillatge a a a a a favor del desmesurat benestar Com ens recorda Gómes Dávila: L’home modern des- trueix trueix més quan quan construeix que quan quan destru- eix Casa meva és un vell paller fet de pedres i i i trossos de ceràmica tot això abans formava part de de la iconografia del paisatge i i i i ara en un un primer cop d’ull transmutats en una
casa situada en un dels ravals del del poble Els seus ulls les les finestres i i les les portes com boques expliquen als als erudits el el trasbals dels segles Sovint el comptat es es es disfressa de la festa que toca parafrasejant pantomimes medievals La seva influència es es es va va estendre des de de cap de Creus fins als Pirineus Són pensaments que em visiten com núvols que que que rellisquen de les muntanyes que que que ens envolten lliscant cap als camps blan- quejant la la la percepció embolcallant-la en un llençol humit de de broma per la qual s’endevina el que és interpretatiu: Els murs les les muralles les les torres els ponts les les esglésies convents Piles muntanyes de rocs i i i pedres disposa- des des encaixades geomètricament transfor- men per a a a à nosaltres les estances en en àmbits de reflexió i i i recolliment: com una
segona pell com un segon cos Lluis Peñaranda
artist
Born in Barcelona and currently living in in Castello d’Empuries (ESP)
64