Page 21 - 1_de_les_fonts

Molí rotatori
Al segle V abans de Crist ja s’utilitzaven molins ro- tatoris. Aquesta pedra de molí ibèric fou recollida a l’Alzinar Gran de la Massana on hi havia un poblat preromà, descobert l’any 1940; fou habitat des del se- gle V a. C. fins al I a. C. Es considera el més important del Penedès, situat al terme de Guardiola de Font-ru- bí. Fa uns anys es va fer una explanació del terreny, amb la corresponent destrucció de sitges arrenglera- des; tan sols queda un camp molt gran.
La peça de ceràmica és del mateix poblat, recollida a trossos dintre una sitja (per en Magí Suriol i re- construïda per en Josep Forcada). Està exposada al Museu Municipal del Castell de Sant Martí Sarroca.
En el període anomenat Neolític, fa uns 5500 anys, la gent vivia agrupada en poblats al cim d’elevacions. L’home conreava la terra i fabricava terrissa; els uten- silis es feien polint pedres dures i resistents.
La destral neolítica de basalt fou trobada dins d’una paret durant l’arrencada dels golfos de la porta principal de la masia de cal Salvador del Molí, del barri de Brugueres. Antigament hi havia la creença que protegien dels llamps, per això s’anomenaven pedres de llamp.
A la Muntanya d’en Sogues, en un turó anomenat “Dels Tres Pins”, es troba un assentament neolític d’un poblat iber.
Es creu que els nostres aborígens foren els cosse- tans.
Molí ibèric. Destral prehistòrica. Gerro de ceràmica ibèrica.
DE LES FONTS PRIMÀRIES
VOCABULARI
NEOLÍTIC. Fase de la prehistòria que segueix el mesolític.
MOLÍ ROTATORI. Els ibers i després romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí estava format per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con.
DESTRAL. Eina de tall formada per una fulla acerada proveïda d’un mànec de fusta, en angle recte, en el mateix pla de la fulla.
SITJA. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, cereals i altres.
BASALT. Roca bàsica negrosa d’origen volcànic composta de piroxè i plagiòclasi.
GUARDIOLA. És un derivat diminutiu del substantiu Guàrdia, del germànic wardja guardià o vigilant que es posava a llocs elevats de guaita i defensa en cas d’atac; en aquest cas la seva missió era vigilar la via Mercadera o Carrerada a l’alta edat medieval.
FONT-RUBÍ. És un topònim compost de fonte i rubeam, és a dir, la font roja. Antigament hi havia hagut, a la zona muntanyosa del terme, una font d’aigua abundant en terres vermelloses.
IBERS. Poble preromà que s’estengué
del Llenguadoc a Andalusia, per l’Est de la península Ibèrica. Es dividien en molts pobles (ilergets, laietans, cossetans, lacetans).
ABORÍGENS. Els primers habitants d’un país, per contraposició als que s’hi han establert posteriorment.
COSSETANTS. Individus d’un poble ibèric preromà centrat al camp de Tarragona, al Coll de Balaguer, la Conca de Barberà i al Penedès.
MICROCOSMOS. Petit món.
21