Page 25 - 1_de_les_fonts

durant la dècada dels 50 ocupaven la meitat de l’es- glésia. De mica en mica aquestes cadires van ser substituïdes per bancs de fusta. També es mantenia el costum de fer l’homilia des de dalt de la trona.
Antigament el vogar de les campanes servia per comunicar-se amb la gent del terme, i fer present el pas del temps. L’any 1030, a totes les esglésies s’anunciava la Pau i Treva amb un toc específic de les campanes;12 així, quan hi havia el sometent, s’avisava a toc de rebato.
A Sant Martí s’escoltava el toc d’àngelus (en deien l’Au Maria), el toc de bateig, el toc de difunts (amb aquest toc els martinencs fins i tot sabien si el difunt era home, dona o albat), el toc de foc i el repic de cam- panes de les festes de guardar.
Hi ha qui recorda els tips de córrer que havia fet, per no arribar a misses dites, quan sentia les últimes batallades que tocaven a l’arravatada.
Malgrat que el so de les campanes actualment és electrònic, sentim el toc d’àngelus i el toc de difunts. A Sant Martí Sarroca en Josep Forcada dues vega- des l’any (Festa Major i Sant Martí) s’enfila per dins la torre de l’antic campanar d’estil llombard i reviu l’ofici de campaner fent dringar les campanes amb el toc de Festa, tal com li havia ensenyat en Pepet Teixidor, l’últim sagristà i campaner del poble.
Tocacampanes era una manera de dir quan un par- lava sense solta ni volta.
La gent gran també recorda que el capellà porta- va el Viàtic a les cases, caminant sota l’ombrel·la, seguint els camins de sagrament que hi havia13. Hi anava acompanyat de l’escolà, tocant una campane- ta, i els pagesos es persignaven al seu pas. Per això, encara es troba a les cases la tovallola del combregar (de fil amb serrell) i la copa de vidre amb una creu a la tapa que s’utilitzava durant l’extremunció. El cotó fluix per als sants olis, es cremava i l’aigua es tirava a una planta o en un lloc que no es trepitgés.
8 CUESTA, PERE. L’Església romànica de Sant Martí Sarroca. Art-estu- di. 1976. Pàg.111, 112, 113 i 114/(11) 213-232/(18) 74.
9 PUIG I CADAFALCH, Josep. L’arquitectura Romànica a Catalunya, Vol. IV, pàg. 823.
10 Revista Esplai, núm. 146, Setembre 1934. Pàg. 443.
11 CUESTA, Pere. El retaule gòtic de Sant Martí Sarroca. Pàg. 34.
E. Andana. Ajuntament de Sant Martí Sarroca.
12 JUNYENT, Eduard. La Pau i Treva. Episodis de la història. E. Rafael Dalmau. Barcelona 1975.
Cenacle amb taula rodona (pintura del retaule gòtic de l’església de Sta. Maria de Sant Martí Sarroca).
El sacerdot celebrava la missa en llatí i d’esquena als fidels. Amb el Concili Vaticà II l’any 1965, es va oficiar la missa amb llengua vernacla i de cara al po- ble. Fins a l’any 1868, el cementiri de tot el terme de Sant Martí Sarroca fou a dalt la Roca, situat davant del portal romànic. Sota la capella del Sant Crist tam- bé hi havia una fossa.
Si des del castell es mira pel cingle de Les Valls, el panorama no deixa indiferent per la riquesa de vege- tació i la càrrega històrica que comporten les seves balmes.
Es va celebrar el sínode de Vic presidit pel bisbe Oliba, allí es constituí les normes de la Pau i Treva, i que aquesta vingués anunciada a toc de cam- pana en totes les esglésies la vesprada del dijous fins el diumenge. Els violadors d’aquesta Pau i Treva serien castigats amb penes d’excomunió. 13 BOADA I CAMPS, Joan. Monografia de l’església i castell de Sant Mar- tí Sarroca. 1935. Pàg. 80/(23) 23-24.
DE LES FONTS PRIMÀRIES
25