Page 27 - 1_de_les_fonts

DE LES FONTS PRIMÀRIES
Interior del temple romànic
Absis exterior, abans de les obres de res- tauració del temple romànic.
Absis interior.
ABSIS. Part d’una església, de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior.
ALABASTRE. Varietat microcristal·lina de guix, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc.
CIMBORI. Construcció de planta poligonal
o cilíndrica que s’aixeca sobre el creuer d’una església per donar llum a l’interior i servir de base a la cúpula.
ESTRELLA DE DAVID. Figura amb què es representa convencionalment un estel o estrella, formada per un cercle voltat de puntes.
SEMITA. Descendent de Sem; pertanyent a una raça caucàsica representada avui principalment pels jueus i els àrabs.
RETAULE. Obra d’arquitectura, amb escultures, pintures, que formen la decoració d’un altar.
ICONA. Imatge pintada, en baix relleu o en
mosaic, de Jesús Crist, de la Mare de Déu, d’un sant, especialment entre els orientals. La icona
és un objecte d’art sagrat i de contemplació que pretén estendre un pont del món sensible al món espiritual.
CENACLE. Sala on Jesucrist i els apòstols celebraren l’últim sopar.
BARROC. Relatiu o pertanyent a un estil artístic, evolució complexa del Renaixement aparegut a Itàlia a les darreries del segle XVI i predominant a Europa durant una gran part del segle XVIII.
ESTIL LLOMBARD. Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic. Els comacini l’estengueren arreu d’Europa el s. IX i X.
COMACINI. Mestres constructors italians orga- nitzats corporativament pels reis llombards.
VOCABULARI
27