Page 34 - 1_de_les_fonts
P. 34
VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS
romàniques presents a les rutes del camí de Sant Jau- me, cosa que fa especular en un antiquíssim pas de pelegrins per la zona, a Compostel·la i a Terra Santa.
Consta que després de la destrucció de l’església pels almoràvits, van reconstruir l’església els senyors del castell, en Guillem IV de Santmartí i el seu nét Guillem V,24.1 i cediren una masia dins el terme de Sant Martí Sarroca a l’orde del Temple. 24.2 Les al- legories del seu absis, fan intuir alguna influència templera.
Cal fer esment que antigament, molt a prop (per Guardiola de Font-rubí), passava una de les rutes més importants de mercaders i pelegrins, era la via Mercadera. Aquesta sortia de Barcelona, entrava al Penedès pel Garraf, anava cap a Olesa de Bones-valls i Vilafranca, i seguint els camins de carrerada, arri- bava a la Llacuna, on hi havia un hospital. La via con- tinuava cap a Santes Creus.25 26 27
Acròbata.
24 CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos. Nueva colec. Labor. Barcelona, 1982. Pàg. 51, 184
(24.1) LLORAC i SANTIS, Salvador. Sant Martí Sarroca. Pòsit del temps. Ajuntament de Sant Martí Sarroca, 1989.
(24.2) CUESTA Pere. L’església romànica de Sant Martí Sarroca. Artes- tudi, 1976.
25 MASACHS, Josep M. Els vells camins del Penedès. Miscel·lània Pene- desenca 1979.
Pedra provinent d’una antiga llinda amb la data 1505 en llatí de l’època, ara es troba adossada
al mur.
Pedra adossada a un dels murs del temple, suposada- ment provenia de l’antic temple paleocristià.
Foto Cèsar Malet.
34
26 RENO GENOM. Los Símbolos fundamentales de la ciencia Sagrada.
27 MARTEAU PAUL. El Tarot de Marsella. 1983. Pàg. 87, 88 i 89.
27.0 Lloeu Déu al seu santuari. Salm 150.
27.1 Mentre els seus llavis glorifiquen Déu. Tenen a les mans espases de dos talls. Salm 149.