Page 45 - 1_de_les_fonts

DE LES FONTS PRIMÀRIES
Escala de marge Marges d’antigues de pedra seca. feixes de la munta-
nya del Sogues.
pedres fumades d’anys passats, ja que servien d’aixo- pluc als pastors, pagesos, caçadors i antics captaires.
A la muntanya d’en Sogues es troben infinitat de tanques, marges esglaonats i barraques de pedra seca enrunades, testimonis d’un antic cultiu de vinya, cons- truïdes amb una tècnica ciclòpia que només coneixien els margeners. Utilitzaven com a material bàsic la pe- dra del lloc, sense cap més element d’unió, i les seves eines eren les mans i una massa. La vox populi en diu barraques dels moros, per la seva forma; el seu origen remot el trobem en la cultura ibèrica.
Actualment antigues barraques, són llocs abando- nats i ocupats pel bosc, tal com ho acrediten els lliris que perduren amb el temps damunt la barraca enru- nada. Era una característica peculiar cobrir el sostre de lliris blaus de barraca, això feia que les seves arrels entrecreuades aguantessin la terra.
La tècnica de la construcció de pedra seca es va es- tendre molt pel Penedès: era una manera d’aprofitar les pedres que feien nosa per treballar el terreny. Es troben en els marges o murs que sostenen les feixes de conreu. Tenim escales centenàries de pedra en peu, i encara ens ajuden a pujar a la feixa de terra de dalt.
Amb la mateixa tècnica es feien els colls dels pous i s’empedraven per dintre. Aquest pous són els prefe- rits per amagar-se els ocells barracaires a la nit, d’ací el costum de posar-hi una tela metàl·lica al sostre. Que- den pous de pedra a can Serra, cal Magí de Sers, cal Madrona, cal Tonet Casató, cal Janet, ca L’Esquirol, etc., la majoria amb el coll restaurat d’obra.
A la comarca, es poden trobar les últimes caselles (en diuen casilles), fetes de totxana, d’una sola vessant coberta amb teules. Al costat hi ha un dipòsit que re- cull l’aigua de la pluja de les rases properes; era molt útil el temps d’ensulfatar i per abeurar els animals. Solien ser amb tapa quadrada o rodona d’uns 0,80 metres d’ample, de fusta o pedra grossa a ras de terra; el fons, de forma de sitja molt gran i pel forat on en- trava l’aigua s’hi posava un manyoc d’argelagues, que feien de colador de la brossa.
Prop de la casilla hi plantaven carxoferes i alguna figuera.
Barraca de pedra seca del bosc d’en Nores.
45