Page 43 - 1_de_les_fonts

DE LES FONTS PRIMÀRIES
Can Serra de la Rovira Roja
Segons la tradició oral, els records materials i fa- miliars de segles, es pot dir que dintre del context de la circumscripció administrativa regida per l’Ajun- tament de Sant Martí Sarroca, hi trobem can Serra com una de les pairalies de més antiguitat de la con- trada, pels volts de l’any 1200.
En relació amb el medi físic del seu entorn, es tro- ba situada al bell mig d’una plana que fa carena amb el conegut torrent de can Serra (o com se l’anomena- va antigament, de Les Granotes) després d’ajuntar-se el torrent que baixa de la font de La Pairal amb el torrent de la Rovira Roja. És en aquest llit on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poc cabal, però que a voltes, espe- cialment a la tardor, s’hi forma un corrent impetuós d’aigua per les fortes plogudes.
Tanmateix, un dels orígens del nom propi Rovira Roja presenta algunes arrels i influències de can Ser- ra. En temps passats era una casa rodejada de bosc de roures i d’alzines, que es perllongava fins a la Serra de Brugueres. La terra roja del seu entorn era, d’antuvi, aprofitada per un forn de coure totxos que existia prop del terral d’on s’extreia la terra i del bosc frondós que vorejava l’esmentat torrent. Aquest sòl rogenc, juntament amb el cognom Ruvira que porta- va l’antic llinatge, es diu que han servit per esdevenir els topònims Rovira Roja.38
En un document de l’any 1846, que detalla els lí- mits de la parròquia de Vallformosa, encara es men- ciona la masia anomenada Rovira Roja.39
La fotografia feta l’any 1950, parla del tema arqui- tectònic que encara roman avui. La casa evoca dos períodes de construcció: la part posterior és la més antiga, però d’interès més comunicatiu és el rellotge de sol sobre la paret de la façana: un escut amb una serra de pedra esculpida damunt del portal de l’entra- da de la casa va donar el nom que designa la casa.40 Es va malmetre a començament de l’actual segle.
38 MOLL, Francesc de B. Els Llinatges catalans. E. Raixa 1959.
Pàg. 286 i 323.
39 Arxiu Diocesà de Barcelona, lligall parròquia de Santa Maria de Vall- formosa.
Cal conèixer tot el seu pes visual per poder arribar a una interpretació. En Joan Ventura i Rovira, la seva filla Montserrat, el mosso i una convidada de la famí- lia participen de l’entorn en què han viscut i tal com l’han experimentat in situ.
Família de can Serra i uns parents de Mo- lins de Rei, davant
la masia, l’any 1950. Arxiu familiar.
VOCABULARI
TOPÒNIM. Nom propi de lloc. Té una íntima relació amb la història i la geografia de l’indret que designa.
TOPONÍMIA. Ciència que estudia l’origen i significat dels noms de lloc.
ROVIRA. Topònim de plantes i conreus. Ruvira del llatí robérea, “roureda”.
ROJA. Topònim de qualitats. Rocha. Forma femenina de Roig. De l’adjectiu roig, “vermellós”.
IN SITU. En el mateix lloc.
SERRA. Indústria de transformació dels troncs en taulons, en cairats, en cabirons.
43
40 Les Alzines núm. 3. “Breu història de can Serra”, juny 1980. Full in- formatiu de l’AAVV de la Rovira Roja.