Page 42 - 1_de_les_fonts

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS
MOLLÓ. Fita.
FITA. Pedra o altre senyal clavat a terra que assenyala el límit d’una heretat, contrada.
FILLOLA. Qualsevol de les dues pedres que s’adossen a un costat i altre d’una fita.
MURÓ. Munt de pedres amb què es resguarda una fita.
CANA. Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, igual a 8 pams, 6 peus o 2 passos, que a Barcelona equivalia a 1,555 metres.
TERME. Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament.
TORRELLES. Nom d’edificis i altres construccions; del llatí turricella, “torreta”.
TABA. Os amb què es jugava al joc de l’osset o de la taba.
BRISCA. Bescambrilla, joc de cartes de
basa en què guanya el jugador que, en les bases que ha fet, ha reunit un major nombre de punts.
MANILLA. Joc de cartes que juguen aparellats, la carta més alta de cada coll és el nou.
MONA. És un joc en què els jugadors, prenent successivament l’un de l’altre una carta, van descartant-se de les parelles que poden reunir. Al final, a la mà d’un dels jugadors queda la carta desaparellada que és la “mona”.
TRUC. Joc de cartes que es juga d’ordinari entre dues parelles, en què cada jugador rep tres cartes i cada bàndol fa punts guanyant dues bases (guanyar el truc).
BARALLA. Joc complet de cartes.
BARREJA. Beguda consistent en una mescla d’aiguardent i vi.
VOCABULARI
42