Page 25 - prova
P. 25
quadrats. Es ficaven les lletres juntes per fer una paraula, es ficava tinta
per sobre de les lletres, després es ficava un full de paper a sobre i un pes
que marcava les lletres al full. Així, la pressió feia que les lletres amb tinta
quedessin marcades sobre el paper.
Abans que haguessin inventat
l'impremta normalment
s’escrivien els papers a mà un
per un. Aquesta tasca era la que
desenvolupaven els escribes,
que eren persones que sabien
escriure i feien una cal·ligrafia
molt bona. Aquest mètode era
molt car, amb la qual cosa
només aquella gent amb una
economia molt alta s’ho podia permetre. A més, era una feina que podia
durar fins a deu anys o més perquè les ornamentacions eren molt
detallades i complexes.
El terme RE-inventar l’hem fet servir
perquè abans que Gutenberg l’inventés
per a Occident, els primers que imprimien
els llibres van ser els xinesos i japonesos,
en el segle VI. Però ells utilitzaven
tauletes de fusta, fang o marfil en les que s'havien gravat en relleu lletres i
signes. Arrel d'aquesta feina de Gutenberg a final de la dècada del 1430, la
impressió amb tipus mòbil es va difondre ràpidament per tota Europa: a
Espanya des del 1472.
