Page 5 - prova
P. 5
Tots els genis tenen la seva llegenda
Es diu que el mestre Beethoven passejava pels carrers de Bonn amb un
amic. Mentre passejaven es van aturar al davant d’una finestra de la qual
s’esmunyien uns rajos de llum molt dèbils. Allà van aturar-se a escoltar la
dolça música que sorgia d’un piano. En Beethoven es va sorprendre molt
en veure com de bé sonaven aquelles obres seves als dits d’algú altre.
Encuriosit, va picar a la porta per veure qui era la persona que tocava
d’aquella manera i es va sorprendre en veure una noia jove que vivia en
una habitació molt humil. Allà, tocava a la llum d’una espelma. Encara es
va sorprendre més quan va veure que la noia era cega de naixement.
De sobte, la llum de l’espelma es va apagar deixant l’habitació fosca. En
Beethoven va obrir la finestra, deixant entrar la preciosa llum de lluna
plena que banyava els carrers aquella nit. En veure aquella bellesa es va
sentir compungit pel fet que la noia jove no la pogués gaudir. Llavors, es
va seure delicadament al piano i va començar a descriure-li la llum de la
lluna a la noia jove a través d’una cançó (Claire de lune).
LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770 – 1827)
Va néixer a Bonn (Alemanya) el 16 de desembre de 1770. Era fill d’una
família humil i va tenir una infància difícil. El seu pare era alcohòlic i estava
obsessionat en convertir-lo en un nen prodigi, com ho era Mozart.
L’obligava a estudiar durant hores tancat a la seva habitació i el
maltractava quan no realitzava els exercicis que li imposava.
