Page 104 - revista DRETS

dels éssers humans. No oblidem que les bones notícies no són notícia. Crec que el títol dels informatius hauria de ser “Males Notícies” o “Successos aberrants”.
Alguns sistemes sanitaris han reaccionat millor que altres davant la pandèmia? Són moltes les veus que reclamen ara que la sanitat ha de ser 100% pú- blica perquè sigui el màxim d’eficient davant crisis com aquesta
La reacció dels sistemes sanitaris ha variat depenent dels recursos disponibles, de la fiabilitat de la infor- mació rebuda i dels missatges dels professionals de la salut i líders socials i polítics. Indubtablement, la sani- tat de missió pública -que encara escasseja en països potentats-, dotada dels recursos necessaris, està millor preparada per afrontar les epidèmies i altres amenaces a la salut dels ciutadans.
La pandèmia marcarà aquesta generació? Quina empremta deixarà en les nostres vides i en la forma d’organitzar la nostra societat?
Ens marcarà i formarà part de la nostra biografia. El tipus d’empremta dependrà de les conseqüències que hagi tingut en nosaltres i en el nostre entorn i de la interpretació o explicació que donem al seu impacte, a les nostres decisions i al paper que hagin jugat en el seu moment els líders socials. És reconfortant recor- dar que la humanitat no només ha sobreviscut a terri- bles epidèmies i calamitats, sinó que sovint n’ha sortit reforçada. I és que són molts els homes i dones que en la seva lluita per superar l’adversitat descobreixen qualitats en ells mateixos que desconeixien, reconfigu- ren les seves prioritats i afirmen haver experimentat canvis positius. Això és el que anomenem Creixement Postraumàtic.
“La pandèmia posa de manifest la impressionant capacitat per resistir i superar adversitats de l’espècie humana i el paper fonamental que juga la solidaritat en la supervivencia”
La solució arribarà amb aquesta vacuna que tots esperem?
La vacunació massiva de la població i la consegüent prevenció de futures infeccions per la Covid-19 mar- carà el final de la pandèmia. La recuperació dels danys produïts pel virus requerirà un procés de dol per als
que hagin patit pèrdues d’éssers estimats i de rehabili- tació per als que hagin afrontat els efectes perniciosos de la pandèmia sobre la convivència familiar i social, la seguretat econòmica i laboral i el pla de vida.
Lidera l’associació Metges Afiliats de Nova York, que treballa en hospitals públics i presons. Com ha impactat la Covid-19 a les presons que vostè co- neix?
A l’escenari de les presons de Nova York, la pandèmia ha adquirit un matís especialment desolador. El confi- nament involuntari de 9.000 reclusos en cel·les cons- truïdes per a un màxim de 4.000, que no permeten distanciament físic, ha plantejat un enorme repte a la prevenció dels contagis i ha creat un ambient d’alt risc i estrès en la població empresonada i de gran tensió en- tre presos i guàrdies. Les intervencions més freqüents, a part de les urgències mèdiques, han estat crisis d’an- sietat, depressió i intents de suïcidi.
Sortirem d’aquest malson amb una societat més so- lidària o creixeran els populismes i els nacionalis- mes?
Sense negar la persistència dels prejudicis i la discri- minació en molts països, inclosos els Estats Units, on coincidint amb la pandèmia hem viscut de prop proves esfereïdores d’un racisme empedreït, l’evidència de- C mostra que la majoria de les persones viuen conven- çudes que la tasca diària més important és conviure en harmonia i que el millor negoci és el bé comú. De fet, quan afrontem situacions catastròfiques com aquesta pandèmia i ens envaeix el pessimisme, amb el temps, la resplendor de la solidaritat es converteix en la font més segura d’esperança.
Com valora la gestió de Donald Trump davant aquesta crisi?
Al meu entendre, la gestió del president Trump ha estat capritxosa, impulsiva, mal informada, i ha estat ama- rada de motivacions polítiques personals i manipula- da per tal d’encobrir la ignorància i seriosos errors de judici per tal de culpar forces externes o contrincants polítics. Encara sort que han sorgit líders locals com els governadors de determinats estats, inclòs Nova York, que han agafat les regnes, absorbit la confiança dels ciu- tadans i ens han guiat en la superació de la devastadora pandèmia.
Aquest novembre volia córrer la marató de Nova York. Tornarà la normalitat a les nostres vides en uns pocs mesos?
Com era d’esperar, la marató de Nova York ha estat can- cel·lada per motius de salut pública. Però tenim l’opor- tunitat de córrer-la individualment, monitoritzats per l’organització. Aquesta opció ha estat una bona notícia per als que estem enganxats a aquesta prova anual -jo en porto 26-, acabades amb prou feines en més d’una ocasió, ja que sóc un vencedor lent. Aquest és el meu lema, que vaig aprendre de Martin Luther King i reco- mano: “Si no pots volar, corre; sinó pots córrer, camina; si no pots caminar, gateja; però facis el que facis, conti- nua avançant!”
104
M Y CM MY CY CMY K
EXPERIENCIAS
ENTREVISTA