Page 25 - revista DRETS

En els seus 5 anys de vida, l’ONG Proactiva Open Arms i el seu fundador i director han rebut prop de 50 premis per la seva feina a favor dels Drets Hu- mans a la Mediterrània, però la tasca diària està ple- na d’entrebancs. Entrevistem a Òscar Camps
Ana Basanta
Òscar Camps, fundador i director de l’ONG Proactiva Open Arms al port de Badalona | Pol Rius
Han plogut més de cinc anys des que un grup de socor- ristes encapçalat per Òscar Camps decidís anar a l’illa grega de Lesbos per assistir refugiats i intentar evitar casos com el de l’Aylan Kurdi, el nen de tres anys que va arribar mort a una platja turca. L’ONG Proactiva Open Arms i el seu fundador i director han rebut prop de 50 premis per la seva feina a favor dels Drets Humans a la Mediterrània, però la tasca diària està plena d’en- trebancs: al drama humà del naufragi, se sumen les dificultats per portar les persones rescatades a un port segur, i el que és pitjor: “Tenim dirigents que, davant una situació com la crisi migratòria, la seva resposta és deixar morir”.
Més de cinc anys i més de 61.000 vides salvades a l’Astral, el Golfo Arruzzo i l’Open Arms. És la his- tòria d’un èxit humanitari o d’un fracàs interna- cional?
És la història d’un fracàs, però més aviat diria que és la història d’una reacció ciutadana envers una mala gestió política o una inacció deliberada. Nosaltres no érem una organització, sinó un grup de socorristes que vam anar a Lesbos. Després ens vam haver d’organit- zar administrativament. No hi havia intenció de crear res, però en veure que aquestes persones quedaven a la deriva i ningú s’ocupava d’elles, vam assumir una res- ponsabilitat que ningú estava assumint: ni la guàrdia costanera grega, ni la turca, ni Frontex (Agència Eu- ropea de Fronteres i Costes). Es feia perquè ho diuen els convenis internacionals, però ningú tenia aquell encàrrec específic. Per tant, som la resposta ciutadana a una inacció.
Les persones que rescateu fugen de la guerra, la fam, la prostitució, l’esclavisme... Creus que Eu- ropa, o una part d’Europa, és insensible?
Europa s’ha posat de perfil davant la migració, ha dei- xat de complir els convenis internacionals a què està subscrita, i fins i tot vulnera els Drets Humans, tant en el seu territori com en les polítiques migratòries envers tercers països. La Unió Europea dificulta el dret de demanar asil o refugi utilitzant vies segures, posa mil traves a aquest dret. Que no puguis arribar a Europa per sol·licitar-lo és vulnerar el dret i pervertir els Drets Humans, com ho és pactar amb tercers paï- sos perquè facin de frontera i retinguin gent contra la seva voluntat utilitzant la força i utilitzant centres de detenció inhumans. Ara al Marroc li interessa bom- bardejar el Sàhara Occidental i vol que Europa es posi de perfil, i passarà com va fer Erdogan a Turquia amb
25