Page 27 - revista DRETS

L’Open Arms és l’únic vaixell humanitari a la Me- diterrània central. Us sentiu sols?
Estem perseguits i amenaçats per diferents països, ens sentim massa acompanyats, encara que no hi hagi cap vaixell ni civil ni militar allà al voltant. Sabent que és la frontera més mortífera del planeta i on més naufra- gis hi ha del món, que no hi hagi cap vaixell, només els comercials, ja diu quina és la posició de la Unió Euro- pea i dels països que conformen la frontera sud: no fer res. Per tant, no és que ens sentim sols, és que és David contra Goliat. No hi ha cap altra organització a la Me- diterrània, hem de seguir estant i seguirem estant, i si no és amb un vaixell serà amb un altre, i seguirem tes- timoniant i seguirem denunciant el que passa.
Què és més dur, atendre els naufragis o lluitar contra aquests Goliats?
El més dur és, després de veure com actuen aquests polítics que teòricament representen els nostres in- teressos, descobrir-los; descobrir que tots són còm- plices, que saben el que està passant i que les seves de- cisions ocasionen morts. Són frívols i són els que ens representen. Això és el que més por ens fa, descobrir que tenim dirigents que, davant una situació com la crisi migratòria, la seva resposta és deixar morir. Te- nim uns representants polítics sense ànima.
Imatges com les de la dona que cridava ‘On està el meu bebè’ perquè l’havia perdut a l’aigua, o les del nen Aylan mort en una platja, durant un temps fan la volta al món i sacsegen consciències, però creus que a llarg termini s’obliden?
Òscar Camps davant un mural d’Open Arms | Pol Rius
Jo crec que el relat, les històries i els testimonis de to- tes aquestes persones que han viscut la situació, dintre d’uns anys, s’explicaran, com ha passat amb els super- vivents dels camps de concentració de la Segona Guer- ra Mundial, que han donat el seu testimoni d’aquella pàgina negra de la història d’Europa. Molta gent que ha sortit de la mar, moltes d’aquestes 61.000 persones que hem rescatat, parlaran i explicaran com ho van pa- tir, qui hi havia i qui no, i molta gent s’avergonyirà, i se- gur que molts s’avergonyiran de quina posició tenien els seus avis.
Sovint les dones que rescata Open Arms relaten violacions i atrocitats, quina acostuma a ser la seva situació?
La violació reiterada és el mínim que li passarà a qualsevol dona que surti del seu país i intenti arribar a Europa o travessar una frontera de forma irregular perquè significa posar-te en mans de grups delictius, bandes criminals o milícies. Quan entres en aquesta dinàmica, el mínim que et passarà és que t’utilitzin com a joguina sexual en el cas que siguis dona o menor. En el pitjor dels casos, pot passar qualsevol cosa, pots morir en la violació, pots morir en el part, pots morir en el camí... Evidentment, molts dels fills que porten aquestes dones són fruit de violacions. Les nenes i els nens també les pateixen, són testimonis molt cruents que t’expliquen. Tenim infinitat de relats, i aquests relats no els pot tapar ningú, estan a les xarxes, estan publicats, existeixen i, segurament, un dia es buscaran. Un dia, algun d’aquests menors que hem rescatat serà algú, un polític, un escriptor, un arquitecte important, algú que tindrà accés a l’altaveu mediàtic i explicarà
27
OSCAR CAMPS