Page 28 - revista DRETS

el que ha passat. Tot el que està passant, que s’intenta tapar i que és el que nosaltres denunciem, que sembla una novel·la, serà història, i serà una part negra de la història de la Unió Europea.
Heu rescatat persones de més de 20 nacionalitats diferents. És Líbia el pitjor país de la zona?
La majoria dels països dels quals provenen, si no te- nen conflictes armats tenen grups armats. Si no és Boko Haram és Estat Islàmic o un grup terrorista o milícies armades que tenen el control de certes zones i que segresten o maten o persegueixen la gent jove que està en edat de poder agrupar-se en un bàndol o un altre. Si tu no vols participar en alguna d’aquestes accions, no et pots quedar allà perquè o et mataran uns o et mataran els altres. Hauràs de marxar. I si no pots sortir d’una forma legal, sortiràs de qualsevol manera. En la majoria dels països dels quals fugen et persegueixen per la teva inclinació sexual o per la teva posició política o per la religió... i aquesta gent té dret, tothom té dret, a desplaçar-se i a buscar un lloc segur per viure. No se’ns pot privar i dificultar, i molt menys retornar a aquest lloc del que fugim, que és el que està passant a Líbia.
“La violació reiterada és el mínim que li passarà
a qualsevol dona que surti del seu país i intenti arribar a Europa o travessar una frontera de forma irregular”
Líbia és un productor de petroli i gas important, vam eliminar el seu president, Muammar al Gaddafi, ara hi ha unes milícies i estan intervenint els americans, els saudites, els turcs, els francesos, els alemanys, estem intervenint tothom. De Líbia surt tràfic de drogues, d’armes... hi ha un descontrol i, a més, rep diners d’Eu- ropa i de la mateixa la UE a través de convenis amb Ità- lia per frenar o retenir de qualsevol manera les perso- nes que volen arribar a Europa. Evidentment, aquestes milícies i grups armats no respecten els Drets Humans. Per tant, Europa fa pactes amb països mercenaris. Els donem vaixells, diners, i muntem campanyes mediàti- ques per dir que Líbia és un port segur, que Líbia està negociant la pau, però Líbia és un estat fallit: no té guardacostes, no té estament jurídic, no té un presi- dent, no té un exèrcit... són grups armats que estan en guerra. Per tant, estem fent acords amb grups armats, amb milícies.
Com és el dia a dia a bord de l’Open Arms?
L’Open Arms és un vaixell de salvament, així està re- gistrat, i ha de complir amb totes les normatives que
certifiquen aquesta activitat. Tota la seva tripulació ha d’estar preparada i formada per fer aquesta tasca i per navegar en aigües internacionals. Segons la marina mercant, aquesta tripulació ha d’estar formada per unes categories professionals: capità, primer oficial, cap de pont, oficial de màquines, primer oficial de màquines, mariner de màquines, mariner de coberta... La tripu- lació està formada per 9 llocs de treball i, a més, hi ha 10 persones voluntàries, que són l’equip mèdic, que el formen dues persones i que acostumen a ser doctora i infermer, i l’equip per a les dues embarcacions de salva- ment, que són més ràpides que el vaixell. Per cada llanxa hi ha un patró, dos socorristes i un periodista.
“Un dia, algun dels menors que hem rescatat serà un polític, un escriptor o un arquitecte important”
Quant de temps s’hi estan?
Al principi eren quinze dies, tot i que si fas un rescat, per exemple, el dia 13, i no et donen port fins uns dies des- prés, igual estàs 20 dies al mar. Ara, amb la Covid, quan desembarquem hem d’afegir la quarantena, encara que tots tinguem PCR negativa, i en total podem arribar a les sis setmanes.
La Covid ho ha complicat més.
Per descomptat. Quan surten de la sala interna del vai- xell per anar a coberta s’han de vestir com si anessin a l’UCI. Hi ha una zona bruta i una zona neta del vaixell. La bruta és la part de fora, i la neta és l’interior del vai- xell. Quan una persona surt a treballar a la zona bruta s’ha de vestir com si anés a l’UCI i quan entra s’ha de descontaminar, i això implica molta feina, més estrès, més material, més lentitud. Quan van a rescatar amb les llanxes també van vestits així, tret dels socorristes que han de tirar-se a l’aigua.
Com es finança l’ONG?
El 90% prové de donacions i el 10% d’administracions locals. Com que no rebem ajudes d’administracions grans, tenim la llibertat de denunciar i de portar el testi- moni de què passa, i això a alguns els espanta.
A nivell personal, què has après en aquests cinc anys?
Més que aprendre, t’adones d’en mans de qui estem. Estem en mans de gent que no està capacitada per te- nir la responsabilitat de dirigir, que es mou per inte- ressos i no per servir a la societat, estem en molt males mans i ens calen estadistes i polítics de debò. El que sí que he après és que mai s’ha de deixar de fer el que creus que s’ha de fer
28
EXPERIENCIAS
DRET A CERCAR UN FUTUR