Page 38 - revista DRETS
P. 38
ECxapretariamlsensatsnditearis i raelnadpaobàlasiciaó:general
de l’evidència científica al debat col·lectiu
Elisabet Cuquet
Bru Laín
Aquests dies, confinada, he pensat en diverses coses. Una d’elles és en la meva professió i en l’orgull que Aml’aompaljeorfeiar deel qlsulecfatoigr.sNi olencotomreés efelsr,soinóartàamqubeéFsein- ltàinr.dSiaenretcirenqtume efonrtmhaorpearlitzda’ut nunb“reilxlapnertiemqeunipt deerterne- dbalblà. Csiacda”a.sDcúueaspomritlapelrmsoinlleosredsecosillmidaetsedixeifoenrmtraeatolet-s aftoòrrmiaevmanl’aptemrcoesbferrea, dideefaolrpmear ainlcaornecduicpieornaacli,óudnealrsepna- dcaiedn’utsn.sD5i6a0reruerodsiam, heannsuaanlastdsuorragnitndt orespatneyssq. Euledse’hbant e s r u a p l e l a r ma t i a n me r b : d p o r n o a f e r s d s i i n o e n r a s l a i t l a a t g , e r a n p t i i d e e s s p a e , r e a fi r c a à v c e i u a r i e s q e mu è - parsesamvab. Elalsegxupreertas,taicaodnèvmenicsi,mpeonlítiqcus,eiesloqbureteosttelms
mfeintjtahnosfdeemcboém. uPnericqaucèióh,oefsepmreagmunbtealvceonr.si, per exem- ple, les persones desocupades s’esforçarien per aconse- gDuuiruantllaoqcudestraeebtalpl oa,hainhs alhcaognuttradriie, s’egsrcisaorxsoifalrtireen s almsobfàr.aigs de sol, dies de preparació i altres amb molts
ingressos i suor per estabilitzar pacients, dies que Es’lhqauteipnogtusterelnmo ealtsesroianlairàalttarnetséqsuqeuse’ahqauheasgt utitpdues dre’ecxi- p c e l a r r i m, p e e n r t ò s c f a a d a a n y d s i a q h u e e m s ’ e a s n t a a n t a r me a b l i t u z n a s n mt a o r d r e e u l e d t e s l q m u e ó n n : i daelsadFeaslahliocnaWliteaetkd.eDMieasnqiutoebaan, avl eCsaanfaedràleosecnudrievsedr’siens- pfeorbmlaecrioianisnorsdo-ratmieesrdicealn’heasbaitmacitijóanfisndsetrlaesdèhcoardeas dmeéls 1t9a7rd0, fpienrsqmuèé,strecbeanlltamnetnatmabllpoaccsiceonmts Ocrtíjtiivcesr,ot-oOtsmsai- - t b a e r ma a q N u a e m a i l b a i ma ( í 2 n 0 i m 0 7 a - e 0 s 8 ) p , o M t c a o d mh y p a l i P c r a a r d ; e a s i x h í a q u l a e I q n u d a i a n (s2o0r1t1íe-1m3)h,oafKèeienmiap(2er0e16sg-)o,tamOnentatr,ipoearlcCoanntraodlàd(e2l0a1s7i- 1 t 8 u ) a , c a i Uó t o r e p c e h r t p i è c r i d n u c a c . i u D t i a e t s s q h u o e l a t n e d n e i e s e s s e ( l 2 c 0 a 1 p 7 b - 1 e 9 n ) , c a l a l ’ r I r i a a n l - (t2r0e1s0q-u),eahMavaireicsàda’aRniaordleleJgainetierlosaplaBsrsaossilp(e2r0v19e-s)t,ior-atelai pdreosvíensctiar-dte.GIysei oengcgaira tCeo’nredaedsceul Siduadv(e2s0c2a0p-s)e. mSepmreblhai qhuaeviaaqaulegsútsaetxepnet.rIimésenqtuseeastqauneastcoéns suengudienlts qvuaelolrasidqeuae d m e é l a s r a e p n r d e a c b i o à s d i c e a n g o u s a a n l y t r i e c a s d a a q d u i e a s mt s é d s i a e d s e . p L t ’ e a s t e i q n u c e i ó , t q a n u - e menastehiexm, eltdinegbuat esolsburenpsaslsialeltsrpesa.rAetsednetslesnul’noirvgearnsitaztas- icdióeldsecleanfteriensad, eatrenctesrcpaerpsearbinerteqrupaenl·tlsaréarecmaddainvesgla’hda- mbiatjaocrisósieqctuoarnstdsefloarsao,caiteetant.s per als descansos, atents per si necessitàvem res, atents a no transmetre-ho, Eatneenltms póenrasci aednèsmhaicvíieamctfievtisetlafproretivsa, laltaendtiscpuesrslieósdpeèsri - a d q u u e e s s o t s c e a x s i p o e n r a i md e e s n , t q s u s e ó , n p r e e r a s l o m r e t n i d t e n e m c o e s m s a e r n i s t , , t i o fi t n e s s i h t a o n t atdoerqnuaat tssa,npesr.acabar implementant la renda bàsica. A un costat, hi ha qui creu que encara es necessiten més resul- tCatrseecxqpueeritmamenbtéalesnqsuheeamvaldine ifealpiocirtainr mpearjolar craepdaicbiitlai- t tda’taidraopbtuacstióescaoanlstarngtuamlsecnatnsvfaisv,oprearbll’easdaplatarceinódanboàtsei- cnai.rErloslesx, pjaerqtus eaneonmlaendeivne“resviitdaetnhcieh-baarsieqdupesoali,ciieasi”xíahla i e d s e t a a q t . u A e , d p a e p r t t a a c l d i ó ’ i ma l p s l e r e m p e t n e t s a q r u p o e l e í t n i q s u h e a s p a ú n b a l t i q p u o e r s t , a c n a l t qlaueCaOqVueIDste-1s9seasloasntionsgturianfseoinbareheavbiditèunacli,easdeampptaírciqóuaels qduebdtesmi oinstcreirntelasessevinadeifivcidièunaclisaiigefincèàrciqiau. eAs,l’paoltrteaedxe-s t a r me m b d e l e ml d à e x b i a m t t e r s o f b o e r mç i a s q a u c r i i p fi o c s i t n u o l a v l i a s f t u m t i a l e i s fi a n d s ’ a a q r u a e . s N t s o ehxepuerdiemfaelnlittsni iduenfednisa;, aplecrotnantrta, qriu, ehelus daregmuomsetrnatts pi rleos -
“Volem que ens cuidin de
l
l
t defensable
m
ó
”
a
m
a
p
ora
lm
desigualtat.
em
o
a
en
t
b
tc
e
r
l
i
e
a
on
si
x
s
h
c
de
a
m
i
r
e
a
raons per justificar la implementació de la renda bàsi-
ca
perimentals, sinó amb consideracions de tipus moral o
n
ultats ex-
no
tene
o
s
a
n
a
ve
l
t
ur
ea
mb
els
seu
m
c
ètic
perquè persegueix reduir o eliminar un problema que
.L
nen,
reprovable, com la pobresa o la
a
ren
d
a
b
àsi
ca,
so
ste
és
èti
No obstant, no cal anar ni a Finlàndia ni a Corea de f Seusds,iojanqaulietaat,Bvarlceenltoinaai tfoamrçbaé. Es’shfoi hrçaprearleitnztartaurncaedxa- d p e i a r i a m l e ’ h n o t s s p i mi t a i l l a , r e q s f u o e r h ç a p fi e r n a v l e i s t z t i a r t - f s a e p i o a c g mu a é n s t d a ’ r u h n o a r n e y s . vDeusrtaitn, et s2f4ormç epseorsm, milliol rllarresldeial’aEdixiaBaemsòbsevlsapnapcaierntitcsi-i epsafroerçnple’arnaormribeanraat cparsoajei nctoeppoidloetr aBb-rMaçIaNrCeOlsMfilEls,qpuae- rceolmlebs,inmaavraeusni paatraens,sgfermènacnias,mavoins,eatmàricasaomabndimivaelrssdees c p o o ml í t p i q a n u y e s i a a , c q t u i v e e f s a n d ’ q i n u c e l l u ’ e s s i ó f o s r o ç c v i a o l l g a u b i o l r a a p l . e L n ’ a a . v I a é l u s a q c u i ó e cdr’aeqcuqeusteparioxòjehctaeess’etastàepl unbolsitcraenmt aoqtuoersptserditeosr,ntoatr il’qeune- d a e m m i t à j a a n l s a d f e e i l n 2 a 0 ; 1 t 8 o t j a i ns e o ’ n t e v n a i n r c l ’ o e ns c è a i x l f e d r e e l l s s t r e e u s us , l t t e a nt s i e p s a e r - l s ceiaulso.rAgquulle,sltass, ecovammelisraddeal,aleressteavde’sexppaerraiumlesnitslaasnetvea- criuoram,teonttbmarernecjaiotnamatsb,pvoanrssietrepmoosritsi.usenincidirsobre aspectes tals com la reducció de l’estrès financer i dels Lde’aucteivsiftamt hilaiaerst,al’tafurgemnèetnictadieellacfoesliecistaàtciadneslabtepnersòtaerl msuébsjeimctpiuo,rlatarnetdéusccoiómdescteàretel csapfe, cotamcieosntsamn elnstàanlsimi fís-, csioqmueess,tlàa meliclloorr?aCdreelcaquealnitoamt a’leiqmueinvotàcroiaq,uealnredfoicrçqude tlaotpairxtòiceipsatàcicóaindseatla. Scóonfimaansçsasvoicvièanl ci iaems,bmleassinasntoittuí- cioesn,sm, ealsrseafroersçpdoenls’aubtiolictoatnefinanuçnatei mdepls’etmanpprernoelodnograiat., Petecr. aTiaxnòm, eantsehixe,melsdexcpoenrtiimnuenartscrueiadlaintztaetns tfirnesnaorsaatlitrens ipseergtueirratelnstusp, oadsatpdtaensitn-nceonsteiulssuonbsreals’oafletrteas,lacboonrtai-l nquearaslgaucnrisficraenute-noqsupeeirnteavlitqaubelemn elanmt iemspulriacadreilapuonsa- s reibnldeabnàesmicare. parant-nos a poc a poc. El camí continua però no hem d’oblidar que vam resistir perquè vam es- tDairtuinfeits,.doncs. Aquells que reclamen més evidències disposen ara d’una considerable quantitat de dades que E avlaqleune ivjoulsetmifiqéuseqnulea esenvsaciumidpilnemdenltaamcióa.tMeixalaamurandea- - rmaeqnut,elanoresnaldtarebsàshiecma ncousi’dhatilnastpaoubrlatcniói aqFuianlàhnodhiaa, n n i e a c e K s e s n i t y a a t , , n s i e t n a s m e p d o u c b a t a B r a - h r c o e . l E o n l a q . u E e l v p o r l o e b m l e mé s a q n u o e r n a u o s d’onbclisdein ldaefanlotasadletrdeasdqeus anni dt’oetvhidoèmnchieasgietmoprníraiqt uaelsa, sienvóa mnoérsmavailaitaetn. Pcerenusreemq-uhei tlaotpsoilíntoicoabfulindceimonqauceohmemla dci’eèsntcairauon, ditist.d’una altra manera, que qui ocupa càrrecs polítics i dissenya polítiques públiques raona i actua Gc o r mà c h i e o s f p a e r i r a s u e n r - c h i i e s n e t mí fi p c r s e o , c t i a a n l . t c o m p u c .
n
sh
e
ip
u
r
o
i
a
q
tèti
c
d
am
csr
a
en
u
t
es
e
Bru Laín és professor de sociologia a
la Universitat de Barcelona i investigador a la Universitat de Minho, Portugal.
38
OPINIÓ