Page 39 - revista DRETS

Aquells que anteposen els arguments de tipus moral o ètic es podrien sentir ara temptats a afirmar que tinc raó i que, per més evidències que aportin aquests ex- periments, la decisió d’implementar (o no) la renda bà- sica és i serà sempre una decisió política sostinguda so- bre determinats postulats ètics i ideològics.
“els experiments realitzats fins ara tiren per terra el suposat desincentiu sobre l’oferta laboral que alguns creuen que inevitablement implicaria una renda”
Qui defensa aquesta posició creu que la càrrega de la prova es troba en els arguments normatius i tendeix així a refusar l’experimentació i els estudis de camp. Independentment dels resultats o les conseqüències que aquesta pugui comportar, sostenen, cal instaurar la renda bàsica perquè és una mesura justa que ens apropa a un model distributiu que estimem moralment desitja- ble per a les nostres societats.
El problema d’aquesta postura és que tendeix a obviar que la renda bàsica (en cas d’implementar-se) seria la política de major impacte redistributiu i seria, per tant, una mesura altament controvertida des del punt de vis- ta polític. Sembla molt poc estratègic i totalment des- aconsellable refusar les evidències científiques dispo- nibles que avalin la seva implementació. Al capdavall, durant els darrers quaranta anys, una gran quantitat de reputats estudiosos en camps com la justícia distributi- va, l’ètica economicosocial i la filosofia moral i política han desenvolupat un bon grapat de teories i arguments favorables a la renda bàsica que són difícilment rebati- bles per la majoria de la població, però tampoc semblen haver tingut gaire èxit en convèncer als seus governants d’instaurar aquesta mesura.
Així com la primera perspectiva ho fia tot a uns resul- tats “estadísticament significatius” i es mostra profun- dament il·lusa en creure que les decisions polítiques es cuinen en laboratoris científics, aquesta segona postura posaria tot el pes de la prova en els arguments èticonor- matius que, per més refinats que puguin ser, no sem- blen haver estat suficients per a modificar l’acció de go- vern. El lector o lectora més pessimista podria sentir-se ara satisfet, tirar la tovallola i balbucejar alguna cosa així com que “la renda bàsica és una bona idea, però en el fons és massa utòpica per a ser implementada”. Res més lluny de la meva intenció.
Acadèmics, experts i defensors de la renda bàsica en ge- neral poden seguir barallant-se al voltant de la (in)con- veniència de realitzar més experiments. Però el cert és que contra més es discuteixen, més es parla de la ren-
da bàsica. I per a prova, un botó: és a dir, aquest mateix article. És lògic suposar que donar diners de forma in- condicional comportarà resultats positius, però el cert és que necessitem evidències que aportin consistència empírica a tal suposició. És mitjançant la realització d’experiments que ara sabem que la felicitat i el benes- tar tendeixen a augmentar, que la salut i l’alimentació usualment milloren, que els deutes econòmics i l’estrès financer tendeixen a reduir-se, que la gent ocupada no acostuma a abandonar el seu lloc de treball i que qui està aturat difícilment rebutja retornar al mercat labo- ral. I sabem també que gairebé ningú opta per no fer res. Convertir-se en un paràsit, en un “ni-ni”, no sembla una opció per a qui disposa de la seva existència material ga- rantida.
Simultàniament, aquests resultats esperonen cada ve- gada més debats amb un fort contingut ètic i polític que, d’altra banda, serien difícils d’escoltar a casa, al bar o al lloc de treball si no s’haguessin realitzat experiments com els de Namíbia, els d’Holanda o el de Barcelona. Per tant, aquests experiments no només són útils per acumular noves evidències empíriques al corpus de co- neixement científic actualment existent, sinó que tam- bé serveixen per posar al damunt de la taula debat(s) amb un fort contingut ètic i moral i que són fonamen- tals per a les societats actuals: què vol dir el treball? És el mateix el treball que l’ocupació? Qui (no) treballa i per què? Com volem distribuir el producte social? Quin sistema de protecció social volem? És l’ocupació el mit- jà més adequat per garantir la llibertat i l’autonomia de les persones?
“La societat no és un espai escèptic ni neutre, sinó que està conformada per una multitud de relacions de poder i de dominació històricament cristal·litzades”
Qui creiem i defensem que l’existència material és i hauria de ser un dret fonamental, no podem passar per alt l’oportunitat estratègica que ens brinden els experi- ments de renda bàsica com a altaveu per a fer sentir la nostra veu. La societat no és un espai escèptic ni neu- tre, sinó que està conformada per una multitud de re- lacions de poder i de dominació històricament cristal- litzades d’acord amb els diferents contextos geogràfics, polítics, culturals i econòmics. Creure que uns científics amb bata blanca arreglaran els problemes que tot això genera és tant il·lús com contraproduent; tant com fer cas omís a les evidències científiques i a les recomanaci- ons que ens puguin aportar. La nostra tasca no és només dissenyar i implementar bons experiments socials, sinó sobretot saber-ne llegir i interpretar els resultats per- què siguin útils per al debat i la discussió col·lectiva en favor de la renda bàsica
39
DRET A SALVAR-SE DE LA POBRESA