Page 56 - revista DRETS

ressos antagònics. Vosaltres, però, en el procés de negociació de la llei heu hagut de crear una síntesi entre ambdues. Què pots destacar del procés de ne- gociació amb els partits polítics per tirar endavant aquesta llei?
El primer que diria és que una llei com aquesta només és possible després d’anys de desobediència civil, pacífica, i no violenta. És gràcies a totes aquestes lluites d’anys que hi ha hagut un canvi i s’ha anat conformant una majoria social i política que entén que això no pot seguir passant. Inicialment el que proposàvem estava als marges, i el que estava al centre i dominava era una concepció neo- liberal de la ciutat i de l’habitatge. Hem aconseguit do- nar-li la volta, i aquesta és la victòria real.
Ha estat molt interessant veure que, si bé hi han partits polítics que voldrien estar-hi en contra ja no podien es- tar-hi, perquè el nou sentit comú empeny cap a regular l’habitatge com no s’havia fet abans.
“Molts de nosaltres acumulem querelles que el què busquen
és aturar-nos, intimidar-nos i que deixem de denunciar i desobeir”
Durant el mes d’agost, amb una agenda mediàtica fixada en la Covid, es va aprovar el Decret de regla- ment de turisme de Catalunya habilitant la “Llar Compartida”, és a dir, un allotjament turístic per a curtes estades on el titular del pis hauria de resi- dir-hi mentre hi dura l’estada, que ha de ser infe- rior a 31 dies. Fins a quin punt aquesta llei és com- patible o va en sintonia amb la llei de regulació dels lloguers?
Tenim un problema molt greu amb el desviament d’ha- bitatge en aquest país: el sector turístic, de forma deslle- ial, està legislant i canviant polítiques que influeixen en l’àmbit de l’habitatge. El que no pot ser és que els inte- ressos del sector turístic tinguin un impacte en l’àmbit de l’habitatge i que segueixi passant el que ve passant en els darreres 10 anys. De la darrera crisi – la del 2008 – a Catalunya, es va decidir sortir de la crisi permetent el desviament sistemàtic de l’habitatge residencial al mer- cat turístic amb l’adjudicació d’unes llicències que gaire- bé no havien de passar cap procés de validació.
Això va ser una manera de sortir de la crisi, rellançant el cicle immobiliari a través del turisme, perquè el que acaba fent el turisme en última instància és augmentar la rendibilitat de l’habitatge com a mercaderia, perme- tent cobrar uns lloguers més elevats que els tradicionals. Allò va passar amb la Llei Òmnibus, ara, nou anys més
tard, i una altre vegada en plena crisi, amb gust i traïdo- ria, s’impulsa una política que consisteix a seguir desvi- ant habitatges al mercat turístic. Es parla que s’haurà de justificar que el propietari visqui a l’habitatge, però fa anys que empreses com AirBnB o Booking han utilitzat la figura del fals empadronat per llogar habitatges sen- cers sense llicència. Això pot tornar a passar molt fàcil- ment amb aquesta llei.
L’altra conseqüència nefasta és que contribuirà que els preus globals de l’habitatge segueixin augmentant, per- què si algú pot llogar habitacions a turistes, l’arrenda- dor pot incrementar el lloguer en el mercat residencial. Són vasos comunicants que el què fan finalment és in- flar el preu de l’habitatge.
Estem parlant que, per posar un exemple, a una escala qualsevol sense que hi hagi cap mena d’acord entre els veïns, ens podem trobar que la totalitat dels habitatges es converteixin en hotels clandestins. Es podrien arri- bar a llogar tots els habitatges, 365 dies, i amb un total de quatre turistes per habitatge en qualsevol moment.
Fins i tot s’han posat en contacte amb nosaltres urba- nistes que han tingut responsabilitat de govern en ad- ministracions, molt preocupats, demanant-nos que no- saltres fóssim molt crítics amb aquesta mesura. És una bomba nuclear per la cohesió dels nostres barris, muni- cipis i pobles. Si no hi ha una ordenança municipal que ho reguli, les conseqüències poden ser catastròfiques.
“Tenim un problema molt greu amb el desviament d’habitatge en aquest país: el sector turístic,
de forma deslleial, està legislant i canviant polítiques que influeixen en l’àmbit de l’habitatge”
Sovint es parla molt dels fons inversors, de fons voltors, de la influència del sector financer i im- mobiliari en el parc d’habitatge, però queda lluny, penso, comprendre com actuen i com funcionen. Quines són les seves pràctiques més comunes i quin impacte tenen d’aquests actors?
Cal entendre que en un temps rècord, fons d’inversió com Blackstone, Azora o Cerverus, s’han convertit en els principals propietaris d’habitatge i de sòl d’Espanya i de Catalunya, i que ho han fet per destinar tots aquests habitatges, la majoria procedents de l’última crisi hipo- tecària i financera, al lloguer.
Parlem de fons financers, és a dir, procedents de l’àmbit financer i que no tenien cap mena de presència en l’àm-
56
EXPERIENCIAS
ENTREVISTA