Page 57 - revista DRETS
P. 57

    bit immobiliari. En els anys de crisi hipotecària de- cideixen, primer als Estats Units i després a Europa, fer el salt en el sector de l’immobiliari i del lloguer, en part perquè es queden molts habitatges dels bancs durant la crisi, però en part també perquè veuen que més enllà d’aquests habitatges que s’han quedat po- den acaparar nous habitatges en els centres de les ciutats, en moltes zones metropolitanes i extreure del lloguer unes rendes que no poden ni imaginar te- nir en el sector financer. A vegades, quan se’ns titlla de populistes i demagogs se’ns diu que mentim per- què diem que els fons d’inversió han colonitzat el mercat de lloguer i ens diuen: no és veritat, perquè només tenen fins a un 7% del mercat de lloguer.
No sé si prenen per innocent a la gent, però que uns fons voltor – fons d’inversió privats – que no existien a Catalunya i per tant no tenien cap mena de presèn- cia, que ara, en qüestió de cinc anys hagin acaparat un 5-7% del mercat del lloguer dona una idea de la força i de la profunditat d’aquest canvi històric. La Raquel Rolnik parla amb molt d’encert d’una colo- nització de les nostres ciutats i del sistemes d’habi- tatge, i aquí afegiríem, que per molt que els percen- tatges respecte al global de l’estoc d’habitatges si- guin reduïts, dins del total, del qual parlen aquests percentatges és d’un procés d’acumulació accelerat.
Els fons actuen com a influencers dins del sector immobiliari perquè generen efecte contagi a la res- ta del mercat, i aquí està el gran tema: rendistes lo- cals que no es dedicaven a fer aquestes pujades tan salvatges al final acaben replicant aquesta tendèn- cia global que només fons voltors amb aquesta força han pogut generar.
Jaime Palomera i Guillem Pujol, durant l’entrevista | PR
Aquest tipus de pràctica que abans no era recurrent, que implica fer augments del lloguer del 30, 40, 50 es- tiren la resta del mercat. De fet, hi ha estudis que in- formen que en aquells barris on Blackstone havia ad- quirit habitatges i començava a destinar-los al mer- cat del lloguer, les pujades sempre estaven clarament per sobre del mercat. I perquè poden fer això, els fons d’inversió? Doncs perquè es poden permetre fer unes pujades molt més elevades que la resta d’actors per- què poden tenir els habitatges buits durant cicles molt més llargs.
Venim d’uns darrers mesos on les campanyes me- diàtiques, però també legislatives, alertant dels perills de l’ocupació d’habitatges han incremen- tat. Quina relació hi ha – si és que hi és – entre aquestes campanyes i les actuacions d’aquests sectors econòmics?
Especialment els fons d’inversió i bona part del sector immobiliari en el seu conjunt està fent dues coses: per una banda, estan pressionant a l’Estat per a què faci polítiques perquè no baixin els lloguers i que per tant les seves rendes es mantinguin. En un moment en què el PIB i l’economia productiva està en davallada, estan intentant mantenir les rendes a nivells prepandèmia, per tant, a nivells inflats i artificials.
Per exemple, ASVAL, que és una associació creada pel fons voltor Blackstone i que funciona principalment com a lobby, pressiona a l’Estat perquè faci una nova transferència de 750M d’euros a aquests rendistes amb l’argument que es tracta d’ajudar al llogater, quan l’únic que estan fent és ajudar-se a si mateixos. El que demanen són ajudes per a garantir que puguin conti-
57
JAIME PALOMERA

























































































   55   56   57   58   59