Page 73 - revista DRETS

Manifestació dels treballadors de l’empresa Harry Walker l’any 1979 | Pérez de Rozas, arxiu Fotogràfic de Barcelona
El juny de 2017 Barcelona era escenari d’una insòlita protesta: repartidors de menjar a domicili, vinculats a multinacionals que pregonaven estar a l’avantguarda de les relacions laborals convocaven vaga en defensa dels seus drets. El Diari del Treball informava fa gai- rebé quatre anys, dels motius de la protesta. Deia que els propietaris d’unes aplicacions informàtiques ha- vien pactat amb comerços i especialment restaurants mecanismes que implicaven unes comissions d’un 30% del preu de la comanda. Després les empreses cercaven el que en diuen col·laboradors per realitzar el transport del producte fins a les llars.
Les persones que feien i fan el repartiment, segons les empreses, no tenen relació laboral amb elles i tan- mateix se’ls proporciona una caixa amb el logotip de la signatura, se’ls determina la zona a la qual treba- llaran, se’ls informa de la «tarifa» que cobraran i se’ls demana disponibilitat. Parlem de l’inici de la revolta dels ‘riders’. Junt amb la denúncia de la nova forma d’explotació, es feia la convocatòria del que seria la pri- mera manifestació d’aquests treballadors precaris que culminaria més tard en la seva primera vaga a una gran ciutat europea.
Barcelona era, un cop més, escenari de l’inici d’una lluita social i, al mateix temps, el marc de la conquesta de nous drets. Efectivament, el 12 de gener del 2020 el jutjat social número 24 de Barcelona ha sentenciat que 748 repartidors de la plataforma Deliveroo són en rea- litat falsos autònoms. D’aquesta manera es dóna la raó a Inspecció de Treball, que ho havia denunciat i, el juli- ol del 2018, va reclamar a l’empresa 1,3 milions d’euros en concepte de cotitzacions socials no abonades. Segons el jutjat, la relació entre l’empresa i els ‘riders’ és de caràcter laboral.
La revolució industrial va canviar Barcelona. La ciutat es va omplir de fàbriques. També es va omplir de tre- balladors, molts vinguts d’altres indrets de Catalunya, que pretenien millorar les seves condicions de vida. I amb els treballadors es van crear també les primeres associacions obreres. L’empresariat va respondre en- durint les condicions de feina. Les vagues i reivindica- cions van omplir els carrers i places de Barcelona. La classe obrera es va vincular a partits polítics per inten- tar que amb la participació política millorés la seva si- tuació. Per aconseguir aquest objectiu van tenir aliats.
Cerdà, més enllà de les muralles
Cap a la meitat del segle XIX, Ildefons Cerdà encara no havia dissenyat l’Eixample barceloní. Era un liberal preocupat per les condicions en què havien de viure les classes treballadores a Barcelona. Tenia clars els efectes perniciosos causats pel constrenyiment en què la ciutadania havia de moure’s, però especialment per les condicions higièniques que imposava el fet de viure en una població envoltada de muralles. Per això Cer- dà va encapçalar una mobilització que va permetre la seva entrada a la Casa de la Ciutat.
El fet d’estar a l’Ajuntament li va permetre a Cerdà re- cuperar la bandera del lligam de la representació de la ciutadania amb els interessos que havien defensat les Asociaciones Obreras. Aquesta vinculació va fer que el
73