Page 79 - revista DRETS

No fa ni cent anys que les dones tenen dret a vot a l’es- tat espanyol. No els va estar permès obrir un compte bancari fins al 1975. I només fa 15 anys que una dona té el dret legal a casar-se amb una altra dona. La societat avança i amb ella la consecució de drets per a diferents col·lectius: fets que fa anys podien sonar a utopia, avui són el dia a dia de milers de persones. Però la història sempre té girs de guió preparats. 2020 va ser l’any de la pandèmia mundial, d’un virus que, si bé se’ns va dir que contagiava tothom per igual i que no entenia de fronteres, ben aviat es va demostrar que sí entenia de classes socials i de gènere.
I és que les dones tenen més números de contagiar-se de Covid, però no perquè la seva genètica sigui capri- ciosa, sinó perquè estan més exposades al virus degut a la realització de tasques en primera línia i feines es- sencials. L’any de la pandèmia també es va celebrar el 25è aniversari de la Conferència Mundial de la Dona, celebrada a Pekin. 25 anys de drets i victòries que po- drien anar-se’n a norris. “Hem retrocedit un quart de segle”, es lamentà Anita Bhatia, directora d’ONU Do- nes. “La Covid ha subratllat i explotat la continuada negació dels drets de les dones, que s’estan enduent la pitjor part de l’enorme impacte social i econòmic de la pandèmia”, afegí.
Les dones estan més exposades al virus degut a la realització de tasques en primera línia i feines essencials | Pol Rius
Segons dades de la mateixa ONU, s’espera que 47 mi- lions de dones caiguin sota el llindar de la pobresa a causa de la pandèmia, i és que la projecció era que la taxa de pobresa entre les dones caigués un 2,7% entre 2019 i 2021, però ara les xifres parlen d’un augment del 9,1%. “Quan explota una crisi d’aquestes dimensions, les dones ja hi arriben en desavantatge”, exposa Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt. L’atur s’ha en- cebat amb les dones, que són les que ocupen les feines temporals i més precàries. “A l’alta bretxa salarial s’hi suma una elevada pèrdua de llocs de treball, fet que posa les dones en una situació de greu vulnerabilitat”, apunta Vilardell.
“S’espera que 47 milions de dones caiguin sota el llindar de la pobresa a causa de la pandèmia.
La projecció era que la taxa de pobresa femenina caigués un 2,7%, però
ara les xifres parlen d’un augment del 9,1%”
Però, inclús les dones que han conservat la feina durant la pandèmia han notat els seus efectes. Durant les set- manes més dures del confinament, durant les quals no- més es permetia sortir als treballadors essencials, els aplaudiments dels vespres anaven dirigits als sanitaris i sanitàries, però també als transportistes, caixeres de supermercat o treballadores de les cures o de la nete- ja. I a aquestes, els aplaudiments no els van compensar l’alta bretxa salarial. Les dones treballadores essenci- als superen en pocs sectors el salari mitjà. I en alguns en els quals l’assoleixen, ho fan amb una gran bretxa salarial, com a les tasques sanitàries, amb un greuge de 10.300 euros anuals.
Pel que fa a les treballadores de la neteja, elles cobren gairebé 7.000 euros menys a l’any que els homes. Amb- dós en una categoria que es troba força per sota del sa- lari mitjà espanyol: 23.646 euros l’any. Aquestes dades, però, només tenen en compte les treballadores que tenen contracte i estan regularitzades. I és que, ofici- alment hi ha 319.000 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social. Però l’INE té recollides 580.500 persones que es dediquen professionalment a les tasques de cures i de la llar. Així, parlem de 261.500 persones que no estan registrades, que treballen, per tant, sense contracte.
Dona i migrada, el binomi de la desigualtat
“El nostre model econòmic posa en valor el treball productiu, per això quan parlem d’atenció domèstica
DRET A NO PATIR DISCRIMINACIÓ
79