Page 96 - revista DRETS

96
Fa poc em van fer un homenatge a Tarifa amb un llibre preciós en el qual diuen que ‘Guerrero va canviar la U per la O de Joan en agraïment a la convivència viscuda a Catalunya’. Per agraïment. I és cert. I m’imagino que això, llegit allà, amb la que està caient, ha de tenir mol- ta força. La vida és molt guapa.
Vostè encarna la veu de l’immigrant espanyol
Perquè sóc un d’ells. I vaig tenir la sort d’establir-me a Santa Coloma, que és molt lluitadora. En aquella època de lluita contra el franquisme jo vaig militar al PSUC. Allà vaig conèixer gent molt bona que la his- tòria ja no recorda: van ser maltractats per la policia, empresonats...Gent senzilla amb cors grans que mai no tindran una plaça o un carrer. Ells, que van lluitar, són els anònims, mentre que altres que no van patir ni una pessigadeta, mira’ls on són. Bah! La història és de qui l’escriu, si sap escriure. Com escriurà un paleta la història?
Per això intento donar veu amb la meva fotografia les persones que no la tenen. Gairebé sense adonar-me’n. Gracias a la vida, que me ha dado tanto, per donar-me l’amistat d’aquesta gent honrada i lluitadora...
“La màgia de la fotografia és unir bellesa i horror, que convisquin sense que una anul·li l’altra. Retratar un nen ple de mosques i mocs és fàcil. Fàcil i immoral.”
Si mira enrere, vostè ha mostrat la fam, el fran- quisme, la migració, les crisis...què és el que més orgullós se sent d’haver retratat?
Jo suavitzo molt les crisis...però em quedo amb els ’60 a Santa Coloma. Arribo el 1964 i començo a fotografiar sense la certesa de poder publicar. Alguna cosa em deia que havia de fer-ho, crear un document que quedés, que amb el temps tindria el seu valor. Carrers, nens, tolls...aquesta poesia agredolça de les ciutats dormito- ri. Em quedo amb aquest treball.
Després van venir moments molt entranyables, com Llatinoamèrica. Estar dos mesos amb Pedro Casaldáli- ga al Brasil, amb qui vaig col·laborar en dos llibres. Ell escrivia poesies per les fotos que jo feia. També recor- do els mesos d’estiu durant els quals es publicava La Ventana de Guerrero a El País. Allà no hi havia notí- cia, només la bellesa d’allò quotidià. L’art està en saber plasmar-ho, com més senzill, millor.
Hi ha una foto de Sebastiao Salgado, en un campament de refugiats, en la qual regna el caos, la fam, la misèria, la desesperació...però en primer pla veiem una mare que mira el seu fill, i ell la mira. Quanta grandesa hi ha en aquestes dues mirades, quanta tendresa davant un paisatge desolador, ple de mort! Aquí està la màgia de la fotografia. Això qui ho fa? Els genis. Unir bellesa i horror, que convisquin sense que una anul·li l’altra. Fer una fotografia d’un nen ple de mosques i mocs és fàcil. Fàcil i immoral.
Ara, amb la globalització, en un obrir i tancar d’ulls som a Síria, als bombardejos de Palestina o als camps de refugiats. S’ha tornat realment fàcil el periodisme de la misèria, mostrar els morts sense explicar qui són. Quina opinió li mereix això?
Cal saber fotografiar el dolor i fer-ho amb respecte. Hi ha moltes persones que van darrere de grans pre- mis i, després, estan els genis. Aquí a Santa Coloma va néixer un fotògraf que és la joia de la corona: Samuel Aranda, que va guanyar el World Press Photo per una imatge bellíssima i plena de dolor. És un xaval senzill, molt bona gent, que sent el dolor dels altres. Pau Ca- sals i Atahualpa Yupanqui van dir allò que primer s’és persona i després poeta. Persones com Samuel Aranda són bons perquè són bona gent.
Per això estimo tant Santa Coloma, perquè està plena de persones que es preocupen pels seus germans. Elles m’han abonat per a ser millor fotògraf. Quan una foto em surt bé és perquè al meu voltant tinc gent que es preocupa de la bellesa, són solidaris. Ells m’alimenten. La fotografia és meva, però ells són els qui disparen. Si els meus amics fossin arribistes, corruptes, grans em- presaris i banquers, la meva fotografia no seria bona. Una bellíssima foto amb Rodrigo Rato? Impossible.
“Si els meus amics fossin arribistes, corruptes, grans empresaris i banquers, la meva fotografia no seria bona. Una bellíssima foto
amb Rodrigo Rato?
Impossible
.
”
Ha arribat el moment que em parli d’aquesta ‘pri- mícia’ amb Sebastiao Salgado...
Fa un parell d’anys es va organitzar una exposició meva en un poble prop de Venècia. L’organitzador és una persona meravellosa i un dia li vaig dir que esta-
EXPERIENCIAS
ENTREVISTA