Page 52 - elNostreRaco#2

#2
los familiares hablan
Una decisió difícil Isabel Marqués Sianes
Quan vaig decidir que havia de portar la meva mare al centre de dia va ser, per a mi, més difícil que la decisió de portar els meus fills a l’escola bressol. Ella no volia, creia que encara podia fer coses de casa, però jo era coneixedora de que havia un risc quedant-se sola a casa i que al centre de dia estava més segura.
Quan va arribar el moment de quedar-se a viure a la residència, el món em va caure a sobre. Jo sabia que necessitava unes cures permanents que jo no podia donar-li a casa, però també que ella mai entendria per què no podia viure a casa amb la seva filla.
El sentit de culpabilitat era terrible. Moltes vegades, al sortir de la residència després de estar amb ella, plorava tot el camí de tornada a casa.
No tenia ganes de fer les coses que m’agrada fer, tenia el sentiment de que l’havia abandonat i el meu lloc estava al seu costat. Tanmateix, sabia que no era compatible amb la meva feina, la casa, ajudar la meva filla i al meu nét, a banda de no tenir ni prou coneixements ni força física per cuidar-la de la manera adequada.
Malgrat que era evident que era la decisió correcta pel benestar de totes dues, m’ha costat quasi un any, amb ajuda, el deixar de sentir-me culpable, de deixar de pensar que he abandonat a la meva mare.
Els darrers anys, el seu món ja no era el real i, a poc a poc, s’havia anat allunyant cada vegada més. Quan l’anava a veure estava millor perquè, en general, la veia relaxada i tranquil.la, acos- tumada a unes maneres de fer, a unes pautes diàries ordenades, amb una tranquil.litat i un acompanyament que sé que no podria tenir a casa.
Ara he de mirar endavant pensant que no l’he abandonat mai.
el NOSTRE RACÓ
Quan va arribar el moment de quedar-se a viure a la residència, el món em va caure a sobre
año 2020
52