Page 89 - llibret falla cami nou 2018

LES FESTES

EN LA BARRIADA DE SANT ROC

Haver conegut des de fa molts anys les festes
a Sant Roc, en el cor del barri de la Vila, em dóna
dret a escriure en primera persona. Part de la
història que els contaré l’he presenciada des del
meu barri, i més concretament des del carrer de
l’Ensenyament, on vaig viure amb la meua família
durant 30 anys.
Quan arribàrem a Alzira jo tenia 3 anys. A
mesura que van passant els anys veig amb
nostàlgia tot el que hem deixat darrere. Però, en
els dies de la joventut, vaig tindre la sort de viure De vesprada s’organitzava una llarga processó,
en un barri amb solera, com és el de Sant Roc, passejaven el sant pels carrers i places de la Vila
el Sant de Montpelier. Aquest barri castís que va i cantaven gojos per finalitzar amb la disparada
saber treballar quan tocava i descansar quan era d’una gran traca per acabar la festa
festa, on els veïns es reunien en una animada Fora de la celebració religiosa es programaven
tertúlia. Quantes nits a les portes de les cases se concerts de la banda de música a la plaça de Sant
sopava en amable camaraderia en estiu, era el mes Roc i en la de les Gallines. També a les places del
d’Agost. Els joves es desplaçaven fins a la plaça de Carbó i del Sufragi tenien lloc carreres de sacs i
les Gallines, on estava el tio Pepico “el llimonero” per trencà de perols. Davant de la casa de Vicentico
comprar-li “aigua seltz” per tal d’acompanyar els Gómez, el carreter, es representaven peces
sopars on també ens delectàvem amb pimentons valencianes, on actuaven Vicente Aledón, Juan
amb salmorra, tomaquetes, olives partides i Marco, Enrique Ferrer el rullo, Tomás González i la
de postres meló d’Alger, carabassa, i moniatos seua dona Lolita Oliver.
torrats. El vi era de les bodegues de Bixquert i de D’aquella època i zona recordem Bernardo
la senyora Maria l’ermitana de Sant Roc, que era Cano, alguatzil de l’ajuntament, la senyora
qui s’encarregava de cuidar de l’ermita i del culte Mercedes; Manolo Grande, Vicente Almiñana,
al sant, una ermita que estava on actualment es Toni i Milieta Gimeno, Ernesto Pla, Maruja Serra
troba el retaule del sant. Allí se celebrava missat la carnicera; Consuelito Gregori la perruquera,
tot l’any, quan l’encarregaven els devots i tenia uns Antonio Cano, Rafael Donato, el pintor; Trini Guasp,
ornaments propis regalats pels mateixos veïns en Maria Company i Concha Martínez; la senyora
agraïment al sant per algun favor concedit. Antonia la bombera i de la plaça del Carbó Juanito
Era una devoció popular entre la gent del barri Giménez el fotògraf; l’encisamera, la vaqueria; Vila
que el venerava en el seu altar, hi havia una relíquia el de la sal …. i molts més amb els que faríem una
que es podia vore a través d’un cristall. Allí sempre llista inacabable.
hi havia una llàntia d’oli, encesa. El que vull contar-los potser siga del primer
En aquells dies d’agost hi acudia molta gent del quart del segle xx, que jo no vaig conèixer. Es feien
barri i d’altres parts d’Alzira. Les dones portaven els les típiques enramades de murta pels carrers i a
catrets i les cadires i com no cabien dins de l’ermita les cavalcades les dones duien vestits dignes d’un
seien fora al carrer fent un rogle. museu, dones com Àgueda Ribera, mare de les
Abans de començar la novena els xiquets germanes Melchor; Remedios Balselga o Pepita
recorrien els carrers amb una campaneta cantant: Montalvà, esposa d’en Ramon Flor, que va regalar
“novena de Sant Roc, primer toc” i així fins al tercer. un calce d’or per a l’ermita i altres objectes de culte.
La festa acabava el dia 16 quan se celebrava Barri de Sant Roc, recordem les festes i tantes
la missa solemne de campanya, a l’aire lliure, en persones que ens van deixar.
la plaça de Sant Roc. Duien un harmònium amb el Animem els veïns del barri perquè continuen
qual amenitzava la cerimònia en Segundo Antich, celebrant una de les festes més antigues de la
organista de Santa Caterina i veí del barri. ciutat i seguisquen honorant el sant de Montpelier.
El sermó estava a càrrec d’en Jaime Pascual
Rius, al que jo no vaig conèixer quan vaig ser escolà Alfonso Rovira
de l’arxiprestal. ex-veí del barri

FALLA CAMÍ NOU 87