Page 103 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

Rosa Vendrell va presentar el seu espectacle “Memòries líquides”

Rosa Bernat va adreçar també unes paraules als assistents:

“A la meva obra Temps de vellut he parlat del safareig des d’una vessant
potser, fins i tot lúdica i és que la nostàlgia i el record, a vegades,
desvirtuen la realitat i ens la fan veure d’una manera subjectiva. Però...
hi havia també en aquells anys, una altra realitat menys agradable i més
punyent.

Vull referir-me al dia a dia i del què era per les dones que havien d’anar-
hi a rentar. Dels estius xafogosos, en que quan la calor premia fort,
havien de posar-se un mocador al cap o un barret per a resguardar-se
dels raigs inclements del sol a les hores més fortes del migdia.

Parlo també dels hiverns... quan el fred i el gel omplien els dies i
blanquejaven de gebre les nits i les matinades. De les dones que de bon
matí, moltes vegades, havien de rompre el gel de l’aigua del safareig
per a rentar els grossos paners de roba que duien. Les mans feien anar
amb lleugeresa i ritme les pales de fusta, que retrunyien picant les peces
esteses damunt les pedres llises del safareig, gastades per l’ús que se
n’havia fet amb el pas de tants anys.

Les mans quedaven, més que vermelles, morades. La cara també tenia
el color moradenc que el fred encenia al rostre d’aquelles esforçades
rentadores, que, fos per la pròpia llar, o per d’altres amb un poder

104