Page 109 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

El safareig públic d’Isona

1. INTRODUCCIÓ

Al llarg dels darrers segles, davant de la cada cop més necessària higiene personal, es van
anant creant espais públics habilitats on poder rentar la roba: els safareigs o rentadors. En
molts llocs es continuarà rentant al riu, si aquest passa prop de la població, que no és el cas
d’Isona.

El safareig consisteix en un dipòsit prismàtic, subdividit en dos basses, de 9,00x4,00 m., de
poca fondària, 70 cm., de parets de pedra, que rep aigua fresca i neta provinent de la font
pública del poble, a través d’un canal soterrat que recull les aigües dels diferents sortidors de la
font. El cantó superior del dipòsit forma una superfície llisa i inclinada cap a l’interior de lloses
perfectament polides i tallades de pedra per facilitar el rentat i l’escorriment de l’aigua.
Les rentadores se situen al voltant fregant, picant amb el picador la roba o esbandint sobre la
pendent. A la bassa inicial s’esbandia la roba i a la segona és rentava, encara que el procés de
rentat sigui l’invers.

L’aigua del safareig és corrent i continua, de tal manera que l’aigua que surt de les sortidors de
la font, que no es beu, passa als safareig per a rentar i d’aquest, a través d’una segla, als horts
situats a cotes inferiors, igual que el safareig respecte dels brolladors de la font.

A l’entrada del safareig i un pla superior hi ha via un abeurador de bestiar que també s’abastia
de l’aigua sobrera de la font. Aquest va desaparèixer als anys 70.

Com a safareig públic disposa d’estenedor i d’una zona coberta perquè les persones hi
poguessin rentar els dies de pluja o de molta insolació.

Aquesta coberta lleugera, orientada a sud-oest, i lineal al llarg del safareig està feta a base de
tornapuntes estructurals de forja d’acer fixades a la paret mitgera de pedra de l’antic molí,
embigat de llistons de fusta de pi i coberta ondulada de xapa d’acer galvanitzat.

A partir dels anys 70, amb l’aparició de les màquines de rentar elèctriques domèstiques, l’ús
dels safareigs s’ha vist arraconat paulatinament i, actualment, molts estan en un estat de
deteriorament molt avançat sinó han desaparegut. El cas del safareig que ens ocupa està en
un avançat estat d’abandó, però es manté dempeus i amb una acurada restauració es pot
recuperar pel nostre patrimoni local.

Tot i així encara es possible trobar-ne en moltes localitats de Catalunya; la majoria en desús o
fets malbé. Altres s’han conservat o restaurat formant part del nostre patrimoni. En alguns llocs
encara es fan servir i en podem trobar en bon estat.

La llàstima és tantes poblacions que no els han conservat i s’han deixat perdre una part de la
seva història. En comptes d’aprofitar-lo per recordar una part del passat i convertir-lo en
quelcom pedagògic o cultural han desaparegut, estan abandonats o s’han convertit en runa,
magatzems, gasolineres, habitatges, garatges o sales d’exposicions. En aquest sentit, caldria
prendre exemple d’alguns pobles que els tenen ben conservats, i fins i tot tenen bonics cartells
explicatius sobre els safareigs i la bugada. Casos molt propers com els safareig de Covet,
Figuerola d’Orcau, Conques, Salàs del Pallars,...

Ϯ

110