Page 97 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà
L’ALTRE RETAULE
‘...I es va imposar
l’‘omertà’ ANNA SÀEZ
Si El codi da Vinci els va semblar inversemblant és perquè
no coneixien la història del robatori d’Abella de la Conca. La
teoria del complot sempre va planar sobre el poble. Quan van
passar els fets, no feia gaire que els veïns s’havien negat en
rodó a portar el retaule al Museu Diocesà d’Urgell, així que
per molts aquell misteriós robatori només era una cortina
de fum. Durant els cinc anys en què el retaule va estar
desaparegut, una frase es va repetir com un mantra: “No ha
anat gaire lluny, aquesta obra”.
Tots els dits acusadors apuntaven cap al Bisbat d’Urgell,
sense proves. Quan el retaule torna ho fa a mitges, perquè es
queda on mai no havia estat: al Museu Diocesà d’Urgell. Els
veïns d’Abella s’amotinen i fan desaparèixer l’altre retaule
gòtic de l’església, dedicat a la Pietat (a la imatge de sota).
L’obra és fragmentada i repartida per diferents cases del
poble. S’imposa l’omertà, la llei del silenci.
LA PROVA DE L’ALTRE CRIM
L’estiu del 2003 els historiadors de l’art Francesc Fité,
Carmen Berlabé i Alberto Velasco m’expliquen la història.
Sembla una llegenda urbana, però en tenen una prova, una
foto amb l’inequívoc color esgrogueït de totes les que es van
fer a la dècada dels vuitanta. S’hi veu un dels compartiments
del retaule. No hi ha res a la imatge que permeti situar la
peça. Podrien ser unes golfes. S’hi veuen unes escales i el
que sembla una tenalla. No les tinc totes, perquè la notícia
de la desaparició del retaule de La Pietat no va sortir enlloc,
però la foto i el testimoni de tres autoritats en art medieval
són prou convincents perquè em llanci a la piscina.
A Abella s’enfaden molt. Començo a rebre tantes trucades
que no dono l’abast. Sembla mentida que sigui un poble tan
petit. Totes van en la línia de la teoria de la conspiració. El
capellà se sincera. “Sempre s’han pensat que el Bisbat va
estar al darrere del robatori, fi ns al punt que jo no tinc la clau
de l’església i l’he de demanar cada cop que hi dic missa”.
I ES VA OBRAR EL MIRACLE
Un cop el diari Segre publica la notícia, el Departament de
Cultura de la Generalitat no se’n pot desentendre. L’aleshores
director dels Serveis
Territorials, Francesc
Vidal, engega una delicada
operació diplomàtica per
calmar els ànims i posar
seny. Va haver de passar
un any sencer perquè es
pogués obrar el miracle:
els veïns accedien a
lliurar el retaule de La
Pietat sempre que hi
hagués el compromís
que, un cop restaurat, es
quedaria a Abella i no hi Retaule de BIBLIOTECA DE CATALUNYA / FONS SALVANY glésia de Santa Àgueda de Barcelona i
hauria represàlies. I així La Pietat, 1920.
ha estat.
98
60 Reportatges_ El retaule d’Abella de la Conca
pla conjuntament amb l’FBI per
tal de recuperar l’obra que es troba-
va als Estats Units. Aquest pla va con-
sistir a fer creure a l’holandès que l’Es-
tat espanyol estava disposat a tancar
la compravenda. La transacció es fa-
ria el 8 de novembre del 1977 a l’hotel
Waldorf Astoria de Nova York, on Ro-
ozemond s’allotjava. El fals apoderat
del Govern espanyol era l’agregat cul-
tural del consolat espanyol. L’acom-
panyaven Carmen Gómez Moreno,
experta en art medieval del Museu
Metropolitan de Nova York, un policia
espanyol —que es va presentar com
un mer treballador administratiu del
Ministeri de Cultura— i un agent es-
pecial de l’FBI que va actuar com a fo-
tògraf: Joseph J. McForlane.
Roozemond va caure al parany i
s’hi va entrevistar sense sospitar res.
Amb tot, l’equip policial va tenir un
fort desengany: aquell dia no van po-
der veure el retaule perquè es troba-
va als magatzems Day Meyer Murray
i estaven tancats per unes eleccions
municipals.
De Manhattan al Museo del Prado
L’equip va haver d’esperar 24 hores
per poder veure l’obra, però només
plantar-s’hi davant, l’experta en art
medieval ho va tenir clar. Era el re-
taule d’Abella de la Conca i, tot i haver
estat trossejat en quatre parts, la res- ART PERDUT
tauració era factible. Tot seguit, l’FBI L’espoli de l’art
va ordenar envoltar aquests magat- pirinenc ha estat
zems situats a la segona avinguda de una constant. El
Manhattan per tal d’evitar que es re- retaule d’Abella
de la Conca (a
tirés el retaule requisat i va ordenar la dalt, el poble a
detenció immediata de Roozemond, l’actualitat), avui
a qui se li va imposar una fi ança de al Museu Diocesà
50.000 dòlars. de la Seu d’Urgell,
Sis mesos després, el 24 de maig del n’és un exemple.
1978, el fi scal del Tribunal de Man-
hattan va fer acte d’entrega de l’obra
al representant del Bisbat d’Urgell,
l’advocat Joan Piqué Vidal. El retau-
le va creuar de nou l’Atlàntic, aquesta
vegada a bord d’un avió d’Iberia.
Hi havia tanta expectació que es va
exposar a la Sala dels Tapissos del Mu-
seo del Prado i en tres setmanes va ser
visitat per unes 56.000 persones. Des-
prés es traslladà a la capella de l’es-
d’allà al Museu Diocesà de la Seu d’Ur-
gell, on disposava d’unes condicions
de seguretat més adequades que les de
l’església de Sant Esteve. La sensació