Page 94 - Girona Goda i Sarraina

dlat del qual depenen un seguit de didcesis. El bisbe de Thrragona, la
c.apital de Ia província Tarraconense, era el merropolitá dels bñbes
d'aquest territori, .i en concret dels bisbes del firjtrr territori catalá.
Ofici diví: Celebració de la pregária crisriana. eslablerra per a dile-
rents moments de la jornada. Aquest rés era forga diferent segons que
es realitzés a les catedrals (o pel clergat), limitat a la celebracib de áos
oficis menors (vespertí i maturí), o bé en els monesrirs, caracreritzal
per l'existéncia d'un gran nombre de moments de prrgária durant la
jornad*.
Oracional de Tanagono: «Liber Orationum Festivus» vigent en les
celebracions litúrgiques de la ciutat metropolitana de Thrragona durant
el segle VII, el text del qual ens és conegu! avui grácies a un códex
visigdtic del segle VII conservat a Veroná i a un ál¡re del segle IX con-
servat a Silos.
_ Passio: Escrit essencial litúrgic que descriu les actes o la passió
d'un o d'uns sants máriirs i que era llegit als fidels en el diá de l,ani-
versari del seu ma¡tiri, durant I'ofici noctuat, o de vegades dins Ia
mlssa.
kssíonaríum: Llibre §rúrgic de1 «ritu hispánic» on s'agrupaven les
actes dels mártirs o passiones, agrupades en ordre cronológic segons la
seva commemoració dins de I'any litúrgic. La situació d,aquest liibre
litúrgic en época visigóLica, lins al segle Vll, la coneixem grácies a
dues recopilacions posteriors, d,ipoca alt-medieval: l'¿::omenal .Frtss¡o_
nari de Cardeña, de mitjan segle X, i e1 de Silos, del segle XI.

.92