Page 13 - Girona abans de Girona, prehistoria.

El pla de Girona, Salt ¡ Sant Gregori, iels planells
d'en Xuncla, de I'Horta, d'en Garr¡ga i de Camp-
dore són regats pel Ter i pels seus afluents.
La história b¡ogeográfica del Ter ha marcat
un pa¡satge singular ¡ hi ha obert un camÍ natural
que l'home, des de les époques més antigues,
ha anat consolidant. El més característic d'a-
quest paisatge és la confluénc¡a dels quatre rius:
Ter, Onyar, Guell ¡ Galligants.
Tot plegat va afavor¡r I'establiment de comu-
n¡tats humanes des del Paleolít¡c, pr¡mer de
manera ocasional, més tard de manera estable.
Les estades de caqadors transhumants van de¡-
xar pas a la vida sedentár¡a a partir de l'edat del
Bronze. Peró no es pot parlar d'una veritable
ciutat fins a l'arribada del romans.
A la plana del costat, el plánol mostra l'actual
terme municipal de G¡rona ¡ rodal¡es amb els
iaciments arqueológics que han permés detec-
tar nuclis de població anteriors a les construc-
cions romanes,
Els jaciments on no s'ha trobat cerám¡ca són
estac¡ons a l'aire lliure o abr¡cs naturals. Dels
jaciments on se n'ha trobat, que sap¡guem, dos
són coves: a Sant Juliá de Ramis i l'altrá prop de
Can Sant V¡cens ¡ la resta dels jac¡ments són
establ¡ments a l'aire lliure més o menys f ixos.
Les provés de sedentaritzac¡ó ens han árr¡-
bat grácies a les restes de v¡latges i poblats
dependents entre si en el terr¡tori del pla de
Girona i situats en llocs estratégics, de máx¡ma
visibilitat, en el congost dels rius.