Page 21 - Girona abans de Girona, prehistoria.

referéncia, diuen que el riu mes rm- curs actual del riu i se l'anomena la
portant dels que passen per la nostra IVte¡¡assa; a continuacióve la III ter-
ciutat corria a l'algada de l'actual rassa, a 48 metres d'a1gada, i, Iinal-
antena de rádio que es troba situada ment, les terrasses més modemes, a la
en el Puig d'en Roca, més amunt de la vora del riu.
Llar Infantil. Els pobladors del Puig d'en Roca
Durant tot e1 Quaterna¡i el curs arribaren a l'indret quan el Ter ja
del riu s'aná encaixant cap a la plana, havia deixat les restes de la IV ter-
de manera que alui els promontoris rassa i aquesta ja s'estava descompo-
del Puig d'en Roca han quedat aixe- nent per l'acció dels fenómens cli-
cats per damunt d'aquesta, ben al mátics.
contrari del passat prehistóric, en qué Una vegada prácticament des-
havien estat per sota el nivell de l'aigua. truida la terrassa. els códols de l'antic
A conseqüéncia dels canvis cli- riu i també les argiles de descomposi-
mátics que es produiren en e1 Plis- ció de materials del substrat geológic
tocé, s'originaren una série de terras- es barregen i s'arrosseguen cap a baix.
ses fluvials que han quedat com a tes- En aquest moment l'home ja ha ocu-
timoni dels continus canvis que ha pat la zona ihi ha deixat lestimonis
sofert el Ter. de la seva preséncia en forma d'eines
El testimoni trobat més amunt tallades sobre els códols de riu de la
dels que han arribat fins als nostres mateixa terrassa.
dies está situat a 78 met¡es sobre el És c1ar, doncs, que la comunitat
que visitá la plana en el Paieolític
El riu Ter, a mesura que s'ha anat Inferior i s'instal.lá en el Puig es mo-
encatxant i ha aprclundit el seu llít, via dins d'un ambient de tipus fluvial,
ha deixat rcstes a di¡erents alt¡tuds. on el riu Ter i els altres corrents d'ai-
Els quatre n¡vells s'anomenen
te¡rasses f/uvlals I és en e//es on es gua vefebraven de forma aclapara-
troben les resfes dei pas de I'home. dora la seva vida cagadora.

, .'t9'