Page 6 - Girona abans de Girona, prehistoria.

Lf iror, és crufat antiga. En un sentit
esctricte Girona té més de dos mil anys
d'história. l, en un sentit no tan estricte,
en la lorga milers més gue pels voltants
dels rius de Girona hi ha hagut homes i
dones que han assa¡at l'aventura de la
vida. Una aventura que en els temps més
reculats consrsfia essencial ment a
sobreviure i en la lluita diária per
aconseguir-ho. Aquesta lluita per la
supervivéncia s'ha anat Sof¡sticant al llarg
del temps, peró sempre s'ha trobat el
denominador comú de la llu¡ta pels
recursos quot¡dians.
Any darrera any, generació darrera
generació, els g¡ronins han anat
perfeccionant un marc de convivéncia, un
entom social, un marc cultural, un
srstama de relacions socia/s i de treball,
un context urbá arrecerat a la muntanya
sobre e/s rius. Homes i dones, carrers i
places han superat problemes interns,
han resrbtlf escorneses externes, han patit
inundacions, han participat en cerimónies,
han gaudit de temps d'esba o, han odiat i
estimat i ens han f/ansmés l'herénc¡a
acumulada de la ciutat d'avu¡. G¡rona avui
és el resultat de més de dos m¡l anys
d'história humana i d'histüia urbana i és
el llegat de tot alló que ha res¡stit més o
menys sólidament el pas del temps.
Aquesta llarga peripéc¡a ciutadana ha
tingut un papü determ¡nant en el context
d'un país petit amb una capital claru i
alguna ciutat més com Girona que han
anat ient de segones.capitals. Catalunya
ha estat sempre una jerarquia de ciutats
reÍlex d'una jerarquia de poders, civils o
eclesirisfics, i Girona destil.la aquest
papet per tot arreu, i especialment en la