Page 176 - Esmorzem Falla Passeig 2023
P. 176

Tant de bo



                                                            Celia Martí



           Tant de bo, mare
              "Que tingues un bon dia i... no t'oblides d'agafar la jaqueta, que fa fred!" Aquesta frase és l'última que, dia rere dia,
           escolte abans d'eixir de casa. No tarde ni un minut en agafar-la, no vull sentir a la Rosa murmurar "que no vull que
           et constipes". La pobra, que no sap que fer-se amb mi, no es mereix que no li faça cas. Ja són massa les vegades que li
           he intentat explicar que ni fa fred ni fa frescoreta -com diu ella-, però res, ella, tretze són tretze.

              El col·legi és molt gran, els profes són molt simpàtics i he tingut molta sort amb els companys, especialment amb
           Joana, que sempre està pendent de mi. El que més està constant-me és la llengua, el valencià és molt melòdic i bonic
           d'escoltar, però també és força complicat. No són poques les vegades que conteste "sí" a falta de saber que estan pre-
           guntant-me, però a favor meu diré que ja vaig assabentant-me una mica més i, fins i tot, m'atrevisc a xampurrejar-lo
           un poc.
              Ara són vacances, en concret estan celebrant les falles, o les festes Josefines -com diu l'avi d'Albert, un company
           de classe-, però no parem ni un minut, casa no la xafem i temps per a descansar no en tenim, i el poc, és per dormir
           i agafar forces per l'endemà.

              El dia comença i acaba al carrer, al costat del casal -el casal és el lloc de reunió dels fallers i falleres, cada falla té el
           seu- amb una despertada i amb una gran revetlla. Durant el dia hi ha molts actes, música, cercaviles, jocs infantils, i
           tot acompanyat d'un bon dinar, hui en concret ha sigut paella, i d'un contundent sopar, uns entrepans de carn torrada
           i embotits, per tal d'agafar forces per vetlar.
              La veritat és que estic admirada, i això que ja m'havien contat i havia vist fotos del que eren les falles, però malgrat
           tot, ha superat amb escreix el que narraven la Joana i l'Albert. Es quedaven curtes les seues explicacions, i això que
           les detallaven amb pèls i senyals. O, tal vegada, és que davant la ignorància vaig subestimar allò que contaven! No ho
           sé, el cert és que per més que et descriuen que són les falles, no t'ho imagines fins que no les vius.
   171   172   173   174   175   176   177   178   179   180   181