Page 177 - Esmorzem Falla Passeig 2023
P. 177

Mare, per més que et puga contar, és impossible plasmar la vida que és viu als carrers, la felicitat que es respira, el
          bon ambient que hi ha, les ganes de passar-ho bé dels grans, dels joves, dels xiquets, tots són una pinya i les edats no
          importen. Però tot no és festa i alegria, també he vist treballar de valent als fallers i falleres, preparant cada acte amb
          molta cura perquè siga un èxit. Són molts els nervis que es viuen, especialment el dia la Plantà. I segur que t'estàs
          preguntant, que diu aquesta xiqueta de La Plantà, que és això? Com si et tinguera davant, mare, estic imaginant-te en

          el seny mig frunzit de no entendre res i amb eixa expressió tan teua -i que tant em fascina- de "a veure per on m'ix
          aquesta ara...". T'ho explique, tranquil·la. La Plantà tracta d'anar encaixant les peces, en aquest cas ninots, com si fora
          un puzle, però un puzle gegant, real i a tres dimensions!, per finalment tindre plantat el monument. I el resultat és
          una autèntica obra d'art, plena de colorit, expressions i imaginació. Feta a mà pels artesans, a base de suro -abans era
          cartó- i sota un esquelet robust de fusta. Darrere de cada ninot hi ha un treball intens i minuciós, fet amb molta me-
          ticulositat. Encara estic bocabadada cada vegada que pense com van ser capaços d'encaixar peça a peça cada un dels
          ninots. Hi ha dos monuments, un gran i un infantil, l'infantil és una preciositat, enfront de la hipèrbole i caricaturit-
          zació del gran, els monuments menuts són una autèntica moneria, on destaquen els xicotets detalls que semblen

          reals. Tranquil·la mare, sé que són moltes coses les que estic contant-te i que costa d'entendre tot, però en la propera
          carta t'enviaré fotos perquè entengues més clarament tota la informació que estic donant-te. I segur, si Déu vol, tal
          com diu la Rosa, l'any que ve estem ací tota la família gaudint de les falles.
            Ara que ja porte molt escric, acabe de caure que no he sigut ni per preguntar-vos com esteu. Mare, no penses que
          no me'n recorde de tots vosaltres, al contrari, no hi ha dia que en despertar no pense amb tu, el pare, els iaios... i no
          ma dorma pensant en com estareu, que fareu, si necessitareu quelcom... Després d'haver escrit tant sobre mi i les
          coses que estic vivint potser semble egoista, però res més lluny de la realitat, vos tinc en tot moment present, i més
          d'un cop, tanque els ulls i vos imagine ací al meu costat.









                                                             Retalls fallers                                           177
   172   173   174   175   176   177   178   179   180   181   182