Page 182 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Extrems

Celia Martí

Més d’una vegada he escoltat, i inclús puc haver sigut jo una de les que ho haja dit, que costa entendre com en una
parella molt fallera pot ser cadascun d’una falla diferent. Però, vaja, és una cosa molt normal que, en diferents àmbits,
és dona prou sovint. De bot a prop, se m’ocorre que hi ha moltes parelles que són d’idiologia diferent o d’equips de
futbol rivals i el mateix ocorre al món faller.
Al nostre poble, on la tradició fallera està molt arrelada i és un actiu econòmic, cultural i social molt important,
són molts els habitants que pertanyen a una comissió fallera, i també són moltes les famílies que s’integren en diferents
comissions. Uns són d’una falla pel barri on viuen, altres per la família, altres pels amics. Sense anar més lluny, a la
nostra falla tenim diversos casos, com el del nostre president Juanba, faller de família del Passeig i la seua dona Gema,
fallera de família de la Falla Portal. O Fonseca i Pura: Passeig versus Dula.
No són els únics, de combinacions d’aquest tipus en tenim unes quantes: Mila i Eugenio, Zulema i Rubén, Toni i

Sandra, Alba i Agustí, entre altres. Els dos cònjuges comparteixen el mateix sentiment, però no l’afició per la mateixa
falla. Tal vegada serà perquè la falla és com una gran família on cadascuna té les seues tradicions, costums, rutines,
normes i estan tan interioritzades que costa entendre que una altra ho faça de manera diferent, a pesar que el resultat
és molt similar o, inclús, el mateix? Vaja, aquest fet em recorda a les converses de com fer l’arròs al forn o una paella,
cada casa la fa a la seua manera, uns sofregeixen l’arròs, altres no, uns posen tomaca de pot, altres, natural... però, al
cap i a la fi, el resultat és el mateix, una paella boníssima, com diria ma tia, o un arròs al forn espectacular, a pesar
d’haver d’escoltar algun comentari tal com “si sofregires l’arròs, t’eixiria millor”. Doncs, supose que el mateix ocorre
en aquelles cases on hi ha membres de la família de diferents comissions, i més encara si estan molt involucrats. “En
la meua falla ens organitzem millor” o “en la meua ho fem així perquè és més fàcil”... i xicotetes rivalitats pròpies i,

també sanes, del fet de pertànyer, entendre i estimar el món faller. Però, que seria d’una falla sense les altres falles?
Ni existirien ni s’entendrien les festes josefines! Les xicotetes rivalitats i competicions que hi ha entre comissions
són necessàries per a mantindre intacta l’estima a la festa fallera, però sempre des del respecte i admiració i baix el
paradigma essencial que impregna aquestes festes, i especialment, les de Tavernes: la germanor.